Afortunadament aquesta realitat ha canviat amb el creixement tecnològic; Internet, els telèfons mòbils, xarxes socials i altres tecnologies digitals han canviat el nostre món de moltes maneres. La disponibilitat de comunicació en temps real ha presentat esperances de difusió de la professió de manera més eficient. Aquestes interaccions digitals des de la creació de la Web (1990) per Tim Berners-Lee han revolucionat els mitjans de comunicació (Jarvis, 2000)[ii] a través de diaris digitals com el social.cat, els nombrosos comptes a twitter (l’any passat l’etiqueta #edusoday va arribar a ser trending topic), facebook, google plus i blogs especialitzats en Educació Social, com és el cas de Educador@s de Girona, educablog, elauvo, edusoesfera, #edusotv, Educació transformadora, Educador social en Alaska, Mirada social i Educació Social des dels inicis, per dir-ne alguns, configuren una realitat comunicativa emergent revolucionària. En aquest escenari cal destacar la importància de la publicació digital RES (Revista de Educación Social) i el portal Eduso en donar a conèixer les experiències professionals. El veritable reconeixement social serà quan hi hagi moltes més publicacions sobre la professió en catàlegs de referència documental com Dialnet, Libray of Congress, redinet o la base de dades internacional sobre educació ERIC ja sigui en forma d’articles en revistes de prestigi com Bordón i Pedagogía Social-Revista interuniversitaria o de llibres en editorials ben valorades[iii], com per exemple Graó, Paidós, Alianza, Pirámide, La Muralla o Narcea; comença a haver-n'hi però s’ha de fer un esforç si pot ser acompanyat de la mà de les universitats i d’investigadors (p.e. de la Societat Iberoamericana de Pedagogia Social que per cert fa un recull dels millors llibres a Pinterest).
Un pas endavant per a la professió seria unificar el nom internacionalment, com ho tenen la majoria de professions, per exemple arquitectes, metges i metgesses, infermers i infermeres o els psicòlegs i psicòlogues, com això sembla impossible ja que la realitat és la que és, es tractaria d’establir un llistat de paraules clau vàlides per a la professió sota el paraigües professional de l’educació social (per exemple: psicoeducador, pedagog social, educador d’adults, educador especialitzat, educador professional, educador social, o en el món anglosaxó treballadors socials amb funcions educatives). Així ens trobem que a l’ERIC sols estan les paraules clau Adult Educators i school social workers, relacionades en la nostra professió, però no hi és la paraula social educator que s’usa a Austràlia i que seria una traducció exacta de la que nosaltres usem per a aquests professionals. Finalment en el tema de les tasques s’ha de fer menció especial a la seva difusió per part de la xarxa de col·legis professionals i també vull destacar la pel·lícula Fuerte Apache (2007) dirigida per Mateu Adrover que reflecteix molt bé els rols professionals en centres de protecció i les circumstàncies d'aquests infants.
[i]Caride Gómez, J.A. (2002). Construir la profesión: La educación Social como proyecto ético y tarea cívica . Revista Pedagogía Social, nº 9 Segunda época, pp, 91-125
[ii] Jarvis, J. (2000). El fin de los medios de comunicación de masas. Barcelona: Ed. Gestión
[iii]Giménez-Toledo, E. y Tejada-Artigas, C. M. (2015). Proceso de publicación, calidad y prestigio de las editoriales científicas en Educación. Educación XX1, 18(1), 17-44 doi: 10.594/educXX1.18.1.12310
[ii] Jarvis, J. (2000). El fin de los medios de comunicación de masas. Barcelona: Ed. Gestión
[iii]Giménez-Toledo, E. y Tejada-Artigas, C. M. (2015). Proceso de publicación, calidad y prestigio de las editoriales científicas en Educación. Educación XX1, 18(1), 17-44 doi: 10.594/educXX1.18.1.12310
