En record a Alberto Fernández de Sanmamed, gran educador social

Avui vull dedicar unes paraules de record al company Alberto Fernández de Sanmamed Santos que ens va deixar el 22 de desembre de 2025, una figura clau en la història recent de l’educació social a l’Estat espanyol.

La seva trajectòria professional va estar profundament vinculada a la intervenció socioeducativa amb infants i joves en situació de vulnerabilitat, especialment en l’àmbit de la protecció de menors a Galícia. Des d’aquesta pràctica directa, sostinguda i compromesa, va construir una visió de l’educació social arrelada als drets, a la responsabilitat pública i a la dignitat de les persones.

Més enllà de la intervenció, Alberto Fernández de Sanmamed va tenir un paper determinant en la construcció col·lectiva de la professió a Espanya. Com a primer president del "Colexio de Educadoras e Educadores Sociais de Galicia" i posteriorment del "Consejo General de Colegios Oficiales de Educadoras y Educadores Sociales", va contribuir decisivament a vertebrar la professió, a dotar-la de discurs propi i a consolidar-ne els fonaments ètics i deontològics.

La seva aportació no es mesura només en càrrecs o documents, sinó en la cultura professional que va ajudar a transmetre: una educació social reflexiva, rigorosa, compromesa amb la justícia social i conscient de la seva responsabilitat col·lectiva.

Recordar-lo és reconèixer un llegat que continua present en les estructures professionals, en els marcs deontològics i en la manera d’entendre l’educació social com una pràctica educativa amb identitat pròpia i vocació de servei públic.

Que aquest record sigui també una invitació a continuar defensant una educació social exigent, ètica i profundament humana.

La Educación Social, de oficio artesano a profesión: colegios profesionales y sindicatos

 

En este artículo, escrito por Alberto Férnández de Sanmamed, Norma Gonzálvez, Lourdes Menacho y Carlos Sánchez Valverde,  compañeros y compañeras de la profesión, se presenta, desde la mirada y vivencia de las y los propios profesionales, el camino que la Educación Social ha recorrido en España como profesión desde los años 70 del siglo XX hasta la actualidad. Desde una perspectiva histórica, se presentan por un lado los procesos externos o sociales de articulación como sujeto colectivo, la consecución de la formación universitaria de grado medio y el reconocimiento de la utilidad de nuestra acción y su regulación como profesión y por otro, los recorridos internos de construcción de identidad desde la constitución de los documentos profesionalizadores (definición de Educación Social, Código Deontológico, y Catálogo de Funciones y Competencias de las Educadores y Educadores Sociales). También se hace referencia a la necesidad de seguir comprometidos con la mejora de las condiciones sociolaborales y de la dignidad en el ejercicio de nuestra profesión para conseguir unas condiciones dignas. Y se recogen algunos de los retos, en clave prospectiva, que la Educación Social tiene para los próximos años. Disponible en:

DOI:10.17979/srgphe.2023.27.0.10123

El Far del Llegat. Seminari de Pràctiques Externes d'Educació Social a la Uned de Tortosa

 

El 3 d'abril de 2025 vam viure una sessió de seminari de pràctiques molt especial i diferent de l’habitual! Organitzada pel professor-tutor Dr. Josep Vallés Herrero, la trobada va girar al voltant de la presentació i estrena, a Terres de l'Ebre, del documental "El Far del Llegat", una producció molt ben editada amb la col·laboració del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) de la Generalitat de Catalunya.
Vam comptar amb la participació del Dr. Federico Diego, exalumne i exprofessor tutor del centre, pedagog de la Generalitat i un dels primers Tècnics de Medi Obert de Justícia Juvenil a les Terres de l’Ebre, així com del Sr. Jordi Burcet, coordinador de l’Equip de Medi Obert de Justícia Juvenil de Tarragona.


Aquest documental fet per un grup de sis delegats/des de Justícia Juvenil que han estat exercint des de principis dels 80 fins fa poc.  Està pensat i va adreçat en primera instància als professionals de la justícia juvenil d’uns territoris concrets i singulars: el Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. Aquest professionals fan una reflexió, en clau diria jo de meta-anàlisi qualitatiu, de les seves intervencions, a partir de 9 eixos o qûestions bàsiques de la seva feina, tot això en un format d'entrevistes molt dinàmic que pot ser útil per a alumnes que cursen pràctiques del Grau d'Educació Social de la Uned. 

Aquest grup de professionals ha generat sinèrgies, i han produït una manera de fer i de produir continguts sobre la seva feina en medi obert (articles de recerca, tesis doctorals,i d'altres publicacions) que són un referents per a altres equips semblants. Un exemple és el programa Mirall que és un programa grupal elaborat per a joves que han comès delictes de violència en l'àmbit familiar.

Paco Moreno, Salvador Miquel, Eulàlia Quílez, Rosa Ma. Valero, Federico Diego i Jordi Burcet, van comentant, en el vídeo, el seu esdevenir i manera de treballar en medi obert a parir de 9 qüestions fonamentals, que conformen els "feixos de llum" pera orientar als futurs "navegants" en el "mar" de Justícia Juvenil, en el seu esdevenir quotidià.

1. El fil/raig invisible , EL VINCLE amb els joves. 

2.Col.laboració amb la FAMÍLIA.

3. APRENENTATGE de com es treballa en d'altres països com al Canadà, Bèlgica i França, i de referents com Carl Rogers, Robert Carkhuff, o Manuel Segura,  i dels propis companys/es.

4. L'ENCÀRREC JUDICIAL, ADMINISTRATIU i temporalitat.

5. VOLUNTAT DE SERVEI, dels professionals envers els joves. i la societat.

6. Compromís i ACCEPTACIÓ dels beneficiaris de la intervenció, tot i treballant la confrontació de les conductes no desitjades.

7. Afavorir complicitats i INTERCANVI d'experiències pedagògiques amb la COMUNITAT, per intentar millorar el creixement personal dels joves.

8. VINCULAR-SE amb activitats educatives i ESCOLTA ACTIVA.

9. L'AUTOCRÍTICA i la confrontació de les tasques i funcions professionals, amb la supervisió interna i externa, i referents de l'àmbit professional.

La sessió va acabar amb preguntes de l'alumnat i la resta d'assistents sobre la importància del vincle en l'acompanyament reeducatiu, i també de treballar en equip i en el recolzament de la xarxa comunitària, on en territoris menys poblats, com són les comarques meridionals catalanes, és més fàcil teixir aliances.

PODEU VISUALITZAR AQUEST DOCUMENTAL A:

 https://www.youtube.com/watch?v=RDROqYgmVaI

EXPOSICIÓ ITINERANT DELS 40 ANYS DE LA JUSTÍCIA JUVENIL A TARRAGONA

Una exposició itinerant organitzada pels Serveis Territorials del Departament de Justícia de Tarragona s'allotja a la planta baixa de la Biblioteca de Tortosa aquest mes de desembre de 2024.

L’exposició repassa els 40 anys de la justícia juvenil a Tarragona i busca donar a conèixer a la ciutadania aquest servei que tracta joves de 14 a 18 anys.

Els antecedents del servei es remunten a principis del segle XX, amb la creació de la Casa Tutelar Sant Josep. No va ser fins l’any 1982 que es va començar a treballar amb intervencions a medi obert. La mostra permet veure, precisament, com els models d’intervenció amb els joves han anat canviant amb el pas dels anys. Actualment, s’aposta pel model de "responsivitat", que es basa en el criteri d’ajustar les intervencions a les circumstàncies i a la situació personal de cada jove.

Per a presentar l'exposició es va organitzar el 10 de desembre, de 18h a 19 h, una Taula Rodona sobre "Un model educatiu en transformació. Reptes de futur" moderada per Federico Diego, que va ser pedagog de la Generalitat i primer Tècnic de Medi Obert de Justícia Juvenil dels Serveis Territorials de Justícia a Terres de l'Ebre, amb la participació de Jordi Burcet, coordinador de l' Equip de Medi Obert de Justícia Juvenil del Departament de Justícia de la Generalitat de Tarragona, Josep Vallés, educador social de l'Ajuntament de Tortosa i Núria Palau, educadora i Directora de l'Esplai Blanquerna.

En el meu cas en van convidar a la taula i també a formar part de l'Exposició per la meva participació en camps de treball i activitats de lleure educatives per a nois i noies en mesures judicials, en aquells anys 80 i en les col·laboracions que vam endegar a través del Centre Obert Sant Francesc de l'Ajuntament de Tortosa i l'Esplai Blanquerna, on van participar molts educadors, monitors i voluntariat.

Com em va manifestar Salvador Miquel quan preparaven l'Exposició a Tarragona, llavors Salvador era Cap del Servei de Suport a l'Execució Penal dels Serveis Territorials de Justícia a Tarragona i un dels impulsors d'aquesta iniciativa:

L'exposició itinerant es presenta sota el títol "La Justícia Juvenil també és cosa de totes i tots", per a posar l'accent en la necessitat d'articular espais i experiències de coordinació i cooperació entre operadors administratius comunitaris en general, i de participació social i ciutadana en particular, en l'atenció a les necessitats educatives i responsabilitzadores dels nois i noies que es troben en situacions de conflicte amb la societat.

Conference: LA EDUCACIÓN SOCIAL EN LA ESCUELA. CONVIVENCIA, VIOLENCIA Y RESOLUCIÓN DE CONFLICTOS de Manuel Segura Morales (Tortosa, 2013)

El Dr. Manuel Segura Morales afirma que para enseñar a convivir hace falta un entrenamiento eficaz en tres campos: el cognitivo, el emocional y el moral. En lo cognitivo, hay que enseñar a los alumnos a definir objetivamente los problemas, a imaginar soluciones alternativas, a prever consecuencias y a ponerse en el lugar del otro. En lo emocional, los alumnos deben conocer las principales emociones humanas y cómo utilizarlas para una convivencia eficaz y justa. En lo moral, se debe ayudar a los alumnos a descubrir los grandes valores morales y a dejarse orientar por ellos en su conducta. El autor, después de una larga experiencia con el profesorado y con niños y adolescentes, tanto no problemáticos como delincuentes, indica métodos concretos para conseguir eficazmente esa educación social.

June 2013

DOI: 10.13140/RG.2.2.32803.26408

L'Educació Social a l'Hospital de la Santa Creu de Jesús (Tortosa)

El 26 de novembre de 2022 es va celebrar la segona jornada de "#PassES" organitzada pel grup de Seniors del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC). Transitant per l’Educació Social, va tenir lloc a Tortosa, amb la coordinació de Pepi Borrâs. En aquesta sortida el focus temàtic era la beneficència dins de la ciutat, a partir de la qual es va realitzar aquesta conferència que dona a conèixer l'Educació Social a l'Hospital de la Santa Creu de Jesús-Tortosa. 

Aquesta conferència ens mostra els nou segles d'assistència a l'Hospital de la Santa Creu. Una institució on una gran dona, Santa Maria Rosa Molas, va viure, treballar i lliurar la seva vida i, a l'ombra benèfica, educadora i assistencial de la qual va néixer la Congregació de Germanes de Nostra Senyora de la Consolació. Tortosa es beneficia d'un hospital amb profundes arrels d'humanisme i caritat.Vicenta Miralles ens explica els aspectes més històrics, on destaca la Llar d'infants (1956-1969) que atenia infants provinents del Tribunal Tutelar de Tarragona i de la Junta Provincial de Protecció de Menors . En la dècada dels 90 l’hospital incorpora una pedagoga, Carme Franch, i va transformant-se en un Centre Sociosanitari, aquest fet comporta també l’adaptació de les tasques, i un aprenentatge constant vers els diferents recursos i les persones que s’hi atenen. L’any 1996 es fa referència directa a l' Educació Social. A partir d’aquest any, el Servei d’Animació Socio-cultural va transformant-se en Servei d’Educació Social compartint espai i tasques amb Teràpia Ocupacional. A partir de l’any 2000, després de passar diferents professionals de l’Educació Social, es consolida el Servei d’Educació Social amb l’equip actual format per Carme Franch, Raquel Aixendri i Maria Harris que expliquen les seves funcions actuals i els programes d'estimulació cognitiva, sensorial i per generar procesos de participació artística i social.
CONFERÈNCIA https://www.researchgate.net/publication/377748616_-L'Educacio_Social_a_l'Hospital_de_la_Santa_Creu_de_Jesus_Tortosa

RESEÑA DEL LIBRO: COLÒNIES DE VILAMAR. Una aventura pedagògica a Calafell (1922-1936)

Este libro, editado en catalán por Editorial Efadós y el Ayuntamiento de Calafell, es una de las muchas acciones que se están llevando a cabo desde el Ayuntamiento de Calafell para celebrar el centenario de las Colonias de Vilamar (1922-2022). 

 El libro se compone de artículos de varios autores bajo la coordinación de Magda Juncosa, técnica de Cultura del Ayuntamiento de Calafell y antropóloga, a partir del hilo conductor de la experiencia de Vilamar en Calafell. Autores: Magda Juncosa, Jordi Brasó, Joan Santacana, Georgina Castells, Fermi Alari, Susana Solé, Josep Pou, Lluís Tetas, Marta Barro, Lola Escoda, Anna Casellas, Rosa Maria Jané, Josep Oriol Mancheño, Eduardo Martín, Manel Gómez y Ramon Paraíso. 

 Se va desgranando e ilustrando la interesante experiencia pedagógica de las colonias de Vilamar que fueron unas colonias escolares de veraneo que organizó la Comisión de Cultura del Ayuntamiento de Barcelona de 1922 a 1936 en la playa de Calafell, por tener buenas playas yodadas, acceso en tren y disponer la población de agua corriente y luz, dirigidas a los niños de las familias barcelonesas de pocos recursos. Fueron pensadas como una extensión de la Escola del Mar de Barcelona. 

Las Colonias de Vilamar fueron parte fundamental del movimiento de renovación pedagógica que empezó a inicios del siglo XX y que partía de la base de formar a una ciudadanía sana y conectada con la naturaleza, libre y responsable. Esta investigación contribuye a poner en valor la aportación de los maestros, hombres y mujeres, que protagonizaron la implementación de los principios de la Escuela Nueva en Cataluña. Hay que dar a conocer su obra, difundirla y estudiar los resultados y el impacto que ésta tuvo en un contexto tan complejo como en el que van desarrollar su labor educativa. Y es que quizá los movimientos de innovación educativa contemporáneos han dado la espalda a esta importante tradición pedagógica arraigada en el territorio y representada en éste caso por la República de niños de Vilamar. Muchas de las propuestas que hoy en día se presentan como innovadoras son metodologías y recursos propios de la Escuela Nueva aplicados hace más de cien años. 

Reconocer esta huella y darle el valor que merece debería permitir sentar las bases por un diálogo educativo firme y responsable que rompa con la visión rígida de la enseñanza que denunciaba Vergés en sus escritos (1). Desde esta perspectiva Vilamar se transforma en un espacio para la reflexión educativa en pleno siglo XXI. No es un mal bagaje en donde también debemos reflexionar desde la perspectiva social de la Educación. Debería de analizarse en posteriores trabajos la influencia pedagógica de Korczak con sus ideas democráticas y autogobierno en campamentos y orfelinatos, en la Polonia de los años 1920-30 y también la posible influencia de Makarenko como director de un reformatorio para delincuentes juveniles a partir de 1920 en Rusia en donde aplicaba ideas de autogestión, solidaridad, respeto a la naturalieza y su educación estaba orientada a formar hombres con un sentido de responsabilidad social enorme pues consideraba que de esa manera podrían alcanzar el éxito en su vida. 

 También nos planteamos hasta qué punto podría existir alguna colaboración entre Ventura Gassol, uno de los ideólogos de la colonia con Lluis Folch i Camarasa que era el pedagogo de la Junta de Protección de Menores, en la admisión de niños y niñas provenientes del sistema de protección de la infancia de la época, en esas colonias. No debemos olvidar la biografía de Ventura i Gassol, que intentó en su juventud convalidar los estudios incompletos recibidos en el Seminario de Tarragona por la enseñanza secundaria civil, con la intención de iniciar la carrera de maestro. Al no conseguirlo, fue a Barcelona, ​​donde pudo incorporarse al Grupo Benéfico de Protección de la Infancia, y entró en contacto con Lluís Folch i Torres y sus orientaciones pedagógicas para el tratamiento de niños delincuentes y marginados. En los siguientes años trabajó en este sector, con actuaciones como la organización de comedores, de colonias escolares y de casas de acogida y de aprendizaje de oficios. 

 Finalmente, esta excelente obra de investigación que ahora reseñamos en la "Revista de Educación Social, RES", merece un espacio destacado en las bibliotecas de educadores, maestros e historiadores contemporáneos que trasciende el ámbito local, por la talla histórica de los personajes que promueven la colonia de Vilamar (Ventura Gassol, Artur Martorell y Pere Vergés), por coincidir con los inicios de las actividades de campamentos en Cataluña y por la aplicación de ideas pedagógicas que continúan debatiéndose en nuestra sociedad actual. 

 Mi reseña completa en: https://eduso.net/res/revista/colonies-de-vilamar-una-aventura-pedagogica-a-calafell-1922-1936/colonies-de-vilamar-una-aventura-pedagogica-a-calafell-1922-1936 

 (1) Ver: R. Saladrigas (1989); L'Escola del Mar i la renovació pedagògica a Catalunya. Converses amb Pere Vergès.Edicions 62