1. EL NEOTRIBALISME ADOLESCENT
L'adolescent, en la cerca de la
seva identitat (davant de tot allò que
és parental), abandona el "temps
familiar" (els menjars, veure la televisió,
els caps de setmana, les nits),
intentant sortir a les nits, renunciant
a anar amb els pares, etc. Per altra
part, el temps regalat (la ronda diària,
la rutina setmanal i la temporada
anual), establerta en les societats
tradicionals, falta espontaneïtat,
creativitat i novetat al món social,
per això és reconvertit i invertit pels
adolescents, principalment els caps
de setmana i a la nit, es troba lligat
inevitablement amb els joves, que
ho viuen especialment els caps de
setmana (es pot pensar en les rutes
nocturnes pels locals de moda, on
regnen els "pastilleros", es pot pensar
en el fenomen dels "after
hours"...). És aquesta la manifestació
més clara de la lluita contra la reglamentació
horària, imposada pels pares.
La temporalitat és viscuda com
una transgressió de l'ordre parental.
La repetició d'aquest ritual festiu
permet atenuar l'angoixa pròpia
d'allò que és present, ja que al mateix
temps com a projecte, el futur ja no
serveix d'argamassa a la societat, el
ritual al confortar el sentiment de
pertinença, pot jugar aquest paper i
permetre, així, l'existència de grups.
La inclusió en el grup marca
inevitablement un abans i un després.
L'adolescent no entra a la tribu com
una finalitat de trobar algun benefici
a llarg termini, la seva única prioritat
és actual: la cerca d'una identitat
col.lectiva viscuda en un present
grupal. El jove, en la seva incorporació
a la dinàmica tribal trenca amb
el seu passat, "no tribal" i familiar, i entra en un present: ja és membre de
la tribu,
molts cops la realització
d'algun ritual li donarà el passaport
necessari per considerar-se membre
autèntic del grup. Encara que la
ruptura amb la família no és total, ja
que continua existint un nexe
materialitzat en la dependència
econòmica dels pares i dormir encara
a casa seva, exceptuant, clar està,
aquells casos en els que s'abandona
la llar paterna.
En el present grup influiran les
biografies individuals de cadascun
dels seus integrants. Un cop integrat
al grup amb els seus iguals, abandona
el seu passat (vincles familiars)
per a viure una biografia grupal
plena d'activitats i d'un estar junts.
És llavors, quan entra en contacte
amb el seu passat històric de la tribu,
el qual comença a escriure's a partir
del seu naixement, en una ciutat al
voltant d'una persona un grup, el
qual es convertiran en els seus herois
i models a identificar.
A aquest fet se li ha de sumar els
successos que hagi protagonitzat la
tribu constituint-se en la memòria
col.lectiva del grup, memòria que
quedarà recollida, i en les revistes o
retalls de premsa que els seus membres
recullen i guarden, creant-se un
autèntic arxiu històric i que es transmet
oralment.
El futur no serà a llarg termini: és
un futur quasi immediat que ve
marcat per la realització d'activitats
conjuntes, com ara anar a un concert,
realitzar sortides nocturnes per anar
a ballar, beure en un bar, assistir a
un partit de futbol, etc.
És així com la "festa" es presenta
com quelcom que ordena un temps
present, mentre que el futur com una
concepció utòpica és interpretat de
diferents formes segons cada tribu o
grup: des del crit punk (No future),
fins a la creació d'un futur cibernètic
dels ciperpunkis o ciberhippies, o
per l'apatia d'un futur difícil segons
els grunges.
2. LES TRIBUS URBANES COM
A REFLEXIÓ DE DIVERSOS
SABERS
El fenomen que denominem "tribus
urbanes": els escamots, bandes,
o, simplement, agrupacions de joves
i adolescents, que es vesteixen de
manera pareguda i cridanera segueixen
hàbits comuns i es fan visibles,
sobretot, a les grans ciutats.
El fenomen va començar a ocupar-nos aproximadament al 1991,
un moment en què l'emergència
d'aquestes tribus es feia molt notòria
als mitjans i als carrers. Aquells
tractaven, no sense cert sensacionalisme,
de les malifetes de grups violents
–com els skins– o dels efectes
del vandalisme sobre el mobiliari
urbà... Mentrestant, els centres i perifèries
de les grans ciutats es poblaven
de joves que significaven la seva
rebel.lia, o simplement la seva diferència,
ocupant espais i temps –
especialment les nits– que fins el
moment estaven reservats a la
normalitat.
Poc a poc, la inicial preocupació
pels fenòmens violents relacionats
amb aquests grups va anar obrint
pas a altres interessos. Les tribus
urbanes es presentaven com
potencials fons d'agressivitat i com
el resultat d'innombrables tensions,
contradiccions i ansietats que embarguen
a la joventut contemporània.
El següent esquema correspon als
coneixements i mètodes que s'han
ocupat amb major interès del fenomen
de la violència urbana i les
tribus.
Podríem citar algunes de les tribus
urbanes existents més comuns:
B-BOYS O RAPEROS
HEAVIES
SKINHEADS (caps rapats)
SINISTRES
PUNKS
RAPEROS
PIJOS
HOOLIGANS, ULTRAS,
BOJOS NOIS
HARDCORES
OKUPES
SKATERS
HIPPIES
MODS
ROCKERS
LOLAILOS
Són moltes les subcultures que
existeixen en el nostre país, però he
citat algunes de les més usuals (q
uan vaig fer la conferència al 2005), ja
que no vull estendre'm massa.
Disciplines i discursos Conceptes clau
Medicina Disturbis neuronals
Neuropsiquiatria Síndromes paranoides i esquizoides.
Patologies mentals i relacionals.
Criminologia Conductes desviants. Mesures preventives i
repressives. Discurs policial i tipologies
delictives.
Psicologia social Desviació. Autodestrucció. Marginació.
Sociologia Grups gregaris i líders carismàtics. Anomia. Construcció social de la realitat.
Violència instrumental i expressa.
Antropologia Conflicte interracial. Violència simbòlica.
Intensitat relacional. Territorialitat i vincle.
Sistemes culturals: producció i transmissió.
Etologia Territori: marques i senyals. Conflictes
jeràrquics, grups, escamots, manades i
altres formes organitzatives.
Semiòtica Construcció discursiva de la identitat.
Circulació del sentit. Manipulacions i
interpretacions de textos. Actuacions i
representacions.
Comunicologia Estratègies i tàctiques comunicatives,
difusió i propagació de models, missatges i
recepció, relacions i influències entre
individus i grups. Mitjans.
Discurs mediàtic Barreja de tots els altres discursos i
especularització.
3. ACTITUDS DELS PARES I
ELS EDUCADORS
Lluís Folch i Camarasa, psiquiatra
i educador, comenta les virtuts dels
pares que tenen menys conflictes amb
els seus adolescents ja que la
pertinença a alguna tribu o altres
conflictes de l'adolescència poden
causar preocupa-ció a pares i educadors
i assenyala:
1. Serenitat...
– No dramatitzen... són sincers,
estan tranquils (no indiferents)
– No són irònics o sarcàstics envers
els seus fills o envers la joventut
2. Són discrets...
– Viuen a prop dels fills, però no
a sobre
– Saben respectar la intimitat dels
seus fills i no fan comparacions amb
ningú
3. Tenen fermesa...
– Els adolescents necessiten lí-
mits. Estimar i no aprovar segons
quines conductes és compatible.
4. Són pares conseqüents...
– Coherents. La parella està
d'acord en els aspectes fonamentals
5. Saben escoltar... i dialogar
– que és invitar a enraonar. S'interessen
per les seves coses.
6. Són tolerants...
– Hi ha coses: –importants,
menys importants i gens importants.
7. Els fan responsables...
– Donant-los llibertat amb mesura,
d'acord amb les seves
possibilitats.
8. Respectar afeccions, gustos i
inclinacions.
9. Estan atents a tot el que passa...
10. Si cal advertir-los ho fan sense
aixecar la veu.
PER SABER MÉS...
– Costa,P; Pérez Tornero, J. M. y Tropea, F. (1996). Tribus Urbanas. Barcelona: Ed. Paidós.
– Folch i Camarasa, L. et al. (1994). Educar els fills cada dia és més difícil.
Ed. Eumo, Universitat de Vic.
– Galbraith, J. (1981). La era de la incertidumbre.
Ed. Plaza&Janés.
– Toffler, A. (1992). La tercera Ola. Ed.
Plaza&Janés.
– Http://www.fueradeclase.com (26/03/
2005).Guía para la vida. Tribus urbanas.
Article íntegre a:
http://www.jesus.altanet.org/informatiu/2005/maig05/pg7-11.pdf
