Cercar en aquest blog

27 de setembre del 2021

On voldries que fos el col•lectiu professional dels educadors i les educadores socials d'aquí a 25 anys?

 

Carnaval de Blogs 2021, CEESC. 2 d'Octubre Dia Internacional de l'Educació Social

per Josep Vallés Herrero

Com veig l’Educació Social, d’aquí vint-i-cinc anys més, a trenta de la creació dels primers estudis universitaris i a vint-i-cinc del nostre col·legi professional?

La solució la veig en les  “3V”, però cal explicar-ho.

Em pregunta Maria Figueras del CEESC, com veig el futur,  i penso en la nit de “pijames” del 28 d’abril d’enguany on preparàvem el 40è aniversari  d’una entitat social, involucrada en l’Educació Social, l’Esplai Blanquerna. Ho fèiem per connexió telemàtica, en aquesta època de la pandèmia Covid,  conjuntament amb Salvador Miquel i Federico Diego, educadors per experiència i també d’ofici, de la "vella guàrdia" on les fronteres de l’Educació Social eren encara més imprecises que ara al 2021…

Llavors ens plantejàvem, fa un mes, cap on aniria l’entitat Esplai Blanquerna de Tortosa, de la qual en som col·laboradors,  per defugir d’un perillós tira i arronsa de contractes serveis i licitacions per projectes socioeducatius impulsats per administracions públiques, respectant l’ADN inicial, i vam arribar a la conclusió que calia resseguir l’algoritme invisible de les “3V”…

Que ara us explico breument i que crec que, en clau de futur, ens dona les 3 claus de les iniciatives que hi trobarem d’aquí 25 anys.

Partim de  l'opció del reconeixement primer de la pròpia fragilitat i la comunitària, com ens va argumentar  José Juan Moreso (https://esplaiblanquerna.com/entre-la-fraternitat-i-la-fragilitat/), que ara ho ha evidenciat més la pandèmia,  per  acceptar-nos com a febles, fugissers i moridors.


Il·lustració: Ignasi Blanch

Necessitem professionals i institucions  sensibles a les nostres fragilitats i que treballen aquests  principis motors:

    -VULNERABILITAT, (1a V)

    -Cercant solucions i recursos per fer-los avançar en el seu itinerari personal i comunitari (formació específica en col·lectius i en processos de participació).

     -Intentant superar-nos cada dia, actualitzant la formació en els factors de vulnerabilitat (vellesa, infància en risc, drogodependències, marginalitat , gènere, analfabetismes i               despoblació rural) i reconeixent-nos també com a vulnerables en alguns moments.

     


  I agrair la...

    -VINCULACIÓ (2a V)

-Els vincles que fan créixer, centrats més en l'altre i defugint del natural egoisme, i cercant els llaços entre les persones i en la comunitat.

Volem seguir oferint nostra honesta ...

 -VOLUNTAT DE SERVEI (3a. V)

-L’essència de la professió és de servei públic, per això caldrà tenir ja una llei que ho reguli a tot l’Estat i també fer lluita internacional en aquest sentit, de ben segur més fàcil a Europa, i anar de la mà de l' AIEJI cercant aliances internacionals visibles en projectes comuns a través de beques de recerca, amb col·laboració dels col·legis professionals amb les universitats, per aconseguir codis europeus laborals unificats per la professió i denominacions equivalents.

Aquest perfum “3V”, ens ajuda a mirar el passat i a abordar els propers 25 anys, créixer professionalment i cercar el nostre camí,  respirant l'essència de l'Educació Social, i recuperar la fragància bàsica en què ens vam inspirar en els seus inicis, així com ho va fer dins i donant forma, entre molts altres companys i companyes, al grup d’Esplai Blanquerna fa 40 anys, on les fronteres entre l’Esplai i l’Educació Social eren més “osmòtiques” i on el nostre treball era semblant a uns miners que anaven apuntalant els espais laborals a partir de les necessitats.

Ara més a la superfície com a col·lectiu, cal retrobar aquell esperit generador de recursos i seguir construint col·lectivament per liderar processos de transformació personal i social.

L’esperança de canvis a millor sempre estarà present en la Pedagogia Social i l’Educació Social, en la línia que deia Paolo Freire  “L’educació no canvia el món, canvia les persones que canviaran al món”.



Il·lustració: Ignasi Blanch