How Can We Approach the Labor Market of the Social Educator? By Josep Vallés Herrero

We tried to answer this question in Catalonia (Spain) based on an empirical work presented in “Aproximación al mercado laboral del Educador Social,” which was published in the online journal Aula Magna 2.0 of the Educación en Red scientific journals, promoted by the Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) with the editing support of Lorenzo García Aretio and the late Ramón Pérez Juste

Social education is a profession under construction. The result of the research I conducted in 2014 has been a detailed inventory of 72 labor contexts of the social educator and, while there should be more comparison, i.e. consulting with other experts in different communities of the State, it may be useful in terms of education and professional practices for social educators. Furthermore, we lack regulation of social education as a well-defined profession, as defended by the Consejo General de Educadoras y Educadores Sociales (CGCEES) of Spain. The international extrapolation of these labor contexts should be adapted to each country. There is a wide range of social educator profiles and names throughout the world: animador sociocultural, social educator, social worker, educateur sociaux, educatore profesional, psicoeducadoror sociopedagogo. So, when facing globalization, the main challenge of social education and its labor market is to construct the identity of all these professionals, volunteers and researchers who, under different names, work with similar objectives for social education. Therefore, studies on the labor market of these professionals should consider this diversity that characterizes us as educational assistance agents and foster social and cultural well-being.

The professional associations of educators such as the Asociación Internacional de Educadores Sociales (AIEJI), the Sociedad Iberoamericana de Pedagogía Social (SIPS) and universities are some of the most authoritative voices to answer what the current professional challenges are: the first one, because it is an association of educators; the second one, because it reflects on practices from theoretical positions; and the last one, because it may reflect on the education of future educators.

A relevant article on the subject is “La educación social en un mundo globalizado desde el punto de vista de la AIEJI“ by its president Benny Andersen, in which he describes this association’s main work objectives for the next years (2017-2021): socio-educational work with the elderly and individuals with dementia and ethics in socio-educational work.

It should also be noted that, from the Governing Board of the Colegio Profesional de Educadoras y Educadores Sociales Catalán (CEESC), we promoted a Report on the State of Social Education in Catalonia which points out the main specific areas of work of Catalan educators in 2014, including, but not limited to, basic social services,  residential centers for educational action and, in smaller percentages, socio-educational programs for children, sociocultural animation and dynamization, residential centers for the elderly and work with the disabled.

From my point of view, some of the big challenges we have as professionals, from social education and more theoretically from social pedagogy, are also challenges of the whole society: the defense and educational action of the most vulnerable against social injustice, the search for peace and the fight for environmental balance (issues such as climate change are not alien to us). The extent of these matters makes us susceptible to seek partnerships and discourses similar to those found in organizations such as the UN (UNICEF), UNESCO, Council of Europe, World Social Forum (WSF), Fundación Cultura y Paz, Nobel Peace Prize Laureates and Greenpeace, just to name a few.

Social education is one of the most humane and spiritually enriching professions because it is about helping the needy, the defenseless and the unjustly rejected. The not widely publicized Barcelona Declaration, at the III Congress of Social Education in Spain (2001), states that for the profession the progress of humanity is what matters: It outlines a professional profile of a reflexive, critical and self-critical type that can create knowledge in an uncertain world and identifies the commitment of the profession to the promotion of people. For this reason, social educators have the spirit of Don Quixote, a wandering character in search of utopias, as described by Ignacio Ramonet at the 2005 World Social Forum in Porto Alegre: “But not in the strict sense of the word utopia. Actually, what he cannot stand is injustice, inequality, and he wants things to change.”

JOSEP VALLÉS HERRERO

PhD in Pedagogy, social educator and tutoring professor at the UNED. Member of the Professional and Socio-Labor Situation Committee of the Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales of Spain and the Societat Iberoamericana de Pedagogía Social (SIPS). Member of the Observatory for Children of the Generalitat de Catalunya. Author of Manual del Educador Social. Intervención en Servicios Sociales (2009), Compendio conceptual de la Educación Social (2010) and the dissertation Análisis y valoración de las funciones de los educadores sociales en España (2011). E-mail: jvalles@tortosa.uned.es

Waiting for an echo (Universidad Cooperativa de Colombia)

http://esperandoeleco.ucc.edu.co/en/authors/how-can-we-approach-the-labor-market-of-the-social-educator/

En castellano: http://esperandoeleco.ucc.edu.co/es/notas-finales/como-nos-podemos-aproximar-al-mercado-laboral-del-educador-social/

CRÒNICA DE LA INAUGURACIÓ DE LA NOVA SEU DE LA NOSTRA ASSOCIACIÓ GRUP D’ESPLAI BLANQUERNA A TORTOSA (31.05.2018) per Federico Diego Espuny i Josep Vallés Herrero

INTRODUCCIÓ

Josep Vallés Herrero. Educador Social i Pedagog.

Em sembla d’interès públic fer noticiable aquest fet i situar-lo al meu Blog,  ja que “Lo Blanquerna”, conegut així col·loquialment, ha estat i és més que un grup d’esplai, ja que hi han passat, al llarg dels seus 38 anys d'existència, centenars de xiquets i xiquetes de Terres de l’Ebre i també de Tarragona, del nord Castelló i del sud de Terol. Però no sols infants, també persones amb processos d’acompanyament.  La tipología de serveis és diversa: projectes socioeducatius en medi obert, de tutela, de post-tutela, de reinserció i de lleure.  

L’entitat ebrenca és molt menys coneguda que l’escola de magisteri a Barcelona o que la llibreria de  Madrid, es diu així com a metàfora moral  inspirada en la novel·la de Ramon Llull: LLIBRE D’EVAST E BLANQUERNA (Montpeller 1285).

“Lo Blanquerna” ha generat un “laboratori” de discussió pedagògica, aprenentatge dins de l’educació no formal, de l’animació socio-cultural i elaboració de recursos i estratègies educatives. També aquestes bones pràctiques mereixedores de diversos premis de l’àmbit social, del què destaquem el premi Jaume Ciurana de la Generalitat (1998), han inspirat alguns continguts d’investigacions i llibres (com p. ex. de Federico Diego, Salvador Miquel, Jordi Burcet, Carmen Ponce, Montse Guasch, Nuria Palau, Toni Polo, Ester Cabanes, i també, entre d’altres,  d’algunes de les meves obres i articles).

Per entendre millor l’essència i els origens d’aquesta associació s’hauria de llegir “L'Esplai Blanquerna 1980-2000: una experiència d'inclusió a les Terres de l'Ebre / Grup d'Esplai Blanquerna/ València: Siquem Ed. (2000)”, què està a la col·lecció local de la Biblioteca Marcel·lí Domingo.

Fins ara la nostra seu social estava al centre cívic de Santa Clara. El dijous 31 de maig de 2018 hem inaugurat nova seu, amb presència de l’alcaldessa de la Ciutat, la Sra. Meritxell Roigé,  al carrer Mossèn Sol, núm. 3 de Tortosa, al barri del Rastre (Casc Antic). A l’acte van assistir antics i actuals monitors i monitores, gent del barri i dos persones rellevants dins del sector d’infància tutelada i extutelada, els Srs. Jordi Bach i Isidre Carbonell.

BLANQUERNA  DE TORTOSA. NOVA SEU I  NOUS SERVEIS.

F.Diego Espuny

Pedagog

La llavor d’un Esplai començat al Seminari  als inicis dels anys 80, s’ha fet un gran arbre amb vocació de servir els més petits i fràgils, els  descartats i vulnerables. Blanquerna és una associació sense ànim de lucre, que es defineix com una experiència d’inclusió a les Terres de l’Ebre.

Des del compromís local però de fons amb un clar plantejament global, referma l’opció pels drets humans universals, participant i teixint  xarxes, lluitant  contra l’individualisme lliberal de la postmodernitat. A partir de la  interconnectivitat fer camí junts cap a la interfraternitat, maldant per a obtenir noves respostes , justes i eficients a les  necessitats que segueix plantejant-se un món dràsticament desigual, on  l’1% de la humanitat posseix gairebé la mateixa riquesa que l’altre 99 %.  Denúncia i coratge per  mirar de fer quelcom de concret , pràctic i quotidià.

Han estat Toni Polo i Núria Palau, recolzats per la junta gestora (Francesc Caballé secretari i els vocals: Fina Melero, Montse Mauri, Àngels Príncep i Josep Vallés),  les cares visibles entusiasmades  d’un projecte amb futur per l’acció i reflexió solidària  i sostenible, sense defugir la utòpica fraternitat.

La seu del Blanquerna estarà ara a un antic edifici rehabilitat amb cura i gust, recuperant els vells elements que el pas del temps havien amagat, per artesans  emprenedors sota la direcció de l’arquitecte Enric Roig.

La jornada d’inauguració va ser una ocasió de retrobament dels pioners del projecte, de l’acollida als nous col·laboradors i voluntaris. La nova seu esdevé un espai que afavoreix la transparència, la relació, la proximitat, el respecte incondicional; la genuïnitat i  l’autenticitat. Les portes sempre obertes al barri, l’arbre pintat  tan bellament  com altruista per  Jordi Castells, que aporta  color a unes parets blanques i que expressa la inequívoca  voluntat d’agermanament de persones i famílies alhora que evoca  l’Arbre de Llull.

Abans de la benedicció per part del rector de la parroquia del Sant Crist de la Catedral, mossèn Josep Mª Membrado també hi hagué el record tant dels infants de l’Esplai com el dels  familiars traspassats.

La nova seu significa una nova il·lusió per emprendre nous reptes i consolidar  els projectes. Sense anar massa lluny, el  2017 Blanquerna  va atendre 2.585 persones de totes les edats i en diferents situacions: des de joves i xiquets que gaudiren de temps de lleure, excursions i esports, higiene i alimentació, passant per dones, persones amb diversitat funcional, o el  suport a la bona convivència en pisos assistits per a joves extutelats. Tot comptant no només amb els professionals contractats sinó amb més de 100 voluntaris, construint ponts, obrint portes, plantant arbres i com a fonament i raó de ser de Blanquerna el compromís cristià que brolla de la fe i el seguiment d’aquella bona nova predicada per Jesús de Natzaret. També l’admiració i l’exemple de Francesc d’Assís i del mateix Ramon Llull, que inspirà el nom de l’associació i que Blanquerna  segueix  proposant-los com exemples per a formació d’educadors i educadores,  xiquetes i xiquets, mares i pares; per  l’enfortiment, el coratge  i la resistència en temps difícils.

Una vesprada de portes obertes, de ponts i d’arbres però especialment de persones que volen seguir mirant als ulls, obrint el cor i oferint la mà.

Per molts anys més, Blanquerna!