INTRODUCCIÓ
Josep Vallés Herrero. Educador Social i
Pedagog.
Em
sembla d’interès públic fer noticiable aquest fet i situar-lo al meu Blog, ja que “Lo Blanquerna”, conegut així col·loquialment, ha estat i és més que
un grup d’esplai, ja que hi han passat, al llarg dels seus 38 anys d'existència, centenars de xiquets i xiquetes de
Terres de l’Ebre i també de Tarragona, del nord Castelló i del sud de Terol.
Però no sols infants, també persones amb processos d’acompanyament. La tipología de serveis és diversa: projectes
socioeducatius en medi obert, de tutela, de post-tutela, de reinserció i de lleure.
L’entitat ebrenca és molt menys coneguda que l’escola de
magisteri a Barcelona o que la llibreria de
Madrid, es diu així com a metàfora moral inspirada en la novel·la de Ramon Llull:
LLIBRE D’EVAST E BLANQUERNA (Montpeller 1285).
“Lo Blanquerna” ha generat un “laboratori” de discussió pedagògica, aprenentatge dins de l’educació
no formal, de l’animació socio-cultural i elaboració de recursos i estratègies
educatives. També aquestes bones pràctiques mereixedores de diversos premis de
l’àmbit social, del què destaquem el premi Jaume Ciurana de la Generalitat
(1998), han inspirat alguns continguts d’investigacions i llibres (com
p. ex. de Federico Diego, Salvador Miquel, Jordi Burcet, Carmen Ponce, Montse
Guasch, Nuria Palau, Toni Polo, Ester Cabanes, i també, entre d’altres, d’algunes de les meves obres i articles).
Per
entendre millor l’essència i els origens d’aquesta associació s’hauria de
llegir “L'Esplai Blanquerna 1980-2000: una experiència d'inclusió a les Terres
de l'Ebre / Grup d'Esplai Blanquerna/ València: Siquem Ed. (2000)”, què està a la col·lecció local de la Biblioteca Marcel·lí Domingo.
Fins
ara la nostra seu social estava al centre cívic de Santa Clara. El dijous 31 de
maig de 2018 hem inaugurat nova seu, amb presència de l’alcaldessa de la
Ciutat, la Sra. Meritxell Roigé, al
carrer Mossèn Sol, núm. 3 de Tortosa, al barri del Rastre (Casc Antic). A l’acte
van assistir antics i actuals monitors i monitores, gent del barri i dos
persones rellevants dins del sector d’infància tutelada i extutelada, els Srs.
Jordi Bach i Isidre Carbonell.
BLANQUERNA DE TORTOSA. NOVA SEU I NOUS SERVEIS.
F.Diego Espuny
Pedagog
La llavor d’un Esplai començat al Seminari als inicis dels anys 80, s’ha fet un gran
arbre amb vocació de servir els més
petits i fràgils, els descartats i
vulnerables. Blanquerna és una associació sense ànim de lucre, que es defineix com una
experiència d’inclusió a les Terres de l’Ebre.
Des del compromís local però de fons amb un
clar plantejament global, referma l’opció pels drets humans universals,
participant i teixint xarxes, lluitant contra l’individualisme lliberal de la postmodernitat.
A partir de la interconnectivitat fer camí junts cap a la
interfraternitat, maldant per a obtenir noves respostes , justes i
eficients a les necessitats que segueix
plantejant-se un món dràsticament desigual, on l’1% de la humanitat posseix gairebé la
mateixa riquesa que l’altre 99 %.
Denúncia i coratge per mirar de
fer quelcom de concret , pràctic i quotidià.
Han estat Toni Polo i
Núria Palau, recolzats per la junta gestora (Francesc Caballé secretari i els
vocals: Fina Melero, Montse Mauri, Àngels Príncep i Josep Vallés), les cares visibles entusiasmades d’un projecte amb futur per l’acció i reflexió solidària i sostenible, sense defugir la utòpica
fraternitat.
La seu del Blanquerna estarà ara a un antic edifici rehabilitat amb
cura i gust, recuperant els vells elements que el pas del temps havien amagat,
per artesans emprenedors sota la
direcció de l’arquitecte Enric Roig.
La jornada d’inauguració va ser una ocasió de
retrobament dels pioners del projecte, de l’acollida als nous col·laboradors i
voluntaris. La nova seu esdevé un espai que afavoreix la transparència, la
relació, la proximitat, el respecte incondicional; la genuïnitat i l’autenticitat. Les portes sempre obertes al
barri, l’arbre pintat tan bellament com altruista per Jordi Castells, que aporta color a unes parets blanques i que expressa la
inequívoca voluntat d’agermanament de
persones i famílies alhora que evoca l’Arbre de Llull.
Abans de la benedicció per part del rector de
la parroquia del Sant Crist de la Catedral, mossèn Josep Mª Membrado també hi
hagué el record tant dels infants de l’Esplai com el dels familiars traspassats.
La nova seu significa una nova il·lusió per
emprendre nous reptes i consolidar els
projectes. Sense anar massa lluny, el 2017 Blanquerna va atendre 2.585 persones de totes les edats
i en diferents situacions: des de joves i xiquets que gaudiren de temps de
lleure, excursions i esports, higiene i alimentació, passant per dones, persones
amb diversitat funcional, o el suport a
la bona convivència en pisos assistits per a joves extutelats. Tot comptant no
només amb els professionals contractats sinó amb més de 100 voluntaris,
construint ponts, obrint portes, plantant arbres i com a fonament i raó de ser
de Blanquerna el compromís cristià que brolla de la fe i el seguiment d’aquella bona nova predicada per Jesús de Natzaret. També l’admiració i
l’exemple de Francesc d’Assís i del mateix Ramon Llull, que inspirà el nom de
l’associació i que Blanquerna segueix proposant-los com exemples per a formació d’educadors i educadores, xiquetes i
xiquets, mares i pares; per
l’enfortiment, el coratge i la
resistència en temps difícils.
Una vesprada de portes obertes, de ponts i d’arbres
però especialment de persones que volen seguir mirant als ulls, obrint el cor i
oferint la mà.
Per molts anys més, Blanquerna!
