Educació Social. Ofici i professió

 Educació Social. Ofici i professió, escrit per Guillermo Soler García de Oteyza i publicat per Cossetània Edicions dins de la col·lecció El Tinter.

Aquesta obra ha estat impulsada pel Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) en el marc del trentè aniversari de la seva creació. Es va presentar el dia 1 d'octubre en el marc de celebracions del Dia Internacional de l'Educació Social (2 d'octubre) a la seu social del CEESC a Barcelona amb presència de l'autor i de representants del grup Sènior del CEESC.

Contingut principal de l'obra: Context històric: Repassa el procés de formalització i professionalització de l'educació social a Catalunya al llarg de tres dècades, iniciant-se amb l'arribada dels corrents renovadors europeus a finals de la dictadura franquista.

Construcció col·lectiva: El relat es basteix a partir de la memòria, records i opinions de 27 educadores i educadors socials testimonis directes d'aquesta evolució.

Fites clau: Mostra el camí cap a la consecució dels estudis universitaris específics i el naixement del col·legi professional propi (CEESC). He tingut l'honor de col·laborar en les meves experiències. 😍

Aquesta obra s'inscriu també en una tradició de construcció col·lectiva de l'educació social, que s'ha anat configurant a partir dels reptes, les experiències compartides i les aportacions de tants professionals al llarg del temps. Una manera d'entendre la professió que ja es reflectia en publicacions com Quaderns d'Educació Social, amb la monografia «Educació social, un ofici de reptes».

La imatge que acompanya aquesta publicació és especialment significativa: ens mostra com la construcció de l'educació social és una tasca compartida, feta de peces, mirades i experiències diverses que, juntes, van donant forma a una identitat professional. No partim de zero: construïm sobre el camí recorregut, aprenent dels reptes i de les persones que ens han precedit.

L'antropòleg i periodista Guillermo Soler ha sabut copsar, gràcies a l'assessorament del grup sènior del CEESC (Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya), que l'educació social no és una professió construïda individualment, sinó una obra col·lectiva, històrica i en permanent construcció.

*****

En record a Alberto Fernández de Sanmamed, gran educador social

Avui vull dedicar unes paraules de record al company Alberto Fernández de Sanmamed Santos que ens va deixar el 22 de desembre de 2025, una figura clau en la història recent de l’educació social a l’Estat espanyol.

La seva trajectòria professional va estar profundament vinculada a la intervenció socioeducativa amb infants i joves en situació de vulnerabilitat, especialment en l’àmbit de la protecció de menors a Galícia. Des d’aquesta pràctica directa, sostinguda i compromesa, va construir una visió de l’educació social arrelada als drets, a la responsabilitat pública i a la dignitat de les persones.

Més enllà de la intervenció, Alberto Fernández de Sanmamed va tenir un paper determinant en la construcció col·lectiva de la professió a Espanya. Com a primer president del "Colexio de Educadoras e Educadores Sociais de Galicia" i posteriorment del "Consejo General de Colegios Oficiales de Educadoras y Educadores Sociales", va contribuir decisivament a vertebrar la professió, a dotar-la de discurs propi i a consolidar-ne els fonaments ètics i deontològics.

La seva aportació no es mesura només en càrrecs o documents, sinó en la cultura professional que va ajudar a transmetre: una educació social reflexiva, rigorosa, compromesa amb la justícia social i conscient de la seva responsabilitat col·lectiva.

Recordar-lo és reconèixer un llegat que continua present en les estructures professionals, en els marcs deontològics i en la manera d’entendre l’educació social com una pràctica educativa amb identitat pròpia i vocació de servei públic.

Que aquest record sigui també una invitació a continuar defensant una educació social exigent, ètica i profundament humana.

La Educación Social, de oficio artesano a profesión: colegios profesionales y sindicatos

 

En este artículo, escrito por Alberto Férnández de Sanmamed, Norma Gonzálvez, Lourdes Menacho y Carlos Sánchez Valverde,  compañeros y compañeras de la profesión, se presenta, desde la mirada y vivencia de las y los propios profesionales, el camino que la Educación Social ha recorrido en España como profesión desde los años 70 del siglo XX hasta la actualidad. Desde una perspectiva histórica, se presentan por un lado los procesos externos o sociales de articulación como sujeto colectivo, la consecución de la formación universitaria de grado medio y el reconocimiento de la utilidad de nuestra acción y su regulación como profesión y por otro, los recorridos internos de construcción de identidad desde la constitución de los documentos profesionalizadores (definición de Educación Social, Código Deontológico, y Catálogo de Funciones y Competencias de las Educadores y Educadores Sociales). También se hace referencia a la necesidad de seguir comprometidos con la mejora de las condiciones sociolaborales y de la dignidad en el ejercicio de nuestra profesión para conseguir unas condiciones dignas. Y se recogen algunos de los retos, en clave prospectiva, que la Educación Social tiene para los próximos años. Disponible en:

DOI:10.17979/srgphe.2023.27.0.10123