ENTREVISTA A CADENA SER: 21 CONTES PER EDUCAR EN VALORS DEL CEESC

Pep Valles: 21 CONTES PER EDUCAR EN VALORS DEL CEESC

Entrevista a Cadena Ser (05-12-2013)

21 CONTES PER EDUCAR EN VALORS DEL CEESC

Dimecres passat, 20 de novembre de 2013,  vaig recollir a la delegació del CEESC de Girona el premi del concurs de contes amb motiu del Dia Universal dels Drets de la Infància.
En aquest enllaç està el meu conte breu "La bicicleta trencada o la barbàrie de la força" i els altres 20 guanyadors perquè us els pugueu descarregar en pdf per si voleu llegir-los i utilitzar-los com a eina pedagògica.

http://www.ceesc.cat/images/simplefilemanager/55b906ee578421.94888692/LLibreContesConeixElsteusDrets.pdf

CUESTIONARIO DE ANÁLISIS DE LAS FUNCIONES DEL EDUCADOR/A SOCIAL EN LOS SERVICIOS SOCIALES DE ATENCIÓN PRIMARIA EN CATALUÑA (EJEMPLAR DE VALIDACIÓN)

CFES-R 2009: CUESTIONARIO DE ANÁLISIS DE LAS FUNCIONES DEL EDUCADOR/A SOCIAL EN ESPAÑA

Cfes para edición from pepevalles

Dia Internacional de l’Educació Social: "No deixaria mai de ser educador social perquè..."

No deixaria mai de ser educador social, animador sociocultural, social educator, social worker, educateur sociaux, educatore profesionali, psicoeducador o sociopedagog, en diferents denominacions que rep la nostra professió arreu del món, perquè… És una de les professions més humanes i enriquidores espiritualment ja que consisteix en ajudar els altres més necessitats, més indefensos, més rebutjats, també, en ocasions de forma injusta. És semblant, aquesta injustícia, al que li passa al porquet “Babe”, metafòricament, en aquest conte breu sobre “la reputació dolenta” al que li dono el nom de la cançó de Brassens i que està inspirat en un conte popular que van relatar-me de petit, als anys setanta: Babe, el porquet, estava indignat. Havia sentit a Magda com renyava els seus fills preadolescents. –Sou més bruts que Babe- els deia quan es tacaven la roba de tomàquet, i la cara, amb aquells espaguetis a la bolonyesa que tant els agradaven. Babe pensava... Si no em deixessin en aquest cau immund jo seria un príncep d'un conte, perquè quan surto m’arranjo amb els meus fangs que em netegen la pell i me la deixen rosa i suau com el vellut; bé, potser no tan suau, però gairebé. El meu morro agafa el que necessito i després llueix en la foscor de la lluna. Per ventura Magda no es posa cremes exfoliants de color verd que espanten a Pep de nit per després renéixer maca i radiant? Doncs llavors –seguia pensant el porquet–, no entenc com pot insultar-me, comparant-me amb aquests nens tacats que mengen llaminers i, és més, ¡demanaré que el meu cau el netegin cada dia!, perquè la meva olor natural no és la que sentiu ja que una cosa és el fang i l'altra ... ¡les merdetes que no em netegen! Pel que exigeixo neteja a la meva habitació llardosa i herba fresca a terra, amb brins d’herbes aromàtiques de lavanda i romaní, que em refregaré perquè tots diguin: “Sou tan nets i feu una olor tan bona com el porquet Babe!”. El que defineix l’home no és, per a mi, el que diu Descartes “penso, doncs existeixo”, un principi sensorial que ens situa presencialment a l’aquí i a l’ara, sinó el “sóc ajudat, doncs existeixo” que planteja el professor Torralba i que vol dir que som uns sers que necessiten el suport, l’auxili, l’assistència i la cooperació dels demés des del mateix moment de nàixer fins que morim. Arribats en aquest punt, ajudar pensant en l’individu i el seu entorn familiar i social, gestionant recursos i intentant transformar el món en un món més habitable per a les persones, especialment per aquelles en risc d’exclusió, és el que tenim en comú els educadors i les educadores d’arreu del món que rebem denominacions diferents amb competències professionals semblants, però encara amb escassa anàlisi comparativa (veure els textos de Korncbeck, Scarpa, Corrente i, especialment, els elaborats recentment per l’Oficina Internacional del CGCEES a nivell europeu, coordinats per Calderon i Gotor). En aquest sentit encoratjo les institucions internacionals, i especialment l’Associació Internacional d’Educadors i Educadores Socials (AIEJI) per afrontar aquest repte, per evitar fronteres professionals i internacionalitzar veritablement aquesta professió d’ajuda reeducativa o terapèutica vinculada també a la defensa de valors democràtics i dels Drets Humans que avui, dia 2 d’octubre, Dia Internacional de l’Educació Social, volem homenatjar amb aquest post del meu blog, a proposta del Col•legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya – CEESC –. Josep Vallés Herrero. 2013

Una comunidad de aprendizaje virtual en el prácticum de Educación Social

Una comunidad de aprendizaje virtual en el prácticum de Educación Social Ángel Barbas Coslado, Nuria Gallego Escudero,Josep Vallés Herrero, María Senra Varela, María José Sobejano Sobejano y Tiberio Feliz Murias Facultad de Educación, UNED En: Libro de Actas de las I Jornadas Internacionales de Innovación Docente Universitaria en Entornos de Aprendizaje Enriquecidos. UNED, Madrid, 19-21 de septiembre 2012. Coordinadores: Miguel Santamaría Lancho y Ángeles Sánchez-Elvira Paniagua,340-341 http://congresos.uned.es/w3433/archivos_publicos/qweb_paginas/5157/libroactasinnovaciondocente8296.pdf

Artículo en RES (Revista de Educación Social) sobre artículos de la revista Biblioteca Digital de la UNED

Hemos realizado para la revista RES (Revista de Educación Social), del portal de la Educación Social en España EDUSO, una breve presentación de los artículos que consideramos de interés en este ámbito académico y profesional de la revista "Biblioteca Digital" de la UNED CA de Tortosa. ÍNDICE DE ARTÍCULOS: 1. CARRETERO MORENO, Carmen: España ante la prostitución en el siglo XXI. 2. DIEGO ESPUNY, Federico: A propósito de Manual del educador. 3. PELÁEZ FERNÁNDEZ, Palmira: Menores inmigrantes en la frontera de la ley. 4. SALES ARASA, Cristina: Diseñando cursos y comunidades virtuales. 5. SEGURA MORALES, Manuel: La educación social en la escuela. Convivencia, violencia y resolución de conflictos. 6. SENRA VARELA, María y VALLÉS HERRERO, Josep: Reflexiones sobre Compendio conceptual de la Educación Social. 7. VALLÉS HERRERO, Josep: Aspectes teòrics i pràctics de la mediació familiar. Ver más en: http://www.eduso.net/res/?b=21&c=216&n=688

ANÀLISI DAFO SOBRE LA PREVENCIÓ DE LA DELINQÚÈNCIA JUVENIL

A partir d’una comissió de treball fomentada per l’administració de Justícia de la Generalitat sobre els processos de reinserció social a Tarragona (anomenada CIRSO), i que es va realitzar de forma pionera a Catalunya per elaborar un pla estratègic de reinserció social, amb participació d’uns 100 experts de diferents àmbits-judicials, penals, serveis socials, policials. Com a convidat vaig escriure aquesta anàlisi, que ara vull compartir amb vosaltres,com vaig fer en el seu moment amb la comissió, fet amb modèstia i en l’àmbit de la prevenció comunitària que és on he treballat, per si us és d’utilitat professional (pp.37-38 Revista Trobada d'Educació Social del CEESIB, núm.5) http://www.eduso.net/archivos/Trobada_educacio_social_num_5.pdf

LAS FUNCIONES DE LOS EDUCADORES Y LAS EDUCADORAS SOCIALES EN CENTROS GERIÁTRICOS DE CATALUÑA

Históricamente las tareas de educación, estimulación cognitiva y animación, en centros geriátricos, han sido desarrolladas por profesionales del campo de la animación sociocultural. Con la aparición de la Diplomatura universitaria de Educación Social y las disposiciones legales, las actividades de animación sociocultural en este contexto laboral pasan a ser competencia del educador/a social, consolidándose como profesional de referencia en esta importante red de servicios a las personas mayores, en crecimiento dentro del Estado del Bienestar que defendemos como ciudadanos y también como colectivo profesional. Leer artículo de Raquel Aixendri y Josep Vallés en:
http://www.eduso.net/archivo/docdow.php?id=205

CURSO DE VERANO - Intervención socio-educativa con menores 2010 -Mesa Redonda

Aquí tenéis el enlace al video de la Mesa redonda del curso de verano de Tortosa (2010): Intervención socio-educativa con menores, dirigido por la profesora Senra, titulada "Los colegios profesionales como vector de mejora de la praxis profesional" que modero y cuenta con los presidentes de los Colegios de Educadoras y Educadores Sociales de Madrid, Valencia y Cataluña. Está en la plataforma INTECCA, en abierto, no requiere contraseña. Datos del vídeo: Fecha de grabación: 20-07-2010 19:00 Duración: 30m Idioma: Español Autores: INTECCA UNED http://intecca.uned.es/portalavip/grabacion.php?ID_Grabacion=53708&ID_Sala=3&hashData=47fd13910bef9a9aa0981e7f8027b1c7¶msToCheck=SURfR3JhYmFjaW9uLElEX1NhbGEs

Refundar las intervenciones sociales-Revista CEESIB

En este artículo voy a plantearos lo que yo considero como principios filosóficos y sociológicos que a mi entender deben inspirar las nuevas experiencias o formas de intervención socioeducativa Paradójicamente, en el mundo de hoy, el cambio es a menudo percibido por mimetismo como una necesidad. Se trata de una modernidad que realiza una búsqueda permanente de renovación, a veces en detrimento de la eficacia.(...) Nuestro modelo de sociedad es en efecto frágil porque convive con un entorno internacional y unas globalizaciones poco receptivas a los valores locales. Se parece considerar cada vez más frecuentemente que los poderes públicos no tienen más que una responsabilidad: la de asegurar un resguardo social a los más débiles y de dejar expresarse al resto de la sociedad con una regulación de los servicios sociales a través de las leyes públicas y del mercado, atendiendo a diversas reagrupaciones de intereses. Las grandes orientaciones del sistema de solidaridad que caracterizan nuestro país actualmente se están replanteando (...) Ahora bien, las respuestas actuales no parecen contener la creciente marginalidad social, en sus expresiones más perceptibles - la pobreza y la precariedad - pero también en sus formas menos mediatizadas: el aislamiento y la inadaptación social. Ver el artículo íntegro de la Revista CEESIB (Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de les Illes Balears)
https://www.researchgate.net/publication/321278682_Refundar_las_intervenciones_sociales

Crisis y educación: interacciones y dependencias

16 ene 2011 Aunque son frecuentes las referencias al necesario protagonismo que debería tener la educación, en época de crisis la educación social se vuelve imprescindible tanto desde la perspectiva de la intervención educativa, como del trabajo social para la promoción del estado de bienestar, la inclusión social, el fomento de la ciudadanía participativa y sobre todo la autonomía personal.Participantes: Tiberio Feliz Murias, profesor de la Facultad de Educación (UNED). Josep Vallés Herrero, educador social, profesor tutor (UNED). http://www.rtve.es/alacarta/audios/uned/uned-crisis-educacion-interacciones-dependencias/989503/