Cercar en aquest blog

17 de desembre del 2015

Placa en homenaje a Toni Julià en Girona

Inauguración de la placa homenaje a Toni Julià en Girona (12-12-2015) a las 12:00 en la C / Alemanys, 9 sede de la antigua Escuela de EducadoresEspecializados de Girona (con el Alcalde de Girona, Sr. Carles Puigdemont,representantes de la UdG entre ellos el Decano de la Facultad de Educación y Psicología, Sr. Josep Ma. Serra, de la Fundación SER-GI  entre los que destacamos al Sr. Josep Ribera, familiares (hijos y nieta) y miembros del
Col.legi d' Educadores i Educadors Socials (CEESC) de Cataluña, entidad impulsora de este reconocimiento público, representados por la Vicepresidenta Sra. Míriem Solsona y por mi como miembro de la Junta de Gobierno e impulsor del acto, junto al discípulo de Toni,  Manel Roman, desde el área de defensa de la profesión, también destacamos la presencia de muchos/as educadores/as sociales de Girona representados por el presidente de la delegación, Sr. Rubèn Fornós.
El educador social y experto en historia de  la Educación Social, Sr. Carlos Sánchez-Valverde destaco su papel impulsor de Escuelas de Educadores Especializados en Barcelona, Venezuela, Pamplona y Girona. 


Descargar fotos desde:
https://plus.google.com/u/0/photos/+JosepVALLESHERRERO/albums/6227545800791057185

Ver la noticia en el Blog del CEESC de Girona:
 http://educadorsdegirona.blogspot.com.es/2015/12/sha-collocat-la-placa-dhomenatge-de.html

2 d’octubre del 2015

Dia Internacional de l'Educació Social. L’educació social a l’esfera pública. El reconeixement social de la professió




L'educació en els mitjans de comunicació ja forma part dels currículums d'ensenyament de molts països arreu del món (com Suècia, Finlàndia o Dinamarca a Europa o Canadà i EUA a Nord-amèrica) i la Unió Europea ha recomanat a tots els seus membres incloure-la als seus currículums. A Catalunya encara no s'hi ha inclòs, tot i que hi ha diferents col·lectius com la Xarxa d'Educació en Comunicació, Aula Mèdia o el CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya) que ho demanen des de fa temps. També a la resta de l'Estat hi ha col·lectius que treballen per l'educació en comunicació. L'educació en comunicació inclou l'anàlisi crítica de la publicitat, els informatius, les telesèries, el cinema, els videojocs, etc. Un exemple d’anàlisi mediàtic en el nostre àmbit pot ser el test de Bechdel sobre el masclisme en les pel·lícules. L’educació social seria una dimensió  important d’aquesta visió pedagògica dels mitjans. Però la qüestió que plantegem en aquest Dia Internacional no és ben bé aquesta sinó la de com els mitjans de comunicació tracten l’educació social  i la professió en concret vint anys després dels primers estudiants universitaris.  Si féssim una recerca de paraules clau “educadors socials” o “educadores socials” i desglossant els titulars i les programacions dels mitjans que diríem clàssics (TV, ràdio i premsa)  tindríem una aproximació d’aquest interrogant. La veritat és que mirat de forma superficial les sensacions són que se n'hi parla poc i a sovint amb connotacions negatives amb la paradoxa que la creixent professionalització de l'educació social implica estar en primera línia a l'esfera pública al realitzar un servei públic demanat i contrastat per la societat  (Caride, 2002) [i]

Afortunadament  aquesta realitat ha canviat amb el creixement tecnològic; Internet, els telèfons mòbils, xarxes socials i altres tecnologies digitals han canviat el nostre món de moltes maneres. La disponibilitat de comunicació en temps real ha presentat esperances de difusió de la professió de manera més eficient. Aquestes interaccions digitals des de la creació de la Web (1990) per Tim Berners-Lee han revolucionat els mitjans de comunicació (Jarvis, 2000)[ii] a través de diaris digitals com el social.cat, els nombrosos comptes a twitter (l’any passat l’etiqueta #edusoday va arribar a ser trending topic), facebook, google plus i blogs especialitzats en Educació Social, com és el cas de Educador@s de Girona, educablog, elauvo, edusoesfera, #edusotv, Educació transformadoraEducador social en AlaskaMirada social i Educació Social des dels inicis,  per dir-ne alguns, configuren una realitat comunicativa emergent revolucionària. En aquest escenari cal destacar la importància de la publicació digital RES (Revista de Educación Social) i el portal Eduso en donar a conèixer les experiències professionals. El veritable reconeixement social serà quan hi hagi moltes més publicacions sobre la professió en catàlegs de referència documental com Dialnet, Libray of Congress, redinet o la base de dades internacional sobre educació ERIC ja sigui en forma d’articles en revistes de prestigi com Bordón i Pedagogía Social-Revista interuniversitaria o de llibres en editorials ben valorades[iii], com per exemple Graó, Paidós, Alianza, Pirámide, La Muralla o Narcea; comença a haver-n'hi però s’ha de fer un esforç si pot ser acompanyat de la mà de les universitats i d’investigadors (p.e. de la Societat Iberoamericana de Pedagogia Social que per cert fa un recull dels millors llibres a Pinterest).

Un pas endavant per a la professió seria unificar el nom internacionalment, com ho tenen la majoria de professions, per exemple arquitectes, metges i metgesses, infermers i infermeres o els psicòlegs i psicòlogues, com això sembla impossible ja que la realitat és la que és, es tractaria d’establir un llistat de paraules clau vàlides per a la professió sota el paraigües professional de l’educació social (per exemple: psicoeducador, pedagog social, educador d’adults, educador especialitzat, educador professional, educador social, o en el món anglosaxó treballadors socials amb funcions educatives). Així ens trobem que a l’ERIC sols estan les paraules clau Adult Educators i school social workers, relacionades en la nostra professió, però no hi és la paraula social educator que s’usa a Austràlia i que seria una traducció exacta de la que nosaltres usem per a aquests professionals. Finalment en el tema de les tasques s’ha de fer menció especial a la seva difusió per part de la xarxa de col·legis professionals i també vull destacar la pel·lícula  Fuerte Apache (2007) dirigida per Mateu Adrover que reflecteix molt bé els rols professionals en centres de protecció i les circumstàncies d'aquests infants.




[i]Caride Gómez, J.A. (2002). Construir la profesión: La educación Social como proyecto ético y tarea cívica . Revista Pedagogía Social, nº 9 Segunda época, pp, 91-125
[ii] Jarvis, J. (2000). El fin de los medios de comunicación de masas. Barcelona: Ed. Gestión
[iii]Giménez-Toledo, E. y Tejada-Artigas, C. M. (2015). Proceso de publicación, calidad y prestigio de las editoriales científicas en Educación. Educación XX1, 18(1), 17-44 doi: 10.594/educXX1.18.1.12310

10 de setembre del 2015

REFUNDAR LAS INTERVENCIONES SOCIALES




                                                                                                                    Foto de Victoria Jiménez

Artículo que publiqué en revista Trobada d'Educació Social, núm. 4, 2010,  del CEESIB (Col.legi d'Educadores i Educadors Socials de les Illes Balears). Refundar las intervenciones sociales, pp. 6-10, 

Accesible en:
 https://www.researchgate.net/publication/321278682_Refundar_las_intervenciones_sociales

26 de maig del 2015

L'educació social es construeix i es defensa tossudament

L'educació social es construeix i es defensa tossudament

Autor: Josep Vallés Herrero.

A social.cat. 

http://www.social.cat/opinio/5240/leducacio-social-es-construeix-i-es-defensa-tossudament


Social.cat

2 de maig del 2015

Una comunidad de aprendizaje virtual en el prácticum de Educación Social

"Una comunidad de aprendizaje virtual en el prácticum de Educación Social" de Ángel Barbas Coslado, Nuria Gallego Escudero,Josep Vallés Herrero, María Senra Varela, María José Sobejano Sobejano y Tiberio Feliz Murias. Facultad de Educación, UNED.  En: Libro de Actas de las I Jornadas Internacionales de Innovación Docente Universitaria en Entornos de Aprendizaje Enriquecidos. UNED, Madrid, 19-21 de septiembre 2012, 340-341. Coordinadores: Miguel Santamaría Lancho y Ángeles Sánchez-Elvira Paniagua.  

31 de març del 2015

RESUMEN TESIS DOCTORAL EN "PEDAGOGÍA SOCIAL. REVISTA INTERUNIVERSITARIA"

RESUMEN TESIS DOCTORAL

ANÁLISIS Y VALORACIÓN DE LAS FUNCIONES DE LOS EDUCADORES SOCIALES EN ESPAÑA
Autor: Josep Vallés Herrero. 
Directores: Ramón Pérez Juste y María Senra Varela.
2011. UNED.

La tesis pretende  analizar y valorar las funciones de los educadores sociales en España. Se enmarca dentro de la Pedagogía Social, a la que sumamos la utilizacion de Métodos de Investigación multivariantes, Todo ello para conocer mejor las funciones como elementos básicos en las competencias profesionales de los educadores, agrupados en las áreas mayoritarias de intervención (menores, social, discapacidades y mayores -entendida, esta ultima como atención a adultos-), especialmente las funciones genéricas y las que, entre los cuatro grupos, las discriminan mejor. Uno de los puntos relevantes de la tesis del del consiste en demostrar que existen funciones compartidas que fundamentan la actual formación universitaria de tipo generalista para educadores sociales.
 Ver más en:   SIPS - Pedagogía Social Revista interuniversitaria [1139-1723 (2012) 20, 335-347] • Tercera Época

6 de març del 2015

La construcció del codesenvolupament: Més enllà de la integració en immigració



Podríem definir integració com el conjunt d'accions educatives tendents a millorar l'adaptació de l'individu en el medi social. Les problemàtiques associades a la immigració han suscitat l'activitat dels professionals de l'educació en general i de l'educació social en concret, com a espai diferenciat. Claparède (1873-1940), famós psicopedagog suís, al 1918 va afirmar que els conflictes, problemes o desequilibris desperten l'activitat del subjecte, o dit d'una altra manera, sols som conscients en la mesura que som incapaços d'adaptar-nos; quant més automàticament fem les relacions menys conscients en som (Llei de la consciència). Els nous reptes generats per la immigració d'estrangers, sobretot a partir de 1990, són contemporanis a la pròpia consolidació de l'Educació Social i falten estudis i monografies que aprofundeixin sobre la realitat d'intervenció.

Carlos Giménez (catedràtic d'Antropologia Social de la Universidad Autónoma de Madrid), sí que n'aprofundeix i va més enllà de la integració i ens parla de convivència i també de la construcció del codesenvolupament. Especialment interessants són les conceptualitzacions sobre la convivència i la seva repercussió en praxis municipals (és director científic del Projecte d'Intervenció Comunitària Intercultural d'aplicació a diversos municipis de Catalunya i de l'Estat).

Si no tenim en compte les múltiples dimensions del fenomen migratori fracassarem en els projectes de cohesió social. S'han de treballar aspectes socials,  polítics, laborals, sindicals, culturals i educatius. Si volem millorar la convivència, l'immigrant ha de sentir-se acceptat i poder expressar-se en primera persona. Per tant s'ha de fomentar la participació política, sindical i associativa. A part, s'ha d'evitar el cercle viciós que alguns sociòlegs com Daniel Wagman han descrit, que ve a dir: oferta de treballs penosos i de baix cost salarial – economia submergida – inestabilitat i precarietat laboral – lloguers cars – amuntegament. Tot això reforçat per l'estereotip de pobresa – delinqüència – immigració que empeny més un cercle viciós erroni però a sovint mediàtic. El sistema educatiu és una de les claus fonamentals per afavorir la integració, però no l'únic, ni pot funcionar per si sol.

D'altra banda Eduso, el portal de l'educació social, té registrades 40 organitzacions que treballen en la realitat migratoria des del punt de vista de l'Educació Social. Veure:
http://www.eduso.net/directorio/?cat=122

11 de febrer del 2015

¿El Educador/a social nace o se hace? para RES


¿El Educador/a social nace o se hace?Número 20. MISCELÁNEA. 14/1/2015
Autor: Josep Vallés Herrero.


RESUMEN



El artículo se desmarca del camino fácil de contestar la cuestión planteada apostando por la formación y opta por decantarse por lo imprevisible a través de la búsqueda del concepto del talento y del arte en educación, considerando las dificultades, el estudio, el trabajo y la resiliencia como aspectos unidos a aquellos. Se sigue la huella de grandes educadores y educadoras, con talento, arte y pasión educativa, en una época muy difícil de entreguerras, siendo muchos de ellos desconocidos fuera de ámbitos especializados de la pedagogía social. Pretende sugerir nuevas ideas a un tema controvertido, el talento educativo, que Joan Baptista Manyà abordó en "El talent. Estudi psicològic" antes que Eduard Spranger en "El educador nato" coincidiendo ambos en la importancia de la autoformación y en el esfuerzo. A partir de una referencia de Federico Diego y sus conversaciones con Stephan Vanistendael, se establece un puente entre el talento y la resiliencia donde esta puede ser interpretada como el crecimiento personal a partir de las dificultades. El artículo concluye que la respuesta entre lo que se podría considerar innato de lo adquirido en un buen educador está en un equilibrio entre las aptitudes practicadas y la formación, con grandes dosis de arte y pasión que cristalizan en educadores como los que han creado proyectos e instituciones interesantes desde la intervención socioeducativa.http://www.eduso.net/res/20/articulo/-el-educador-a-social-nace-o-se-hace-#.VNuYd1eJsp4.google_plusone_share