Cercar en aquest blog

2 de juny del 2018

CRÒNICA DE LA INAUGURACIÓ DE LA NOVA SEU DE LA NOSTRA ASSOCIACIÓ GRUP D’ESPLAI BLANQUERNA A TORTOSA (31.05.2018) per Federico Diego Espuny i Josep Vallés Herrero



INTRODUCCIÓ
Josep Vallés Herrero. Educador Social i Pedagog.

Em sembla d’interès públic fer noticiable aquest fet i situar-lo al meu Blog,  ja que “Lo Blanquerna”, conegut així col·loquialment, ha estat i és més que un grup d’esplai, ja que hi han passat, al llarg dels seus 38 anys d'existència, centenars de xiquets i xiquetes de Terres de l’Ebre i també de Tarragona, del nord Castelló i del sud de Terol. Però no sols infants, també persones amb processos d’acompanyament.  La tipología de serveis és diversa: projectes socioeducatius en medi obert, de tutela, de post-tutela, de reinserció i de lleure.  

L’entitat ebrenca és molt menys coneguda que l’escola de magisteri a Barcelona o que la llibreria de  Madrid, es diu així com a metàfora moral  inspirada en la novel·la de Ramon Llull: LLIBRE D’EVAST E BLANQUERNA (Montpeller 1285).

“Lo Blanquerna” ha generat un “laboratori” de discussió pedagògica, aprenentatge dins de l’educació no formal, de l’animació socio-cultural i elaboració de recursos i estratègies educatives. També aquestes bones pràctiques mereixedores de diversos premis de l’àmbit social, del què destaquem el premi Jaume Ciurana de la Generalitat (1998), han inspirat alguns continguts d’investigacions i llibres (com p. ex. de Federico Diego, Salvador Miquel, Jordi Burcet, Carmen Ponce, Montse Guasch, Nuria Palau, Toni Polo, Ester Cabanes, i també, entre d’altres,  d’algunes de les meves obres i articles).

Per entendre millor l’essència i els origens d’aquesta associació s’hauria de llegir “L'Esplai Blanquerna 1980-2000: una experiència d'inclusió a les Terres de l'Ebre / Grup d'Esplai Blanquerna/ València: Siquem Ed. (2000)”, què està a la col·lecció local de la Biblioteca Marcel·lí Domingo.
Fins ara la nostra seu social estava al centre cívic de Santa Clara. El dijous 31 de maig de 2018 hem inaugurat nova seu, amb presència de l’alcaldessa de la Ciutat, la Sra. Meritxell Roigé,  al carrer Mossèn Sol, núm. 3 de Tortosa, al barri del Rastre (Casc Antic). A l’acte van assistir antics i actuals monitors i monitores, gent del barri i dos persones rellevants dins del sector d’infància tutelada i extutelada, els Srs. Jordi Bach i Isidre Carbonell.



BLANQUERNA  DE TORTOSA. NOVA SEU I  NOUS SERVEIS.
F.Diego Espuny
Pedagog

La llavor d’un Esplai començat al Seminari  als inicis dels anys 80, s’ha fet un gran arbre amb vocació de servir els més petits i fràgils, els  descartats i vulnerables. Blanquerna és una associació sense ànim de lucre, que es defineix com una experiència d’inclusió a les Terres de l’Ebre.
Des del compromís local però de fons amb un clar plantejament global, referma l’opció pels drets humans universals, participant i teixint  xarxes, lluitant  contra l’individualisme lliberal de la postmodernitat. A partir de la  interconnectivitat fer camí junts cap a la interfraternitat, maldant per a obtenir noves respostes , justes i eficients a les  necessitats que segueix plantejant-se un món dràsticament desigual, on  l’1% de la humanitat posseix gairebé la mateixa riquesa que l’altre 99 %.  Denúncia i coratge per  mirar de fer quelcom de concret , pràctic i quotidià.
Han estat Toni Polo i Núria Palau, recolzats per la junta gestora (Francesc Caballé secretari i els vocals: Fina Melero, Montse Mauri, Àngels Príncep i Josep Vallés),  les cares visibles entusiasmades  d’un projecte amb futur per l’acció i reflexió solidària  i sostenible, sense defugir la utòpica fraternitat.
La seu del Blanquerna estarà ara a un antic edifici rehabilitat amb cura i gust, recuperant els vells elements que el pas del temps havien amagat, per artesans  emprenedors sota la direcció de l’arquitecte Enric Roig.

La jornada d’inauguració va ser una ocasió de retrobament dels pioners del projecte, de l’acollida als nous col·laboradors i voluntaris. La nova seu esdevé un espai que afavoreix la transparència, la relació, la proximitat, el respecte incondicional; la genuïnitat i  l’autenticitat. Les portes sempre obertes al barri, l’arbre pintat  tan bellament  com altruista per  Jordi Castells, que aporta  color a unes parets blanques i que expressa la inequívoca  voluntat d’agermanament de persones i famílies alhora que evoca  l’Arbre de Llull.




Abans de la benedicció per part del rector de la parroquia del Sant Crist de la Catedral, mossèn Josep Mª Membrado també hi hagué el record tant dels infants de l’Esplai com el dels  familiars traspassats.

La nova seu significa una nova il·lusió per emprendre nous reptes i consolidar  els projectes. Sense anar massa lluny, el  2017 Blanquerna  va atendre 2.585 persones de totes les edats i en diferents situacions: des de joves i xiquets que gaudiren de temps de lleure, excursions i esports, higiene i alimentació, passant per dones, persones amb diversitat funcional, o el  suport a la bona convivència en pisos assistits per a joves extutelats. Tot comptant no només amb els professionals contractats sinó amb més de 100 voluntaris, construint ponts, obrint portes, plantant arbres i com a fonament i raó de ser de Blanquerna el compromís cristià que brolla de la fe i el seguiment d’aquella bona nova predicada per Jesús de Natzaret. També l’admiració i l’exemple de Francesc d’Assís i del mateix Ramon Llull, que inspirà el nom de l’associació i que Blanquerna  segueix  proposant-los com exemples per a formació d’educadors i educadores,  xiquetes i xiquets, mares i pares; per  l’enfortiment, el coratge  i la resistència en temps difícils.
Una vesprada de portes obertes, de ponts i d’arbres però especialment de persones que volen seguir mirant als ulls, obrint el cor i oferint la mà.

Per molts anys més, Blanquerna!