tag:blogger.com,1999:blog-35566939276181815142024-03-14T00:06:18.887+01:00Pep VallesPep Valléshttp://www.blogger.com/profile/11758255274680950891noreply@blogger.comBlogger70125tag:blogger.com,1999:blog-3556693927618181514.post-64110807377809869642024-01-30T23:16:00.001+01:002024-01-30T23:24:23.000+01:00L'Educació Social a l'Hospital de la Santa Creu de Jesús (Tortosa)<span style="font-family: trebuchet;"> El 26 de novembre de 2022 es va celebrar la segona jornada de "<a href="https://www.facebook.com/hashtag/passes?__eep__=6&__cft__[0]=AZXGdMRupfPQk0sVTuUE-99tg0hBNzmfdhVNbcwEu-WFHo_TFK_RaaX1T7d2kjMT88S4doxSWSrfjNdjonV6NXusfrpVNWFTiJksShuev5FfbPlw1CWsL5BtasYSn4vEoYofzmPK8QDuWRsjuusGuuw3K_ppWsH8sq1UINbvLIsK2g&__tn__=*NK-R">#PassES</a>" organitzada pel grup de Seniors del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC). Transitant per l’Educació Social, va tenir lloc a Tortosa, amb la coordinació de Pepi Borrâs. En aquesta sortida el focus temàtic era la beneficència dins de la ciutat, a partir de la qual es va realitzar aquesta conferència que dona a conèixer l'Educació Social a l'Hospital de la Santa Creu de Jesús-Tortosa. </span><div><span style="background-color: white; color: #131314; font-size: 14px;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></span></div><span style="font-family: trebuchet;">Aquesta conferència ens mostra els nou segles d'assistència a l'Hospital de la Santa Creu. Una institució on una gran dona, Santa Maria Rosa Molas, va viure, treballar i lliurar la seva vida i, a l'ombra benèfica, educadora i assistencial de la qual va néixer la Congregació de Germanes de Nostra Senyora de la Consolació. Tortosa es beneficia d'un hospital amb profundes arrels d'humanisme i caritat.Vicenta Miralles ens explica els aspectes més històrics, on destaca la Llar d'infants (1956-1969) que atenia infants provinents del Tribunal Tutelar de Tarragona i de la Junta Provincial de Protecció de Menors . En la dècada dels 90 l’hospital incorpora una pedagoga, Carme Franch, i va transformant-se en un Centre Sociosanitari, aquest fet comporta també l’adaptació de les tasques, i un aprenentatge constant vers els diferents recursos i les persones que s’hi atenen. L’any 1996 es fa referència directa a l' Educació Social. A partir d’aquest any, el Servei d’Animació Socio-cultural va transformant-se en Servei d’Educació Social compartint espai i tasques amb Teràpia Ocupacional. A partir de l’any 2000, després de passar diferents professionals de l’Educació Social, es consolida el Servei d’Educació Social amb l’equip actual format per Carme Franch, Raquel Aixendri i Maria Harris que expliquen les seves funcions actuals i els programes d'estimulació cognitiva, sensorial i per generar procesos de participació artística i social.</span><br />CONFERÈNCIA <a educacio_social_a_l="" hospital_de_la_santa_creu_de_jesus_tortosa="" href="https://www.researchgate.net/publication/377748616_-L">https://www.researchgate.net/publication/377748616_-L'Educacio_Social_a_l'Hospital_de_la_Santa_Creu_de_Jesus_Tortosa</a><a href="null"><br /></a><br /><div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNUWBdjuUECuld4nOdbSZ0qXIhk_B89jrD-QVmYgoieVStU6_deg-auiQdPtABcirNz8epjaaUrOFRcZeheQeACT7JxX1oqEFRvE-5WPIOnMEDA5UlQapWPcxaniQGmSo7Ej2HM0rrcDxyA92t4mG_SlPhsRBh8d0QOpPRJwR_PUMGvezvNa-wa9nmXCR3/s538/passes_web.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="538" data-original-width="404" height="412" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNUWBdjuUECuld4nOdbSZ0qXIhk_B89jrD-QVmYgoieVStU6_deg-auiQdPtABcirNz8epjaaUrOFRcZeheQeACT7JxX1oqEFRvE-5WPIOnMEDA5UlQapWPcxaniQGmSo7Ej2HM0rrcDxyA92t4mG_SlPhsRBh8d0QOpPRJwR_PUMGvezvNa-wa9nmXCR3/w309-h412/passes_web.jpg" width="309" /></a></div></div><br /><div><br /></div></div></div>Pep Valléshttp://www.blogger.com/profile/11758255274680950891noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3556693927618181514.post-21956074891194649832023-10-29T00:06:00.006+02:002023-10-29T00:51:21.069+02:00RESEÑA DEL LIBRO: COLÒNIES DE VILAMAR. Una aventura pedagògica a Calafell (1922-1936)
<div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjADdTJiRbvr0TohZANZL40czJjHZaChAyC2ipqBhmXYFWrJrhF10ULyBimU07HsAXAUq8l38cIm1fihsVK2VC9fR4_cgmy7PczAy_zH2PmMRuFIn1N3aoWmv8BekPBm__YbIX9cxK3B4GoVOZTDxUV5ZXA10HOu2adqOdsuVD8Gt_AC2kXLXLgmKHudet6/s412/Colonies-de-Vilamar.jpg" style="clear: left; display: block; float: left; padding: 1em 0px; text-align: center;"><img alt="" border="0" data-original-height="412" data-original-width="350" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjADdTJiRbvr0TohZANZL40czJjHZaChAyC2ipqBhmXYFWrJrhF10ULyBimU07HsAXAUq8l38cIm1fihsVK2VC9fR4_cgmy7PczAy_zH2PmMRuFIn1N3aoWmv8BekPBm__YbIX9cxK3B4GoVOZTDxUV5ZXA10HOu2adqOdsuVD8Gt_AC2kXLXLgmKHudet6/s320/Colonies-de-Vilamar.jpg" /></a></div>
Este libro, editado en catalán por Editorial Efadós y el Ayuntamiento de Calafell, es una de las muchas acciones que se están llevando a cabo desde el Ayuntamiento de Calafell para celebrar el centenario de las Colonias de Vilamar (1922-2022). <div><br /></div><div> El libro se compone de artículos de varios autores bajo la coordinación de Magda Juncosa, técnica de Cultura del Ayuntamiento de Calafell y antropóloga, a partir del hilo conductor de la experiencia de Vilamar en Calafell.
Autores: Magda Juncosa, Jordi Brasó, Joan Santacana, Georgina Castells, Fermi Alari, Susana Solé, Josep Pou, Lluís Tetas, Marta Barro, Lola Escoda, Anna Casellas, Rosa Maria Jané, Josep Oriol Mancheño, Eduardo Martín, Manel Gómez y Ramon Paraíso. </div><div><br /></div><div> Se va desgranando e ilustrando la interesante experiencia pedagógica de las colonias de Vilamar que fueron unas colonias escolares de veraneo que organizó la Comisión de Cultura del Ayuntamiento de Barcelona de 1922 a 1936 en la playa de Calafell, por tener buenas playas yodadas, acceso en tren y disponer la población de agua corriente y luz, dirigidas a los niños de las familias barcelonesas de pocos recursos. Fueron pensadas como una extensión de la Escola del Mar de Barcelona. </div><div><br /></div><div>Las Colonias de Vilamar fueron parte fundamental del movimiento de renovación pedagógica que empezó a inicios del siglo XX y que partía de la base de formar a una ciudadanía sana y conectada con la naturaleza, libre y responsable.
Esta investigación contribuye a poner en valor la aportación de los maestros, hombres y mujeres, que protagonizaron la implementación de los principios de la Escuela Nueva en Cataluña. Hay que dar a conocer su obra, difundirla y estudiar los resultados y el impacto que ésta tuvo en un contexto tan complejo como en el que van desarrollar su labor educativa. Y es que quizá los movimientos de innovación educativa contemporáneos han dado la espalda a esta importante tradición pedagógica arraigada en el territorio y representada en éste caso por la República de niños de Vilamar. Muchas de las propuestas que hoy en día se presentan como innovadoras son metodologías y recursos propios de la Escuela Nueva aplicados hace más de cien años. </div><div><br /></div><div>Reconocer esta huella y darle el valor que merece debería permitir sentar las bases por un diálogo educativo firme y responsable que rompa con la visión rígida de la enseñanza que denunciaba Vergés en sus escritos (1).
Desde esta perspectiva Vilamar se transforma en un espacio para la reflexión educativa en pleno siglo XXI. No es un mal bagaje en donde también debemos reflexionar desde la perspectiva social de la Educación. Debería de analizarse en posteriores trabajos la influencia pedagógica de Korczak con sus ideas democráticas y autogobierno en campamentos y orfelinatos, en la Polonia de los años 1920-30 y también la posible influencia de Makarenko como director de un reformatorio para delincuentes juveniles a partir de 1920 en Rusia en donde aplicaba ideas de autogestión, solidaridad, respeto a la naturalieza y su educación estaba orientada a formar hombres con un sentido de responsabilidad social enorme pues consideraba que de esa manera podrían alcanzar el éxito en su vida. </div><div><br /></div><div> También nos planteamos hasta qué punto podría existir alguna colaboración entre Ventura Gassol, uno de los ideólogos de la colonia con Lluis Folch i Camarasa que era el pedagogo de la Junta de Protección de Menores, en la admisión de niños y niñas provenientes del sistema de protección de la infancia de la época, en esas colonias. No debemos olvidar la biografía de Ventura i Gassol, que intentó en su juventud convalidar los estudios incompletos recibidos en el Seminario de Tarragona por la enseñanza secundaria civil, con la intención de iniciar la carrera de maestro. Al no conseguirlo, fue a Barcelona, donde pudo incorporarse al Grupo Benéfico de Protección de la Infancia, y entró en contacto con Lluís Folch i Torres y sus orientaciones pedagógicas para el tratamiento de niños delincuentes y marginados. En los siguientes años trabajó en este sector, con actuaciones como la organización de comedores, de colonias escolares y de casas de acogida y de aprendizaje de oficios. </div><div><br /></div><div> Finalmente, esta excelente obra de investigación que ahora reseñamos en la "Revista de Educación Social, RES", merece un espacio destacado en las bibliotecas de educadores, maestros e historiadores contemporáneos que trasciende el ámbito local, por la talla histórica de los personajes que promueven la colonia de Vilamar (Ventura Gassol, Artur Martorell y Pere Vergés), por coincidir con los inicios de las actividades de campamentos en Cataluña y por la aplicación de ideas pedagógicas que continúan debatiéndose en nuestra sociedad actual. </div><div><br /></div><div> Mi reseña completa en: <a href="https://eduso.net/res/revista/colonies-de-vilamar-una-aventura-pedagogica-a-calafell-1922-1936/colonies-de-vilamar-una-aventura-pedagogica-a-calafell-1922-1936" target="_blank">https://eduso.net/res/revista/colonies-de-vilamar-una-aventura-pedagogica-a-calafell-1922-1936/colonies-de-vilamar-una-aventura-pedagogica-a-calafell-1922-1936 </a></div><div><a href="https://eduso.net/res/revista/colonies-de-vilamar-una-aventura-pedagogica-a-calafell-1922-1936/colonies-de-vilamar-una-aventura-pedagogica-a-calafell-1922-1936" target="_blank"><br /></a></div><div><br /></div><div> (1) Ver: R. Saladrigas (1989); L'Escola del Mar i la renovació pedagògica a Catalunya. Converses amb Pere Vergès.Edicions 62
</div>Pep Valléshttp://www.blogger.com/profile/11758255274680950891noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3556693927618181514.post-68743900022401604872022-09-26T22:13:00.007+02:002022-10-02T01:05:09.596+02:00Carnaval de blogs del Día de la Educación Social. Necesitaremos toda nuestra fuerza<p> <b>Josep Vallés Herrero. CEESC, 2 octubre de 2022</b></p><p class="MsoNormal">Este año es especial porque es el 10º de una iniciativa que
empezó en 2013 con el objetivo de hacer oír las diversas voces de la Educación
Social y que ha ido caminando, año tras año con diferentes propuestas,
agrupando voces de diferentes profesionales orquestados por el Colegio de
Educadoras y Educadores Sociales de Cataluña (CEESC) para conmemorar el Día
Internacional de la EducaciónSocial.</p><p class="MsoNormal"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbYxT0ICOtANGkZI4ru2m61nK26n11_qqh3EEcMzLlzb8t_9W6NGMXDiniR43FitN9Isvv5fCl-QmfxpWkmPa_vy-S2k4EkvVj6NL9IpLefSW4H8GnzBCfOzY_o7gvuwmj4-z3TsGciwYy87NuXjObjinjYj0wBiQy1hBmOsLHGaM7LAjnoUW0EADqIg/s1024/CarnavalDiaES_Blanc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="1024" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbYxT0ICOtANGkZI4ru2m61nK26n11_qqh3EEcMzLlzb8t_9W6NGMXDiniR43FitN9Isvv5fCl-QmfxpWkmPa_vy-S2k4EkvVj6NL9IpLefSW4H8GnzBCfOzY_o7gvuwmj4-z3TsGciwYy87NuXjObjinjYj0wBiQy1hBmOsLHGaM7LAjnoUW0EADqIg/s320/CarnavalDiaES_Blanc.jpg" width="320" /></a></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><div>El lema que se ha elegido este año para celebrar el #DiaES
en el CEESC es: “Necesitaremos toda nuestra fuerza”, que se inspira en una de
las frases famosas del escritor, el político y el filósofo italiano, Antonio
Gramsci<span style="font-size: 12px;"> </span><span style="font-size: 12px;">(1891-1937)</span>:</div><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal"> “Instrúyanse, porque
necesitamos toda nuestra inteligencia.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">Conmuévanse, porque necesitamos todo nuestro entusiasmo.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal"><b>Organícense, porque
necesitamos de toda nuestra fuerza</b>.”<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEibJhSKjlWBs0XGr9ySCvc9xY9MJkI9p-i0VyimBu4kEK11QBa9XyZAEPG_r6-zAaNGMk2ROOm4FRfwLaarv3qUmeLVBIi72WlIicZJKfSw9FElj-HCEP4JQHSkREaD3XJDrad2doPW5_O0x0oaENaOG0GmZIgamIuoz_4VXkAKWdzuZh253-kcfsbhqg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="Gramsci. Retrato de 1922 (Fuente: Wikipedia)" data-original-height="243" data-original-width="182" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEibJhSKjlWBs0XGr9ySCvc9xY9MJkI9p-i0VyimBu4kEK11QBa9XyZAEPG_r6-zAaNGMk2ROOm4FRfwLaarv3qUmeLVBIi72WlIicZJKfSw9FElj-HCEP4JQHSkREaD3XJDrad2doPW5_O0x0oaENaOG0GmZIgamIuoz_4VXkAKWdzuZh253-kcfsbhqg=w151-h200" width="151" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;">Gramsci. Retrato de 1922 (Wikipedia)</span></td></tr></tbody></table><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 9.0pt; line-height: 115%;"> <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal">Y desde el Carnaval de Blogs reflexionaré, modestamente, en
este formato de artículo de blog, en torno a la organización en nuestra
profesión respondiendo a cuatro preguntas: <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal"><b>Como educadores y
educadores sociales, ¿nos comprometemos suficientemente con nuestra profesión?</b> </p><p class="MsoNormal">Quizás como colectivo detectamos un poco de pereza en el compromiso social y de
aportaciones por escrito que construyan un corpus más consistente teórico,
construido desde la praxis. No obstante en la última década constatamos un
mayor compromiso que se ve reflejado en las publicaciones recogidas por <i>Eduso</i>, el portal de la
Educación Social, o en la <i>Revista Res, Revista de Educación Social</i> editados ambos por el Consejo General de
Colegios de Educadoras y Educadores Sociales (CGCEES), <i>Quaderns d’Educació Social </i>del CEESC o la <i>revista
Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria</i> editada por la Sociedad
Iberoamericana de Pedagogía Social (SIPS). Esto permite que haya más
publicaciones, e incluso selecciones de textos sobre Educación Social, como la
que hizo <a href="https://dixit.gencat.cat/es/detalls/Article/20140116_EDUCACIO_SOCIAL">Dixit</a>
en 2014 sobre contenidos de Educación Social, o que el propio CEESC merezca un
inventario de <a href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/listaautores?tipo_busqueda=INSTITUCION&clave_busqueda=4505443">autores</a>
en Dialnet o que el catálogo internacional Wordlcat contenga <a href="http://worldcat.org/identities/viaf-142987386/">21 de sus publicaciones</a>
entre 1998 y 2021<a href="file:///D:/CGCEES/10%20Carnaval%20de%20blogs%20del%20D%C3%ADa%20de%20la%20Educaci%C3%B3n%20Social.docx#_edn1" name="_ednref1" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[i]</span></span><!--[endif]--></span></a>. Ese
compromiso, como dice Gramsci<a href="file:///D:/CGCEES/10%20Carnaval%20de%20blogs%20del%20D%C3%ADa%20de%20la%20Educaci%C3%B3n%20Social.docx#_edn2" name="_ednref2" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[ii]</span></span><!--[endif]--></span></a>
tiene una parte física, de autoexigencia que significa un esfuerzo para
contribuir al bien común y en donde la Universidad es una aliada situada en un
nivel complementario de esa generación de conocimiento y publicaciones, que se
alimentan de la praxis y del esfuerzo de los educadores y educadoras sociales
que, con nuestras prácticas, nutrimos la profesión. La alianza universitaria es
más constatable en los últimos 30 años en los que la profesión de Educación
Social en España se estudia en las universidades.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">Fue Lawrence Stenhouse (1926 – 1982), el gran pedagogo
británico del siglo XX, el que dedicó su carrera a teorizar y
sistematizar la concepción del currículum emancipador y a defender la
investigación de los docentes como elemento fundamental en la mejora de la
praxis. Esa idea, que el docente debería ser autónomo y libre, me gusta pensarla posible también para el educador y la educadora. Debemos tener claros nuestros propósitos y siempre ser guiados por el conocimiento. Estos elementos son articulados en la práctica para dar paso a lo que se conoce como investigación – acción.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal"><b>¿Hasta qué punto
debemos involucrarnos por los retos de futuro que se nos plantean como
profesión?</b> Nuestra profesión se
generó para atender a las necesidades de personas - vulnerables (niños y niñas del sistema
público de protección y también del de
reforma, mendigos, drogadictos, mujeres maltratadas, ancianos, inmigrantes,…)-.
Somos una profesión con marcada voluntad
de servicio público y debemos estar atentos a nuevas problemáticas que vayan
surgiendo de la globalización, del cambio climático o de situaciones de nueva
pobreza, y adaptarnos al territorio en el que ejerzamos nuestra intervención
buscando coaliciones con otras profesiones, con organizaciones políticas y
sindicales y agentes sociales. <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">Quisiera, como manifesté con motivo de los <a href="https://www.ceesc.cat/el-ceesc/25-aniversari-ceesc/1250-25-aniversari-testimonis">25
años del CEESC</a>, que el colectivo
tuviera en cuenta 3 ejes profesionalizadores: 1º. Continuar trabajando con
personas vulnerables, reconociendo nuestra propia vulnerabilidad y fragilidad;
2º. Hacerlo a través de crear vínculos profesionales con nuestros beneficiarios
y la comunidad, y 3 º. Ser unos profesionales con clara voluntad de servicio
público y buscar alianzas con los educadores sociales de otros países y las
universidades con unos colegios profesionales con una participación masiva del
colectivo. Después de leer y reflexionar sobre las voces de mis compañeros y
compañeras, reconozco que también debemos ampliar la mirada de la Educación
Social a toda la ciudadanía, al Estado del Bienestar en todas sus secuencias
como manifestaron, por ejemplo, Araceli Lázaro o Carlos Sánchez-Valverde, más
allá de nuestros orígenes profesionales históricos. Por ejemplo la educación ambiental y el cambio climático, de gran repercusión en nuestro Delta del Ebro. <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj4keUY_vD2-JczDgQlez3VmBuaYClMdiBgu4HSgak7vABwqIkKgXOFnauCsUtZtxsqOrvuQ86P93UzJf5Nx5O3RKAwd9cTuiTJ6cAXeLT9xFOycujTE57t4SR0CH3vy6b_NNRaDhMnqkZAmDyWgnSc972CntzVzX75zVXmPt1BvwzSPqMWqoLHr1eHaA" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="700" data-original-width="1100" height="204" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj4keUY_vD2-JczDgQlez3VmBuaYClMdiBgu4HSgak7vABwqIkKgXOFnauCsUtZtxsqOrvuQ86P93UzJf5Nx5O3RKAwd9cTuiTJ6cAXeLT9xFOycujTE57t4SR0CH3vy6b_NNRaDhMnqkZAmDyWgnSc972CntzVzX75zVXmPt1BvwzSPqMWqoLHr1eHaA" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Salida del sol sobre la Torre de San Juan. Bahía de los Alfacs<br />Autor: Emilio Sánchez-Lluis</span></td></tr></tbody></table><br /><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal"><b>¿Debemos realizar
nuestras luchas y los retos de las personas más desfavorecidas y de los grupos
oprimidos?</b> Nuestras luchas son
fijándonos en los vulnerables, pero también de posicionamiento profesional
(estabilidad profesional, dignidad en los sueldos, y reconocimiento
institucional mediante una Ley de la Educación Social. No podremos ayudar bien
a los oprimidos sin esas garantías profesionales ya que estaremos despistados
por cierta inestabilidad personal en lo que se refiere a lo profesional. Gramsci
recogió sus ideas en prisión, escribió 30
libretas de historia y análisis conocidos como Los cuadernos de la cárcel (<i>Quaderni del carcere</i>), que incluyen su
recuento de la historia italiana y el nacionalismo, así como ideas sobre teoría
marxista, teoría educativa y de crítica. Lo importante para Gramsci es ayudar a
formar con grandes dosis de entusiasmo e implicación por el trabajo, más que a
instruir y que las personas que pueden formar parte, en algún momento de su
vida, de grupos oprimidos, se organicen para defender sus derechos de una
manera participativa, pacífica y democrática. </p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhikjg48OjKUMVpoFfZ-waT77QJxvF1RwXbt3SPN-MfKCFmyp0xFVW0yGezgrmDV4Ws7aquXaMFyc_4EDKAuyLe2Z4i12mQ1VRq79O7uvDJXkg44xSXiolkxEHmRVpRBSBEZvsXEpHIf8Cr09C_fvKRx_T7AI7ZPrE7CRSssxG2NwkdzLvh7YwcFdQvyA/s1100/Barra-ca%20de%20Quicolis%20(Freginals).jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="1100" height="203" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhikjg48OjKUMVpoFfZ-waT77QJxvF1RwXbt3SPN-MfKCFmyp0xFVW0yGezgrmDV4Ws7aquXaMFyc_4EDKAuyLe2Z4i12mQ1VRq79O7uvDJXkg44xSXiolkxEHmRVpRBSBEZvsXEpHIf8Cr09C_fvKRx_T7AI7ZPrE7CRSssxG2NwkdzLvh7YwcFdQvyA/w320-h203/Barra-ca%20de%20Quicolis%20(Freginals).jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Barraca de Quícolis (Freginals). Autor: Emilio Sánchez-Lluis</span></td></tr></tbody></table><p class="MsoNormal">No solo las masas oprimidas las
considera industriales, como hizo Marx, ya que era del Sur de Italia de marcado
componente agrario y pensaba que también esos campesinos necesitaban de esa
cultura y pensamiento crítico. Gramsci se volvió a poner de moda en los años 70
y sus influencias quedaron como un
destacado pensador marxista crítico y en donde las personas ocupaban un lugar
importante en sus ideas.</p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">Para todo ello la formación en la cultura y que se ayude al
pensamiento crítico de las personas, según Gramsci es un elemento básico para
transformar estructuras de reproducción social de las injusticias. Un análisis
parecido al papel de reproducción que ejerce la escuela en la reproducción del <i>statuts quo</i> lo hicieron posteriormente,
de forma más sociológica, en Francia, Passeron y Bourdieu<a href="file:///D:/CGCEES/10%20Carnaval%20de%20blogs%20del%20D%C3%ADa%20de%20la%20Educaci%C3%B3n%20Social.docx#_edn3" name="_ednref3" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[iii]</span></span><!--[endif]--></span></a>.
Aunque mientras Gramsci considera la actividad práctica como una oportunidad de
transformación colectiva del mundo como la base del buen sentido,
potencialmente conducente a la conciencia de clase, Bourdieu ve en la actividad
práctica su opuesto, es decir, inconsciencia de clase y aceptación del mundo
como es.<a href="file:///D:/CGCEES/10%20Carnaval%20de%20blogs%20del%20D%C3%ADa%20de%20la%20Educaci%C3%B3n%20Social.docx#_edn4" name="_ednref4" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[iv]</span></span><!--[endif]--></span></a>
Para Gramsci se debe trabajar la parte intelectual incluso en los trabajos más
manuales para poder conseguir ese empoderamiento de todas las personas. Añado
que esa formación crítica debe servir para no caer en populismos políticos que
busquen soluciones simples a problemas complejos y fomentar alianzas y
convivencias pacíficas entre las personas y entre las naciones basadas en
principios democráticos de participación y en la legislación que se derive y
que facilite abordar esos retos.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal"><b>¿Por qué es
importante organizarse?</b> La organización de las personas es la que nos da la
fuerza para las diferentes reivindicaciones sindicales, políticas y
profesionales. <o:p></o:p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgN3QOd9em3D8BILUhatCfrnMn0zX-UJpNQEuugZkXUk_HCyJzgukZ5g--iPTiSBw578MeRTk1WKS8vSrxFGUic2dPCyGnsFeQ7GaENmALBVPIEjZR4Igtrh6jAbTGsOpW7Z0NcLssl_xwpoNXwFfJ31YIH3LOSxmdUDRy97NfBdPURvJLTYRq2qYYRGg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt=""Fuerza-personas-manos-exito-reunion” de Freepik" data-original-height="235" data-original-width="352" height="134" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgN3QOd9em3D8BILUhatCfrnMn0zX-UJpNQEuugZkXUk_HCyJzgukZ5g--iPTiSBw578MeRTk1WKS8vSrxFGUic2dPCyGnsFeQ7GaENmALBVPIEjZR4Igtrh6jAbTGsOpW7Z0NcLssl_xwpoNXwFfJ31YIH3LOSxmdUDRy97NfBdPURvJLTYRq2qYYRGg=w200-h134" width="200" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;">Imagen de freepik</span></td></tr></tbody></table><p class="MsoNormal">Recientemente hemos tenido cierto éxito a través del CEESC
en la incorporación de educadores/as sociales en las escuelas y en centros de
salud mental. Otros ejemplos, en mi reciente época de vocal de la situación
laboral y socioprofesional del CGCEES conseguimos hacernos oír por los
principales sindicatos estatales, CCOO y UGT, para regular la educación social
y conseguir intervenciones de calidad y reconocidas ampliamente en los
Servicios Públicos. Por eso es importante que existan educadoras y educadores
sociales colegiados/as, y en esas organizaciones, para afrontar los retos de
presente y del futuro, dentro de las coordenadas de los Derechos Humanos reconocidos
por las Naciones Unidas y afrontando retos actuales como la educación ambiental
o la educación para la Paz, que son importantes para el bienestar de nuestras
sociedades democráticas tal como manifestó recientemente el Dr. Federico Mayor
Zaragoza en la inauguración del VIII Congreso de Educación Social.
Y que mejor colofón que una conocida expresión de Gramsci, que decía que había que afrontar el pesimismo de la inteligencia con el optimismo de la voluntad:
<i>Il pessimismo dell'intelligenza, e l’ottimismo della volontà.</i>
</p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">
</p><div><!--[if !supportEndnotes]--><br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<div id="edn1">
<p class="MsoEndnoteText"><a href="file:///D:/CGCEES/10%20Carnaval%20de%20blogs%20del%20D%C3%ADa%20de%20la%20Educaci%C3%B3n%20Social.docx#_ednref1" name="_edn1" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[i]</span></span><!--[endif]--></span></a> http://worldcat.org/identities/viaf-142987386/<o:p></o:p></p>
</div>
<div id="edn2">
<p class="MsoEndnoteText"><a href="file:///D:/CGCEES/10%20Carnaval%20de%20blogs%20del%20D%C3%ADa%20de%20la%20Educaci%C3%B3n%20Social.docx#_ednref2" name="_edn2" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[ii]</span></span><!--[endif]--></span></a> Laso,
J.M.(1991) LAS IDEAS PEDAGÓGICAS DE ANTONIO GRAMSCI . En SIGNOS TEORIA Y
PRACTICA DE LA EDUCACIÓN, Número 4,
Página 4/11 . Julio - Diciembre 1991.
ISSN 1131-8600. También es
interesante leer sus escritos traducidos en: Sacristan, M. (1987). ANTONIO
GRAMSCI: ANTOLOGIA (10a. ed.). MEXICO: SIGLO XXI.<o:p></o:p></p>
</div>
<div id="edn3">
<p class="MsoEndnoteText"><a href="file:///D:/CGCEES/10%20Carnaval%20de%20blogs%20del%20D%C3%ADa%20de%20la%20Educaci%C3%B3n%20Social.docx#_ednref3" name="_edn3" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[iii]</span></span><!--[endif]--></span></a> Desarrollan
dos conceptos: la arbitrariedad cultural, que impone como saberes valiosos para
todos, los propios de la cultura dominante; y la violencia simbólica, para
tratar de controlar a quienes piensan diferente, a través de la autoridad
pedagógica, que se usa para imponer o inculcar esos valores arbitrariamente
impuestos como objetivos y que los estudiantes incorporan como “habitus”
propios de un buen ciudadano, de modo acrítico, sin siquiera percibir esa
violencia. En https://educacion.laguia2000.com/general/la-reproduccion-segun-bourdieu-y-passeron<o:p></o:p></p>
</div>
<div id="edn4">
<p class="MsoEndnoteText"><a href="file:///D:/CGCEES/10%20Carnaval%20de%20blogs%20del%20D%C3%ADa%20de%20la%20Educaci%C3%B3n%20Social.docx#_ednref4" name="_edn4" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[iv]</span></span><!--[endif]--></span></a><span lang="EN-GB">Michael Burawoy (University of
California, Berkeley. </span>International Sociological Association) La
dominación cultural, un encuentro entre Gramsci y Bourdieu. Gazeta de
Antropología, 2014, 30 (1), artículo 14 · <a href="http://www.gazeta-antropologia.es/?p=4515">http://www.gazeta-antropologia.es/?p=4515</a>. <o:p></o:p></p>
</div>
</div><div style="mso-element: endnote-list;"><div id="edn4" style="mso-element: endnote;">
</div>
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br />Pep Valléshttp://www.blogger.com/profile/11758255274680950891noreply@blogger.comBarcelona, Espanya41.3873974 2.16856812.045121345345404 -32.987682 70.729673454654588 37.324818tag:blogger.com,1999:blog-3556693927618181514.post-77825761031171850122022-07-26T14:13:00.010+02:002022-07-26T19:53:41.001+02:00COMENTANDO EL LIBRO "HOY ES EL MAÑANA DE LA EDUCACIÓN SOCIAL" <p> <br />Esta obra, recientemente publicada por Octaedro y coordinada por Ramón López-Martin, Raquel Conchell Diranzo y Mónica Villar Herrero, analiza la compleja naturaleza de la Educación Social y el proceso de construcción de sus identidades, desde el tránsito de los primeros oficios o prácticas de corte voluntarista hasta la configuración actual de una profesión educativa. </p><p>Destaco el capítulo escrito por mi amigo <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Carlos_S%C3%A1nchez-Valverde_Visus" rel="nofollow">Carlos Sánchez-Valverde</a>: <span style="color: #04ff00;">"La Educación Social, de oficio artesano a profesión: colegios profesionales y sindicatos" </span>que pone en valor la función de los sindicatos en la regulación de las condiciones socio-laborales y profesionales de la Educación Social, ayudando a la dignidad de las y los profesionales, en el que falta todavía mucho por recorrer en un camino junto a los colegios profesionales pero recordando que son los educadores sociales y las educadoras, también sindicados, y a través Mesas de negociación colectiva, los que van consiguiendo esas mejoras que, poco a poco, van cuajando en los múltiples convenios de administraciones públicas y del Tercer Sector.</p><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh688HDTLcLzqg8xY9TtEFb-NsFXrK61gWQPlPShPaQL9KJ9SMQgjk3QrnCsn5qElFHCNwTIi0BpBgDXOqEx8JhnWrEEFe6-JK6a-jNZ_AwsvtN4ZMlc6_HuD90-fZ5NUlaKlWZGeKQQLIs8pAQe2WG7klQGglp6dviuCV-VWrigfAcKO3Xpvt07kkPdA/s536/Hoy%20es%20el%20ma%C3%B1ana.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /><img border="0" data-original-height="536" data-original-width="350" height="378" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh688HDTLcLzqg8xY9TtEFb-NsFXrK61gWQPlPShPaQL9KJ9SMQgjk3QrnCsn5qElFHCNwTIi0BpBgDXOqEx8JhnWrEEFe6-JK6a-jNZ_AwsvtN4ZMlc6_HuD90-fZ5NUlaKlWZGeKQQLIs8pAQe2WG7klQGglp6dviuCV-VWrigfAcKO3Xpvt07kkPdA/w247-h378/Hoy%20es%20el%20ma%C3%B1ana.jpg" width="247" /></a></div><p></p><p>Recuerda Sánchez-Valverde (op.cit., 51):</p>"Decía <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Faustino_Guerau_de_Arellano_i_Tur" rel="nofollow">Faustino Guerau de Arellano</a> en los Seminarios Pedagógicos de Educación Especializada, los cuales y junto a un grupo de educadoras y educadores tuve el privilegio de frecuentar a mediados de los ochenta del siglo anterior (Bastús, 2013), que, para ser profesión deberíamos empeñarnos activamente en una serie de líneas de actuación y de compromiso social, porque una profesión sería una acción:<br /><br />• Útil para la sociedad, que aporta valor y sirve para dar respuestas a situaciones vividas como superables.<br /><br />• Que tiene un discurso propio, identificable como una disciplina tanto teórica como práctica.<br /><br /><br />• Que ha conseguido un reconocimiento social-académico a través de una formación específica de grado universitario.<br /><br /><br />• Que es reconocida social y profesionalmente con la regulación de su ejercicio (colegios profesionales, etc.).<br /><br /><br />• Que posibilita desde su ejercicio una vida digna (condiciones sociolaborales) a las personas que la ejercen."<div><br /></div><div><br /></div><div>Por lo que se refiere a este último punto dice Sánchez-Valverde: </div><div><br /></div><div>"Son notorios los casos, o por lo menos nosotros tenemos noticia de ellos, de múltiples ayuntamientos (Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Tortosa...) de la Generalitat de Catalunya, de la Comunidad de Madrid, etc., donde los referentes de negociación colectiva en los 90 fueron las y los educadores sociales. Desde la complicidad con las asociaciones profesionales o de los colegios, en su caso. Pero nunca desde la confusión.(op. cit., 59)." </div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>🏃🏃🏃🏄🏄🏄🎢🎢🎢🎪🏃🏃🏃🏄🏇🏂🏃🏃<br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div><br /></div><div>Buscaremos documentos como los de este libro, con espejos en donde mirar reflejos para reconocernos y no caer del trapecio socio-laboral de la profesión, en donde el hoy será el mañana, sin olvidar el cercano ayer, y, a modo de navegantes por el mar de los oficios, leerlo para evitar la confusión y, además, plantearnos dudas de largo recorrido, entre ayer, hoy y mañana. </div><div><br /></div>Pep Valléshttp://www.blogger.com/profile/11758255274680950891noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3556693927618181514.post-4851840902800500922021-09-27T22:28:00.001+02:002021-09-28T22:38:13.659+02:00On voldries que fos el col•lectiu professional dels educadors i les educadores socials d'aquí a 25 anys? <h3 style="text-align: left;"> </h3><p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: black; mso-ansi-language: CA; mso-themecolor: text1;">Carnaval de Blogs
2021, CEESC. 2 d'Octubre Dia Internacional de l'Educació Social<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">per Josep Vallés
Herrero<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Com veig
l’Educació Social, d’aquí vint-i-cinc anys més, a trenta de la creació dels
primers estudis universitaris i a vint-i-cinc del nostre col·legi professional?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La solució la
veig en les <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“3V”, però cal explicar-ho.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Em pregunta Maria
Figueras del CEESC, com veig el futur, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i
penso en la nit de “pijames” del 28 d’abril d’enguany on preparàvem el 40è
aniversari<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’una entitat social,
involucrada en l’Educació Social, l’Esplai Blanquerna. Ho fèiem per connexió telemàtica,
en aquesta època de la pandèmia Covid,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>conjuntament amb Salvador Miquel i Federico Diego, educadors per experiència
i també d’ofici, de la "vella guàrdia" on les fronteres de l’Educació Social eren
encara més imprecises que ara al 2021…<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Llavors ens
plantejàvem, fa un mes, cap on aniria l’entitat Esplai Blanquerna de Tortosa,
de la qual en som col·laboradors, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per
defugir d’un perillós tira i arronsa de contractes serveis i licitacions per
projectes socioeducatius impulsats per administracions públiques, respectant
l’ADN inicial, i vam arribar a la conclusió que calia resseguir l’algoritme
invisible de les “3V”…<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Que ara us
explico breument i que crec que, en clau de futur, ens dona les 3 claus de les
iniciatives que hi trobarem d’aquí 25 anys.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Partim de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l'opció del reconeixement primer de la pròpia
fragilitat i la comunitària, com ens va argumentar <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>José Juan Moreso (</span><a href="https://esplaiblanquerna.com/entre-la-fraternitat-i-la-fragilitat/"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">https://esplaiblanquerna.com/entre-la-fraternitat-i-la-fragilitat/</span></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">), que ara ho ha evidenciat més la
pandèmia, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>acceptar-nos com a febles, fugissers i
moridors. <o:p></o:p></span></p><br /><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-kHeQ_tINmBs/YU-OZBY1h_I/AAAAAAAAL20/ivtYle5-R8cF049hufpmACdJXzHiLmz4gCLcBGAsYHQ/s464/Fragilitat%2B1%2BIgnasi%2BBlanch.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="464" data-original-width="348" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-kHeQ_tINmBs/YU-OZBY1h_I/AAAAAAAAL20/ivtYle5-R8cF049hufpmACdJXzHiLmz4gCLcBGAsYHQ/s320/Fragilitat%2B1%2BIgnasi%2BBlanch.jpg" width="240" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Il·lustració: Ignasi Blanch</td></tr></tbody></table><p class="MsoNormal">Necessitem professionals i institucions sensibles a les nostres fragilitats i que
treballen aquests principis motors:<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p> -VULNERABILITAT,
(1a V)</p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p> -Cercant solucions
i recursos per fer-los avançar en el seu itinerari personal i comunitari
(formació específica en col·lectius i en processos de participació).</p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p> -Intentant
superar-nos cada dia, actualitzant la formació en els factors de vulnerabilitat
(vellesa, infància en risc, drogodependències, marginalitat , gènere,
analfabetismes i
despoblació rural) i reconeixent-nos també com a vulnerables en alguns
moments.</p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12px;"> </span> </p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><br /></span></p><p class="MsoNormal"> I agrair la...</p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> -<b>VINCULACIÓ</b> (2a V) <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">-Els vincles que
fan créixer, centrats més en l'altre i defugint del natural egoisme, i cercant els
llaços entre les persones i en la comunitat.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">Volem seguir
oferint nostra honesta ...<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> -<b>VOLUNTAT
DE SERVEI</b> (3a. V)<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">-L’essència de la
professió és de servei públic, per això caldrà tenir ja una llei que ho reguli
a tot l’Estat i també fer lluita internacional en aquest sentit, de ben segur
més fàcil a Europa, i anar de la mà de l' AIEJI cercant aliances internacionals
visibles en projectes comuns a través de beques de recerca, amb col·laboració
dels col·legis professionals amb les universitats, per aconseguir codis
europeus laborals unificats per la professió i denominacions equivalents.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquest perfum
“3V”, ens ajuda a mirar el passat i a abordar els propers 25 anys, créixer
professionalment i cercar el nostre camí, respirant l'essència de l'Educació Social, i
recuperar la fragància bàsica en què ens vam inspirar en els seus inicis, així
com ho va fer dins i donant forma, entre molts altres companys i companyes, al
grup d’Esplai Blanquerna fa 40 anys, on les fronteres entre l’Esplai i
l’Educació Social eren més “osmòtiques” i on el nostre treball era semblant a
uns miners que anaven apuntalant els espais laborals a partir de les
necessitats.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">Ara més a la
superfície com a col·lectiu, cal retrobar aquell esperit generador de recursos
i seguir construint col·lectivament per liderar processos de transformació
personal i social.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal">
<span face=""Calibri","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">L’esperança de canvis a millor sempre estarà present
en la Pedagogia Social i l’Educació Social, en la línia que deia Paolo
Freire “L’educació no canvia el món,
canvia les persones que canviaran al món”.</span></p><p class="MsoNormal"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-0KHjsL4TQb0/YVIkUHApZhI/AAAAAAAAL3w/Udd5aMWEk6cFTom7MJ_XiNhsYg1Br6OzACLcBGAsYHQ/s1240/CarnavalBlogs21_Cat_Fbk.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="630" data-original-width="1240" height="163" src="https://1.bp.blogspot.com/-0KHjsL4TQb0/YVIkUHApZhI/AAAAAAAAL3w/Udd5aMWEk6cFTom7MJ_XiNhsYg1Br6OzACLcBGAsYHQ/s320/CarnavalBlogs21_Cat_Fbk.jpg" width="320" /></a></div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-jzo-TJPjwZg/YU-O_69I1XI/AAAAAAAAL28/s8yRnNlgipwAgAnZZTmK2qfrR6MAcvXPgCLcBGAsYHQ/s474/Fragilitat%2B2%2BIgnasi%2BBlanch.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="474" data-original-width="356" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-jzo-TJPjwZg/YU-O_69I1XI/AAAAAAAAL28/s8yRnNlgipwAgAnZZTmK2qfrR6MAcvXPgCLcBGAsYHQ/s320/Fragilitat%2B2%2BIgnasi%2BBlanch.jpg" width="240" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Il·lustració: Ignasi Blanch<br /><br /><br /></td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p>Pep Valléshttp://www.blogger.com/profile/11758255274680950891noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3556693927618181514.post-79782135701390495012021-06-13T01:21:00.001+02:002021-06-13T01:23:39.313+02:00RESEÑA: L’Esplai Blanquerna, 1980-2000 : una experiència d’inclusió a les terres de l’Ebre<p> <span face=""Nunito Sans", sans-serif" style="background-color: white; color: #4a4a4a; font-size: 16px; letter-spacing: -0.2px;">El libro se encuentra catalogado internacionalmente en </span><a href="https://www.worldcat.org/title/esplai-blanquerna-1980-2000-una-experiencia-dinclusio-a-les-terres-de-lebre-tortosa-tardor-de-1999-primavera-de-2000/oclc/433991388" rel="noopener" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #00a989; font-family: "Nunito Sans", sans-serif; font-size: 16px; letter-spacing: -0.2px; text-decoration-line: none;" target="_blank">WorldCat</a><span face=""Nunito Sans", sans-serif" style="background-color: white; color: #4a4a4a; font-size: 16px; letter-spacing: -0.2px;"> y su temática principal es la Historia y actividades del </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Esplai_Blanquerna" rel="noopener" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #00a989; font-family: "Nunito Sans", sans-serif; font-size: 16px; letter-spacing: -0.2px; text-decoration-line: none;" target="_blank"><em style="box-sizing: border-box;">Grup d’Esplai Blanquerna</em></a><span face=""Nunito Sans", sans-serif" style="background-color: white; color: #4a4a4a; font-size: 16px; letter-spacing: -0.2px;"> de Tortosa (Tarragona-España) en sus primeros veinte años, asociación declarada de utilidad pública por la Generalitat dedicada a la atención Socioeducativa de las personas vulnerables, en aquellos años especialmente de la infancia y adolescencia en riesgo de exclusión y pobreza, aunque en la actualidad se han ampliado los servicios de atención y acompañamiento a mujeres en situación de violencia de género y personas en tercer grado penitenciario.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ej454Sr536M/YMVBIBvySlI/AAAAAAAALXI/d4FiA84gITQ20Nr5mqo9q-1EKdqiZNHrQCLcBGAsYHQ/s605/blanquerna.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="605" data-original-width="529" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-ej454Sr536M/YMVBIBvySlI/AAAAAAAALXI/d4FiA84gITQ20Nr5mqo9q-1EKdqiZNHrQCLcBGAsYHQ/s320/blanquerna.jpg" /></a></div><br /><p></p><p><span class="css-901oao css-16my406 r-poiln3 r-bcqeeo r-qvutc0" face="-apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; border: 0px solid black; box-sizing: border-box; color: #0f1419; display: inline; font-size: 23px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; min-width: 0px; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; white-space: pre-wrap;"> </span><a class="css-4rbku5 css-18t94o4 css-901oao css-16my406 r-1n1174f r-1loqt21 r-poiln3 r-bcqeeo r-1ny4l3l r-1ddef8g r-qvutc0" dir="ltr" href="https://t.co/hjtxmVeU61?amp=1" rel="noopener noreferrer" role="link" style="background-color: white; border: 0px solid black; box-sizing: border-box; color: #1b95e0; cursor: pointer; display: inline; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 23px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; list-style: none; margin: 0px; min-width: 0px; outline-style: none; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; white-space: pre-wrap;" target="_blank"><span aria-hidden="true" class="css-901oao css-16my406 r-poiln3 r-hiw28u r-qvk6io r-bcqeeo r-qvutc0" color="inherit" style="border: 0px solid black; box-sizing: border-box; display: inline; font-family: inherit; font-size: 0px; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 0px; margin: 0px; min-width: 0px; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; white-space: inherit;">https://</span>eduso.net/res/revista/32<span aria-hidden="true" class="css-901oao css-16my406 r-poiln3 r-hiw28u r-qvk6io r-bcqeeo r-qvutc0" color="inherit" style="border: 0px solid black; box-sizing: border-box; display: inline; font-family: inherit; font-size: 0px; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 0px; margin: 0px; min-width: 0px; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; white-space: inherit;">/resenas/lesplai-blanquerna-1980-2000-una-experiencia-dinclusio-a-les-terres-de-lebre</span><span aria-hidden="true" class="css-901oao css-16my406 r-poiln3 r-bcqeeo r-lrvibr r-qvutc0" color="inherit" style="border: 0px solid black; box-sizing: border-box; display: inline; font: inherit; margin: 0px; min-width: 0px; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; user-select: none; white-space: inherit;">…</span></a><span class="css-901oao css-16my406 r-poiln3 r-bcqeeo r-qvutc0" face="-apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; border: 0px solid black; box-sizing: border-box; color: #0f1419; display: inline; font-size: 23px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; min-width: 0px; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; white-space: pre-wrap;"> </span></p><div class="css-1dbjc4n r-xoduu5" style="-webkit-box-align: stretch; -webkit-box-direction: normal; -webkit-box-orient: vertical; align-items: stretch; background-color: white; border: 0px solid black; box-sizing: border-box; color: #0f1419; display: inline-flex; flex-basis: auto; flex-direction: column; flex-shrink: 0; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 23px; margin: 0px; min-height: 0px; min-width: 0px; padding: 0px; position: relative; white-space: pre-wrap; z-index: 0;"><span class="r-18u37iz" style="-webkit-box-direction: normal; -webkit-box-orient: horizontal; flex-direction: row;"><a class="css-4rbku5 css-18t94o4 css-901oao css-16my406 r-1n1174f r-1loqt21 r-poiln3 r-bcqeeo r-qvutc0" dir="ltr" href="https://twitter.com/geblanquerna" role="link" style="background-color: rgba(0, 0, 0, 0); border: 0px solid black; box-sizing: border-box; color: #1b95e0; cursor: pointer; display: inline; font: inherit; list-style: none; margin: 0px; min-width: 0px; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-align: inherit; text-decoration-line: none; white-space: inherit;">@geblanquerna</a></span></div><span class="css-901oao css-16my406 r-poiln3 r-bcqeeo r-qvutc0" face="-apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; border: 0px solid black; box-sizing: border-box; color: #0f1419; display: inline; font-size: 23px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; min-width: 0px; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; white-space: pre-wrap;"> </span><div class="css-1dbjc4n r-xoduu5" style="-webkit-box-align: stretch; -webkit-box-direction: normal; -webkit-box-orient: vertical; align-items: stretch; background-color: white; border: 0px solid black; box-sizing: border-box; color: #0f1419; display: inline-flex; flex-basis: auto; flex-direction: column; flex-shrink: 0; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 23px; margin: 0px; min-height: 0px; min-width: 0px; padding: 0px; position: relative; white-space: pre-wrap; z-index: 0;"><span class="r-18u37iz" style="-webkit-box-direction: normal; -webkit-box-orient: horizontal; flex-direction: row;"><a class="css-4rbku5 css-18t94o4 css-901oao css-16my406 r-1n1174f r-1loqt21 r-poiln3 r-bcqeeo r-qvutc0" dir="ltr" href="https://twitter.com/CGCEES" role="link" style="background-color: rgba(0, 0, 0, 0); border: 0px solid black; box-sizing: border-box; color: #1b95e0; cursor: pointer; display: inline; font: inherit; list-style: none; margin: 0px; min-width: 0px; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-align: inherit; text-decoration-line: none; white-space: inherit;">@CGCEES</a></span></div>Pep Valléshttp://www.blogger.com/profile/11758255274680950891noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3556693927618181514.post-30485515923844651562020-11-22T00:30:00.003+01:002020-11-22T01:13:23.622+01:00 RESEÑA: La acción socioeducativa en las leyes de servicios sociales<p><span style="font-size: medium;">Las funciones, las competencias, el concepto de autoeficacia, el marco legal y el perfil del educador/a social están debatiéndose en diferentes escenarios desde los orígenes de la profesionalización en la transición democrática en España hasta hace poco. En este tiempo, a 3 meses de la invasión de la Covid-19 son cosas que no tienen demasiado sentido, porque vivimos situación extraordinaria, no puede ser que los servicios sociales básicos sigan como antes, al igual que los servicios sanitarios, o que incluso que la escuela siga como antes (ver artículo sobre Tonucci: Francesco Tonucci: "Cuando empecemos de nuevo, deberemos inventar otra escuela". Pero esta manera de interpretar la educación y la escuela, la sanidad, los servicios sociales, pilares del Estado del Bienestar, de forma menos burocrática y más cercana, no debe ser sólo en tiempos de crisis y coronavirus, sino para siempre, aunque los cambios cuestan y, normalmente, las estructuras intentan quedarse iguales para siempre. En esta crisis: Los Servicios Sociales continúan y se van a replantear. Por eso, esta reseña, no es una más, es la reseña para la desburocratización de los servicios sociales y la desanonimación del perfil profesional del educador/a social en los mismos como figura relevante y transformadora. Un escenario clásico y clave para la evolución de nuestra profesión en el Estado español son los Servicios Sociales Básicos que son analizados en este artículo de la Universidad de Burgos, en donde se autocuestionan, por primera vez en la investigación reciente, en este contexto profesional, cómo figuramos como profesionales en las diferentes Leyes Autonómicas sobre los Servicios Sociales. </span></p><p><span style="font-size: medium;">RESEÑA ÍNTEGRA EN: </span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://eduso.net/res/wp-content/uploads/2020/10/rese1-150x150.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="150" data-original-width="150" src="https://eduso.net/res/wp-content/uploads/2020/10/rese1-150x150.jpg" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><br /><p></p><p><a href="https://eduso.net/res/revista/31/resenas/la-accion-socioeducativa-en-las-leyes-de-servicios-sociales-autonomicas-la-figura-del-educador-a-social" target="_blank">Reseñas RES, Revista de Educación Social Número 31</a>, Julio-Diciembre de 2020. RES, Revista de Educación Social, es una publicación digital editada por el Consejo General de Colegios Oficiales de Educadoras y Educadores Sociales (CGCEES). La Revista RES forma parte del proyecto EDUSO y se integra en el Portal de la Educación Social, http://www.eduso.net/res. Correo electrónico: res@eduso.net. ISSN: 1698-9007.Se permiten la reproducción, distribución y la comunicación pública, siempre que se cite el título, el autor y el editor; y que no se haga con fines comerciales. 412 Reseña de capítulo de libro TÍTULO: La acción socioeducativa en las leyes de servicios sociales autonómicas: la figura del educador/a social AUTORES: Alejandro Martínez Pérez y Fernando Lezcano Barbero EDITORIAL: Octaedro, Barcelona; 1235 páginas AÑO: 2020 •El capítulo se encuentra dentro de Educación para el Bien Común: hacia una práctica crítica, inclusiva y comprometida socialmente, coord. por Enrique Javier Díez Gutiérrez, Juan Ramón Rodríguez Fernández, págs. 722-733.</p><p> ©Josep Vallés Herrero </p><p><br /></p><p><br /></p>
<span style="font-family: g_d0_f7, serif; font-size: 17.0611px; height: 1em; left: 109.599px; pointer-events: all; position: absolute; top: 642.016px; transform-origin: left bottom; transform: scaleX(1.01157) translateY(10.8887%); white-space: pre;"><br /></span>Pep Valléshttp://www.blogger.com/profile/11758255274680950891noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3556693927618181514.post-56904957353215217602020-06-07T19:40:00.004+02:002020-06-07T19:57:27.229+02:00Recomanacions i recursos per afrontar la crisi de la COVID-19: nenes, nens i adolescents (NNA) en confinament<span style="background-color: white; color: #666666; font-family: opensansregular, helvetica, arial, sans-serif;"><font size="4">Document col·laboratiu, en el que Josepa Borràs Pàmies i jo hem participat des del CEESC, que vol oferir recursos i recomanacions, mitjançant eines, bibliografia i webgrafia, que siguin d’interès per a les famílies per tal que puguin abordar les necessitats dels infants i adolescents. Està classificat en diferents àrees o àmbits: rutines diàries, activitats físiques i joc, vincles afectius, educació, gestió emocional i altres (espai obert).</font></span><div><span style="background-color: white; color: #666666; font-family: opensansregular, helvetica, arial, sans-serif;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-mT2Ww6U3rus/Xt0e2r6AGXI/AAAAAAAAKHU/z4gfKizj8-YotdBden820IimkSOFA72dgCK4BGAsYHg/s750/ninosmascar.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="623" data-original-width="750" src="https://1.bp.blogspot.com/-mT2Ww6U3rus/Xt0e2r6AGXI/AAAAAAAAKHU/z4gfKizj8-YotdBden820IimkSOFA72dgCK4BGAsYHg/s320/ninosmascar.jpg" width="320" /></a></div></span><div style="background-color: white; color: #222222; font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><div style="color: black;">El portal DIXIT allotjarà aquest document que reuneix recursos i recomanacions per ajudar les famílies a atendre els infants i adolescents durant la crisi de la COVID-19.<br /><br />Els quatre col·legis professionals catalans vinculats a afers socials –el de Treball Social (TSCAT), el d'Educadores i Educadors Socials (CEESC), el de Pedagogs (COPEC) i el de Psicologia (COPC)– han elaborat, amb la col·laboració de l'Equip d'Assessorament Tècnic Civil en l'Àmbit de Família (EATAF) del Departament de Justícia, un recull de recursos i recomanacions per ajudar les famílies a atendre els infants i adolescents durant la crisi de la COVID-19. <br />DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials ha col·laborat en aquesta iniciativa allotjant el document en el seu portal web.<br />El dossier<font face="helvetica, arial, sans-serif"><span style="background-color: white; font-size: 13px;"> </span></font><a href="https://dixit.gencat.cat/ca/detalls/Article/recomanacions_recursos_afrontar_crisi_covid" style="background-color: white; color: #1155cc; font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 13px;" target="_blank" title="Recomanacions i recursos per afrontar la crisi de la COVID-19: nenes, nens i adolescents (NNA) en confinament">Recomanacions i recursos per afrontar la crisi de la COVID-19: nenes, nens i adolescents (NNA) en confinament</a><font face="helvetica, arial, sans-serif"><span style="background-color: white; font-size: 13px;"> </span></font>en PDF : consells, eines, bibliografia i webgrafia, que poden ser d’interès per a les famílies per donar resposta a les necessitats dels NNA. Es troben classificades en diferents àrees o àmbits: rutines diàries, activitats físiques i joc, vincles afectius, educació, gestió emocional i altres (espai obert). </div></div><div style="background-color: white; font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><div style="background-color: white; font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><br /></div><div class="separator" style="background-color: white; clear: both; font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 13px; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-WN74730irfw/Xt0hBGgN_WI/AAAAAAAAKHw/U2ZDxSfFjlYwDw1I-rcJwL6MrRGjxysLgCK4BGAsYHg/s404/recurs_dixit_web.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="266" data-original-width="404" src="https://1.bp.blogspot.com/-WN74730irfw/Xt0hBGgN_WI/AAAAAAAAKHw/U2ZDxSfFjlYwDw1I-rcJwL6MrRGjxysLgCK4BGAsYHg/s320/recurs_dixit_web.png" width="320" /></a></div><div style="background-color: white; font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><br /></div><div style="background-color: white; font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><br /></div><span style="background-color: #7baaf7;"><span style="background-color: #7baaf7; font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 13px;">Aquest dossier, conjuntament amb </span><a href="https://www.barcelona.cat/covid19/ca/preguntes-frequents-dels-nens-i-nenes-durant-lestat-dalarma-la-covid-19" style="background-color: white;" target="_blank"><font color="#7b1fa2">FAQS: respostes a preguntes freqüents que es poden fer els nens i nenes durant l'estat d'alarma per la COVID-19</font></a><span style="background-color: #7baaf7; font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 13px;">–</span></span><span style="background-color: #7baaf7; font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 13px;">una guia adreçada a infants menors de 12 anys–, són fruit d'un projecte interdisciplinar en què participen diferents col·legis professionals de l'àmbit d'afers socials i altres agents que treballen amb infants i adolescents. El seu objectiu és posar els NNA al centre, resolent els seus dubtes i oferint eines per atendre les seves necessitats. <br /><br /><br /></span></div></div>Pep Valléshttp://www.blogger.com/profile/11758255274680950891noreply@blogger.comBarcelona, Espanya41.3850639 2.173403525.639365716292062 -15.4047215 57.130762083707936 19.7515285tag:blogger.com,1999:blog-3556693927618181514.post-46011499691486535302019-12-26T20:11:00.001+01:002020-01-04T12:30:34.200+01:00L'éducateur spécialisé nait-il avec un talent spécial ou se construit-il par des savoirs tout au long de sa vie par ses expériences et ses apprentissages?<h3>
</h3>
<h4>
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Journée Internationale de l'éducation sociale, 2
octobre 2014: Carnaval du blogs, CEESC (</span><i><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Col%C2%B7legi_d'Educadores_i_Educadors_Socials_de_Catalunya" target="_blank">Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya</a></i>) </h4>
<h4>
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Auteur: </span>Josep Vallés Herrero</h4>
<div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<br />
RÉSUMÉ<br />
<br />
L'article ne répond pas facilement au questionnement sur la formation et choisit d'opter pour l'imprévisible à travers la recherche du concept de talent et d'art dans l'éducation, en tenant compte des difficultés, des études, du travail et de la résilience comme aspects attachés à ceux-ci. Le chemin des grands éducateurs et des éducateurs est suivi, avec talent, art et passion éducative, dans une période très difficile de guerres d'entre-deux-guerres, beaucoup d'entre eux étaient inconnus en dehors des domaines spécialisés de la pédagogie sociale. Il vise à suggérer de nouvelles idées du sujet controversé, le talent éducatif. Joan Baptista Manyà dans ses travaux sur le talent et Eduard Spranger dans "L'éducateur né", conviennent de l'importance de l'auto-formation et de l'effort. Sur la base d'une proposition de Federico Diego dans ses conversations avec Stephan Vanistendael, un pont est établi entre le talent et la résilience où il peut être interprété comme une croissance personnelle basée sur des difficultés. L'article conclut que la réponse entre ce qui pourrait être considéré comme inné de ce qui est acquis, se trouve dans un équilibre entre les compétences et la formation pratiquées de l’éducateur. À cela s’ajoute de grandes doses d'art et de passion qui se cristallisent dans les pratiques des éducateurs, tels que ceux qui ont créé des projets et institutions intéressantes de l'intervention socio-éducative<br />
<br />
MOTS CLÉS: Éducateur spécialisé, psychoéducateur, pédagogie sociale, résilience, aptitude, talent, formation, éducation<br />
<br />
<br />
L'artiste est-il né ou fait? L'athlète est-il né ou fait? Autrement dit, cette question pourrait être appliquée à de nombreuses activités professionnelles et il ne serait pas facile pour nous d'y répondre. Pourquoi Picasso et Dalí étaient-ils de grands peintres, reconnus par leurs pairs?, Peut-être parce qu'ils pratiquaient beaucoup le dessin ou la peinture, parce qu'ils étaient formés ou parce qu'ils avaient un talent inné; et Gaudí est-il né privilégié ou sa formation en géométrie a-t-elle influencé les Escolapios de Reus, malgré la suspension de certains autres sujets? Ou est-ce l'observation dans les œuvres du chaudron de son père et dans la nature qui l'a fait architecte d'origine? Il en va de même pour les athlètes d’Elite comme par exemple Di Stefano, Pelé, Maradona, Cruyff ou Messi qui se distinguent par leur talent inné contrairement à leurs collègues qui se sont entraînés et ont reçu une formation similaire.<br />
<br />
Le talent, synonyme d'aptitude, est généralement associé aux aptitudes intellectuelles, mais pas seulement à celles-ci, mais aussi aux capacités naturelles ou acquises pour certaines choses (art, mécanique, etc.). Est-ce une femme ou un homme talentueux? Pourquoi? Pourquoi avait-il un talent spécial pour être un éducateur social?<br />
<br />
En ce qui concerne le talent, le professeur Joan Baptista Manyà i Alcoverro, auteur de l'encyclopédie Theologumena, est l'un des premiers philosophes à y avoir été le théologien toujours consulté, à ce jour, dans certaines facultés de théologie du monde entier. Je voudrais faire part de quelques réflexions de ce professeur dans les séminaires de Tortosa et Castellón de la Plana, où il a défendu l'usage de la langue catalane dans le diocèse et subit l'hostilité de trois évêques, qui l'ont frappé d'ostracisme. Intellectuel indépendant, il a refusé un poste dans une candidature politique proposé par la "Lliga" pendant la République. Je voudrais saupoudrer quelques réflexions de ce professeur dans les séminaires pendant la guerre civile, il a été libéré en raison de son prestige auprès de la gauche. Théologien scolastique ouvert, parfois controversé, il a publié “El talent. Estudi psicològic”, tome I, Barcelone, 1936, de 248 p. Il ne sera complété, par le tome II de350 pages, que douze ans plus tard, en 1948. Joan Bta. Manyà soutient que les hésitations, les voyages et les chutes représentent la courbe inévitable qui marque toujours, la tension humaine avec ses oscillations et ses zigzags. Il clôture la première partie en déclarant que le talent réside dans l'effort personnel et l'étude.<br />
<br />
L'effort personnel, est aussi, le principal sujet de la conversation que Federico Diego Espuny (auteur de “Violeta oui, violence non”) a eue avec Stefan Vanistendael dans le magazine Menores (mars 2003), suite à la traduction espagnole de son œuvre “"Le bonheur est possible - L'éveil de la confiance en soi des enfants victimes de violence: renforcer la résilience”). Vanistendael, sociologue, né aux Pays-Bas, est responsable de la division recherche et développement du BICE (Office catholique international de l'enfance). Son père, un flamenco d'origine allemande, est né dans un camp de réfugiés dans le nord de l'Angleterre pendant la Première Guerre mondiale. Il est l'un des auteurs de référence concernant la résilience, tout comme Boris Cyrulnik (Les vilains petits canards. Résilience: une enfance malheureuse ne détermine pas la vie, 2002). Ses parents, déportés, sont morts pendant la Seconde Guerre mondiale et il a été hébergé par une tante à Paris. Ces expériences l'ont motivé à étudier la psychiatrie. La résilience commence par la rencontre avec la personne et, plus qu'avec le professionnel, avec la personne qui croit vraiment en l'enfant. Cela ne signifie pas que cette personne accepte tout ce que l'enfant fait, mais qu'elle croit sans conditions au potentiel de l'enfant.<br />
<br />
Depuis l’entre deux guerres et l’après guerres, des éducateurs ont été reconnus talentueux tels que Makarenko dans les colonies de Gorki et Dzerzhinski (ex-URSS), Aichhorn à Ober Hollabrun (Autriche), Finder et Tomkiewicz à Vitry (France), Redl et Wineman à la Pionner House à Detroit (USA), Bettelheim à l'école orthogénique "Sonia Shankman" annexée à l'Université de Chicago (USA), Helen Parkhurst au Dalton Plan (USA), Rosa Sensat à l'Institut de la Culture et de la Bibliothèque Populaire de la Femme (Catalogne, Espagne), Josep Pedragosa avec la Maison de la Famille et le Farm School of Plegamans (Catalogne, Espagne) et Neill à Summerhill (Angleterre).<br />
<br />
<br />
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-SO_LFxcn5qo/XgUCWm4mXDI/AAAAAAAAI_g/ySh8wZ7ZgO0rT2nIEeq1iStEC81PqobLgCLcBGAsYHQ/s1600/Home%2Binterrogant.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="330" data-original-width="412" height="256" src="https://1.bp.blogspot.com/-SO_LFxcn5qo/XgUCWm4mXDI/AAAAAAAAI_g/ySh8wZ7ZgO0rT2nIEeq1iStEC81PqobLgCLcBGAsYHQ/s320/Home%2Binterrogant.jpg" width="320" /></a><br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Image: Pouvons-nous trouver une réponse à toutes les questions, avec les mots? de Manuel Andreu et texte d'Imma Ricart (Photographie de Josep Vallés, Corbera de Ebro, 2013)</span><br />
<br />
<br />
Ce qui importe le plus dans le travail de l’éducateur spécialisé, ce sont les compétences de celui-ci pour travailler la résilience des personnes en situations d’exclusion ou à risque social. Il est vrai que certains éducateurs sont plus talentueux que d’autres dans leur pratique professionnelle. Ainsi le talent serait la partie holistique de l’acte éducatif, comme l’art del a tauromachie. Octavi Fullat déclare, dans ses écrits sur la philosophie de l'éducation, que «les éducateurs sont des artistes», puis il continue de dire que «l'éducation est une œuvre d'art». Si l'éducation fait une métaphore de la tauromachie, alors que les pédagogues sont comme les "critiques de la tauromachie", qui valorisent théoriquement, les éducateurs, eux, sont comme les "toreros" qui, avec leur talent inné ou presque toujours acquis avec effort, sont dans l’arène. Ainsi l'acte éducatif est présent, de manière personnalisée et concrète, avec l'art, non pas pour "tuer" la bête mais pour développer son potentiel en tant qu'être unique et irremplaçable à partir du lien éducatif.<br />
<br />
Pour Gylles Gendreau (1926-2010), les éducateurs doivent connaître (théorie psychopédagogique), savoir-faire (compétences et maîtrise des techniques) et savoir être (attitudes et modélisation). <br />
<br />
Gendreau, après la Seconde Guerre mondiale, est le fondateur de la psychoéducation, au Québec (Canada). Il écrit « Jeunes in difficulté et intervention psychoéducative » (2001), pour les jeunes contrevenants. Il se démarque par son travail d'enseignement au centre de rééducation de Boscoville et pour la création de l'École de psychoéducation de l'Université de Montréal en 1972.<br />
<br />
Par conséquent, les connaissances, les compétences et les attitudes sont des aspects importants de la résilience au travail. Dans l'intervention socio-éducative, des doses de talent et d'estime, de patience, d'étude doivent également être combinées et accompagnées pour apprécier, soutenir, faire émerger des processus, accueillir, autoriser, trouver des liens, se rencontrer et aussi dire au revoir aux moments appropriés, comme expliqué par Parcerisa , Giné et Forés (2010).<br />
<br />
Dans tous les cas, la profession d'éducateur social nécessite des compétences et des talents professionnels. Ceux-ci doivent être valorisés par la qualité démontrée dans le travail éducatif et le soutien thérapeutique aux personnes en difficulté. Par exemple en s’appuyant sur les compétences et l'application d'outils et des techniques qui vont au-delà des aspects théoriques appris par cœur, qu'ils peuvent prouver, car ils apprennent en faisant de l'exercice. Comme l'a dit Aristote « vous apprenez seulement ce que vous faites», a-t-il dit; et on pourrait ajouter les conclusions de Daniel Goleman et d'autres, avec toutes les contributions à l'intelligence émotionnelle avec lesquelles on peut affirmer que seul ce qui est estimé est appris .<br />
<br />
Avec ou sans talent, l'éducateur doit étudier, pratiquer et s'efforcer d'acquérir des aptitudes et des compétences professionnelles (résolution de conflits, empathie, connaissances socio-éducatives, maîtrise de soi, communication, estime de soi, travail d'équipe et éthique professionnelle). C’est au travers d’un travail basé autour de la résilience des personnes à risques ou en exclusion sociale, qu’il est alors possible d’améliorer/faciliter leur accompagnement. En outre, l’éducateur spécialisé doit être impliqué dans des projets communautaires qui contribuent au progrès social, basés sur la défense des droits de l'homme, les sociétés démocratiques et la résolution des conflits de manière pacifique.<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; line-height: 115%;">Références
bibliographiques<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; line-height: 115%;">• Diego
Espuny, F. (2003). <i>Violeta sí, violencia no</i>. Sigüenza: Ed. Rayuela<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; line-height: 115%;"> – (2003). Cinco horas con S.Vanistendael. Magazine <i>Menores</i>, <i>2 (2ª época), marzo de 2003</i>. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; line-height: 115%;"> – (2009). De “El talent” de J.Bta.Manya a “la resiliència. Una conversa amb Stefan Vanistendael. Magazine <i>Fe i Cultura</i> 3 (especial 2009), 106- 119.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; line-height: 115%;">• Fullat,
O. (1989). Educación. En VV. AA., <i>
Filosofía de la Educación Hoy</i>. <i>Manual de Filosofía de la Educación</i>.
Madrid: Dykinson, 67-90.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-GB" style="font-family: "times new roman" , "serif"; line-height: 115%;">• Gendreau, G. (2001). J<i>eunes en
difficulté et intervention psychoéducative</i>. Montréal: Editions Sciences et
Culture.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; line-height: 115%;">• Grané,
J. y Forés, A. (2008). La <i>Resiliencia, crecer desde la adversidad</i>. Barcelona:
Plataforma Editorial.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; line-height: 115%;">• Goleman,
D (1996). <i>La inteligencia emocional</i>. Barcelona: Kairós.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; line-height: 115%;">• Manyà,
J.B. (1936). <i>El talent. Estudi
psicològic</i>, Vol. I. Barcelona: Balmes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; line-height: 115%;">
– (1948). <i>El talent. Estudi
psicològic</i>, Vol. II. Barcelona: Balmes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; line-height: 115%;">• Parcerisa,
A., Giné N. y Forés, A. (2010). <i>La
Educación Social una mirada didáctica. Relación, comunicación y secuencias
educativas</i>. Barcelona: Graó<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; line-height: 115%;">• Spranger,
E. (1960). <i>El educador nato</i>. Buenos Aires: Kapeluz.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; line-height: 115%;">• Vanistendael,
S. y Lecomte, J. (2002). <i>La felicidad es posible - Despertar en niños
maltratados la confianza en sí mismos: construir la resiliencia</i>. Gedisa:
Barcelona<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Auteur:</span><br />
Professeur de pedagogie à l' UNED en Espagne</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-GB" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">IdRef (fr): <a href="https://www.idref.fr/234468874">https://www.idref.fr/234468874</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-GB" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> jvalles@tortosa.uned.es<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
L'article en espagnol: <a href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6480661">https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6480661</a><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Merci à <b>Ida Guèresse </b>
(formatrice dans des centres de formation pour éducateurs et educatrices
de jeunes enfants) pour la révision du texte français<o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<h3>
</h3>
<h2>
</h2>
<div>
<br /></div>
Pep Valléshttp://www.blogger.com/profile/11758255274680950891noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3556693927618181514.post-88221579082132126122019-10-20T12:11:00.001+02:002019-10-20T12:31:16.391+02:00MIRALL: UN PROGRAMA PARA EL ABORDAJE DE LA VIOLENCIA FILIO-PARENTAL CON ADOLESCENTES EN LIBERTAD VIGILADA Y SUS FAMILIAS <br />
<h2>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-GB">MIRALL: a
program for the approach in child-to-parent violence with adolescents in
juvenile probation and their families<o:p></o:p></span></div>
</h2>
<h2>
Authors: Jordi Burcet i Solé, Federico Diego Espuny & Josep Vallés Herrero</h2>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-UWwbTsEwSjQ/XawymVPn5DI/AAAAAAAAIj8/Ivx_EzmDBAYZdje_CcM0tsUtOIBmXaCgQCLcBGAsYHQ/s1600/jov.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="455" data-original-width="682" height="213" src="https://1.bp.blogspot.com/-UWwbTsEwSjQ/XawymVPn5DI/AAAAAAAAIj8/Ivx_EzmDBAYZdje_CcM0tsUtOIBmXaCgQCLcBGAsYHQ/s320/jov.jpg" width="320" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<span style="font-family: "liberation serif" , serif;"><span style="color: white; font-size: large;">MIRALL
(“espejo” en catalán), es un programa para la intervención directa con jóvenes
y sus familias que han sido denunciados por violencia familiar y que están
cumpliendo medidas de JUSTICIA JUVENIL,
está elaborado <i>ad hoc</i>, a
partir de las necesidades detectadas a través de la aplicación del SAVRY, en el
que han participado 72 jóvenes y sus progenitores, así como 4 monitores
(voluntarios rehabilitados), en siete
ediciones, y en cuatro años (2014-2018). <b>MÉTODO</b>
Se trata de una investigación – acción, basada en las buenas praxis en justicia
juvenil y realizada directamente por profesionales, con asesoramiento de
expertos universitarios y que, ante el reto de carecer de herramientas
adaptadas para dar una respuesta educativa a este nuevo perfil delictivo, ha
elaborado y evaluado el programa. <b>RESULTADOS</b> Las cuatro primeras
ediciones (2014-16), con los correspondientes grupos con 41 participantes han permitido elaborar un programa que ha
constatado la reducción de la violencia familiar tras haberlo concluido y una
valoración positiva por parte de los participantes y evaluadores externos que
acredita su aplicación en 2017 y 2018 y también su difusión través del CEJFE (<i>Centre d’Estudis Juridics i Formació
Especialitzada</i> de la Generalitat de Cataluña). <b>DISCUSIÓN</b> Se continúa aplicando el programa ya que se
ha demostrado eficaz aunque debe
continuar valorándose</span></span><br />
<span style="font-family: "liberation serif" , serif;"><span style="color: white; font-size: large;"><br /></span></span>
<br />
<div class="Standard" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="EN-GB" style="line-height: 115%;"><span style="color: white; font-size: large;">ABSTRACT:</span></span></b><span style="color: white; font-size: large;"> MIRALL ("mirror"
in Catalan), is a program for direct intervention with young people and their families
who have been denounced for family violence and who are complying with measures
of JUVENILE JUSTICE, is prepared ad hoc, based on the needs identified through
the application of SAVRY, in which 72 young people and their parents have
participated, as well as 4 monitors (rehabilitated volunteers), in seven
editions, and in four years (2014-2018). METHOD This is an action research,
based on good practice in juvenile justice and carried out directly by
professionals, with the advice of university experts and, given the challenge
of lacking adapted tools to give an educational response to this new criminal
profile, has developed and evaluated the program. RESULTS The first four
editions (2014-16), with the corresponding groups with 41 participants, have allowed
the elaboration of a program that has confirmed the reduction of family
violence after its conclusion and a positive assessment by the participants and
external evaluators that accredits their application in 2017 and 2018 and also
its dissemination through the CEJFE (</span><i style="color: white; font-size: x-large;">Centre
d’Estudis Juridics i Formació Especialitzada </i><span style="color: white; font-size: large;">of the Generalitat of
Catalonia). DISCUSSION The program continues to be applied since it has been
proven effective although it must continue to be valued.</span></div>
<h3 style="line-height: 12.0pt; margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="EN-GB"><o:p><span style="background-color: black; color: white; font-size: large;"> </span></o:p></span></b><a href="http://www.eduso.net/res/29/articulo/mirall-un-programa-para-el-abordaje-de-la-violencia-filio-parental-con-adolescentes-en-libertad-vigilada-y-sus-familias">http://www.eduso.net/res/29/articulo/mirall-un-programa-para-el-abordaje-de-la-violencia-filio-parental-con-adolescentes-en-libertad-vigilada-y-sus-familias</a></h3>
<span style="color: #0070c0; font-family: "liberation serif" , "serif"; font-size: 11.0pt;"></span>Pep Valléshttp://www.blogger.com/profile/11758255274680950891noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3556693927618181514.post-68998958197918580192019-10-02T00:00:00.000+02:002019-10-02T01:42:50.320+02:00Nuestra energía es nuestra fuerza. Nueve estrategias de autocuidado profesional en Educación Social. Carnaval de blogs 2019 (CEESC)<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Autor:<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Josep
Vallés Herrero Fecha publicación: 2/oct./ 2019. Día Internacional de la
Educación Social <o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">------------------------------------------------------------------<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Este artículo pretende dibujar algunas
orientaciones y estrategias para el autocuidado de los educadores o educadoras
sociales que, en el ejercicio de su acción socioeducativa, faciliten su
desarrollo personal y profesional. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Surgen a través de mis trabajos de
investigación, de mi ejercicio profesional o de mis colaboraciones con
compañeros y compañeras; ya sea desde el punto de vista académico, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>como investigador y profesor tutor en
diferentes asignaturas de Educación Social de la UNED <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>y en mis más de 30 años de ejercicio
profesional como educador social en diversos contextos laborales (educación de
adultos, centro abierto, servicios sociales, programa de formación inicial,
etc) .<o:p></o:p></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-0IZX9pivgYY/XXORLamjolI/AAAAAAAAIQc/LkvX1dqcXOokFiZswg8WRqGkHjdwUvAbgCLcBGAs/s1600/IMG_20180708_213727_023.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1061" data-original-width="1600" height="212" src="https://1.bp.blogspot.com/-0IZX9pivgYY/XXORLamjolI/AAAAAAAAIQc/LkvX1dqcXOokFiZswg8WRqGkHjdwUvAbgCLcBGAs/s320/IMG_20180708_213727_023.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;"> </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10.6667px;">Fotografía: Magda Bel</span> </td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Como defendí en </span><span lang="CA"><a href="http://e-spacio.uned.es/fez/eserv/tesisuned:Educacion-Jvalles/Documento.pdf"><span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">mi tesis</span></a></span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">
(2011), la acción socioeducativa que ejercemos es, básicamente, una relación de
acompañamiento, debido al papel que jugamos para orientar, apoyar y ayudar<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>las<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>personas<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>lograr<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sus<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>metas e integración social; y en esta
relación debemos coordinarnos con otros profesionales y gestionar bien los
procesos para optimizar nuestra acción profesional. Y para realizar estas
difíciles, aunque bonitas funciones, debemos empoderarnos </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">individual y
colectivamente.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Únicamente con profesionales
competentes y en plenas facultades conseguiremos que nuestro trabajo sea
relevante y que la educación social pueda ejercer como disciplina y profesión
de referencia en el bienestar de las personas, colectivos y comunidades. Y eso
lo tenemos que hacer, no solo como profesionales individuales, sino también en
el seno de los equipos en donde estemos ubicados y como miembros de la
comunidad.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Para ser competentes <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>debemos esforzarnos para comprender las
estrategias, dimensiones y tendencias actuales de la práctica profesional con las
personas en situación de vulnerabilidad.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Para ello debemos identificar los rasgos psicopedagógicos y sociales
singulares de los procesos de riesgo, desamparo, conflicto e inadaptación
social y las estrategias más adecuadas de intervención, las principales
funciones en nuestros contextos laborales, conocer los principales conceptos y
tareas relacionados con estas prácticas y la legislación vigente que regula las
situaciones de riesgo, desamparo y conflicto en nuestro país.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Es imprescindible también no olvidarnos
de actualizarnos mediante lecturas sobre propuestas orientadas a conseguir la
calidad y mejora de la acción socioeducativa desde diversos ámbitos
profesionales a la luz de las nuevas prácticas. Finalmente merecen atención los
recursos y programas comunitarios para la prevención y atención de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>personas en situación de vulnerabilidad.<o:p></o:p></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-oKHTZOdEkBY/XXOPX72pk7I/AAAAAAAAIQQ/_iIFKOBxUrs_CVwBFZT9wf1Cdf7JN3_NwCLcBGAs/s1600/Ilustraci%25C3%25B3n%2BIgnasi%2BBlanch.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="559" data-original-width="420" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-oKHTZOdEkBY/XXOPX72pk7I/AAAAAAAAIQQ/_iIFKOBxUrs_CVwBFZT9wf1Cdf7JN3_NwCLcBGAs/s320/Ilustraci%25C3%25B3n%2BIgnasi%2BBlanch.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10.6667px;">Autor ilustración: Ignasi Blanch </span> </td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Los niños y adolescentes, o adultos,
destinatarios de los servicios sociales suelen estar en situación de conflicto
social o riesgo social, es decir, con carencias en su proceso de maduración personal
y socialización e incluso, en ocasiones, desamparados o maltratados, con lo que
es importante partir de las características y necesidades personales para
promover su adaptación social –autonomía, integración, participación– y su
crecimiento personal, a partir de intervenciones personales, familiares y
comunitarias, en un marco de actuación </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">calificado tradicionalmente de educación no
formal.</span><a href="file:///C:/Dades/Pep/DADES%20RECUPERADES/Pep8/Narcea/RES/principios%20acci%C3%B3n%20socioeducativa/Carnaval%20blogs%202019%20(1).docx#_edn1" name="_ednref1" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><span class="MsoEndnoteReference"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">[1]</span></span></span></a><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">En la actualidad desde la educación formal o
reglada también se intenta dar respuesta a estas necesidades por lo que se
están reformulando los límites y los espacios de esta acción socioeducativa y
se buscan consensos en ese trabajo de red que optimicen las acciones educativas
individuales o</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10.6667px;"> </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">familiares y qué tipo de profesionales deben de estar.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Algunas de las nueve estrategias que a
continuación planteo se inspiran en lo que yo denomino “funciones
nucleares” del perfil polivalente del educador<a href="file:///C:/Dades/Pep/DADES%20RECUPERADES/Pep8/Narcea/RES/principios%20acci%C3%B3n%20socioeducativa/Carnaval%20blogs%202019%20(1).docx#_edn2" name="_ednref2" style="mso-endnote-id: edn2;" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></span></a> y también
en lo que podríamos calificar de la reflexión sobre
la praxis. No
podemos decir que estas estrategias sean las únicas, pero nos han sido útiles y
<u>pueden ser útiles para reducir el estrés profesional</u>, la ansiedad o el
insomnio si se aplican bien.<o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Nueve estrategias para marcar la frontera</span></b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> de una buena praxis socioeducativa<a href="file:///C:/Dades/Pep/DADES%20RECUPERADES/Pep8/Narcea/RES/principios%20acci%C3%B3n%20socioeducativa/Carnaval%20blogs%202019%20(1).docx#_edn3" name="_ednref3" style="mso-endnote-id: edn3;" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">[3]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><a href="file:///C:/Dades/Pep/DADES%20RECUPERADES/Pep8/Narcea/RES/principios%20acci%C3%B3n%20socioeducativa/Carnaval%20blogs%202019%20(1).docx#_edn3" name="_ednref3" style="mso-endnote-id: edn3;" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><span class="MsoEndnoteReference"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span></span></span></a></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">1.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La importancia
del vínculo en la acción socioeducativa<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Nuestra intervención está destinada
a facilitar apoyo individualizado y cercano que permita evitar la ruptura o el
alejamiento de su entorno próximo. Adquiere gran importancia el vínculo, es
decir la creación de una relación educativa que facilite a la persona ser
sujeto y protagonista de su propia vida. El profesional ha de partir del convencimiento
y responsabilidad de que su tarea profesional sea la de acompañar a las
personas y a la comunidad a que resuelvan sus necesidades o problemas, de manera
que no le corresponde el papel de protagonista en la relación socioeducativa, suplantando
a los sujetos, grupos o comunidades afectadas. Por esto en sus acciones debe
procurar siempre su aproximación directa hacia las personas con las que
trabaja, favoreciendo en ellas aquellos procesos educativos que les permitan un
crecimiento personal positivo y una integración crítica en la comunidad a la
que pertenecen.<o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Ese vínculo debe respetar la
autonomía, la dignidad y la libertad de los destinatarios de la intervención<a href="file:///C:/Dades/Pep/DADES%20RECUPERADES/Pep8/Narcea/RES/principios%20acci%C3%B3n%20socioeducativa/Carnaval%20blogs%202019%20(1).docx#_edn4" name="_ednref4" style="mso-endnote-id: edn4;" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">[4]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>, de
acuerdo con el </span><span lang="CA"><a href="http://www.eduso.net/archivo/index.php?c=27"><span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">código ético profesional</span></a></span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> y de una ética “cara a cara”<a href="file:///C:/Dades/Pep/DADES%20RECUPERADES/Pep8/Narcea/RES/principios%20acci%C3%B3n%20socioeducativa/Carnaval%20blogs%202019%20(1).docx#_edn5" name="_ednref5" style="mso-endnote-id: edn5;" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">[5]</span></span><!--[endif]--></span></span></a> que
conecta con la madurez, el equilibrio y la forma de estar en el mundo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b>
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">2. Trabajo desde la profesionalidad<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Supone el sentido de la
responsabilidad, competencia profesional y prudencia en la utilización de
herramientas y técnicas educativas. La autoridad profesional se fundamenta en
las funciones, las competencias, las formaciones recibidas. Ha de estar
profesionalmente preparado/a para la utilización de métodos, herramientas
educativas y tareas que utilice en su práctica profesional, así como para
identificar los momentos críticos en los que su presencia pueda limitar la
acción socioeducativa. Supone, en ocasiones pautar, valorar e informar <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>las intervenciones con el propósito principal
de mejorarlas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b>
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">3. Búsqueda del interés superior del menor y de la
justicia social<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">La actuación debe basarse en el
derecho al acceso, que tiene todo ciudadano, al uso y disfrute de los servicios
sociales y educativos en un marco del Estado Social Democrático de Derecho y no
en razones de beneficencia o caridad. Esto exige, además, que desde el proceso
de la acción socioeducativa, actúe siempre en favor del pleno e integral
desarrollo y bienestar de los niños y su familia, actuando siempre en el marco
de los derechos fundamentales articulados en la </span><span lang="CA"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Convenci%C3%B3n_sobre_los_Derechos_del_Ni%C3%B1o"><span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Convención sobre los Derechos del Niño</span></a></span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> (1989, CDN, en inglés CRC) y en virtud de los derechos
humanos enunciados en la </span><span lang="CA"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Declaraci%C3%B3n_Universal_de_los_Derechos_Humanos"><span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Declaración Universal de los Derechos Humanos</span></a></span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> (1945, DUDH).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b>
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">4. Respeto de la confidencialidad<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Constituye una obligación ineludible
para los agentes educativos guardar el secreto profesional en relación a todas
aquellas informaciones obtenidas directa o indirectamente acerca de los
sujetos. En aquellos casos en que por necesidad profesional se haya de
trasladar información entre profesionales o instituciones, siempre debe tenerse
en cuenta este principio.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">5. Formarse permanentemente<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Constituye un derecho y un deber, no
solo en cuanto a la adquisición de conocimientos, sino también en referencia a
la calidad de la acción educativa a través del análisis crítico de su
experiencia. Esto significa, un proceso continuo de aprendizaje que permita el
desarrollo de recursos personales que favorezcan la mejora de la acción socioeducativa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b>
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">6. Trabajar en equipo y comunitariamente<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Los agentes socioeducativos
trabajamos siempre insertos en equipos y en redes, de una forma coordinada,
para enriquecer su trabajo. Hemos de ser conscientes de nuestra función dentro
del equipo, así como la posición que ocupamos dentro de la red y saber en qué
medida nuestra actuación puede influir en el trabajo del resto de los miembros,
del propio equipo y de los profesionales o servicios que, dentro de una red,
estarán presentes más adelante. Debemos plantearnos una actuación
interdisciplinar teniendo en cuenta los criterios, conocimientos y competencias
de los compañeros para que el resultado de las diferentes acciones
socioeducativas con las personas sean coherentes y constructivas. También son
importantes espacios de reflexión sobre la praxis.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b>
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">7. Respeto institucional<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Como agentes educativos debemos
conocer y respetar el proyecto educativo y reglamento de régimen interno de la
institución donde se trabaja. En caso de que estos contradigan los principios
básicos de la profesión se deberá actuar comunicándolo al Colegio Profesional correspondiente.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b>
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">8. Criterios de normalización y simplicidad en las
intervenciones<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">En este sentido, se debe realizar el
acompañamiento y la derivación correspondiente de los niños o personas
vulnerables, cuando las necesidades requieran de la acción de otras prácticas profesionales.
Esto quiere decir, por ejemplo, que se deben reducir peritajes innecesarios e
incrementar la intervención concertada con un profesional referente que
coordine las intervenciones. Se debe tender a «una actuación de vigilancia
protectora con el recurso adecuado, en permanente relación con los recursos
(educativos, sociales, de salud) del entorno»<a href="file:///C:/Dades/Pep/DADES%20RECUPERADES/Pep8/Narcea/RES/principios%20acci%C3%B3n%20socioeducativa/Carnaval%20blogs%202019%20(1).docx#_edn6" name="_ednref6" style="mso-endnote-id: edn6;" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">[6]</span></span><!--[endif]--></span></span></a> y cuanto
antes –en el tiempo– desde la escuela infantil o primaria y acabará, en los
casos que lo requiera más allá de la mayoría de edad.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b>
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">9. Principio de tenacidad o constancia en las
intervenciones<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Para Diego Espuny (2011)<a href="file:///C:/Dades/Pep/DADES%20RECUPERADES/Pep8/Narcea/RES/principios%20acci%C3%B3n%20socioeducativa/Carnaval%20blogs%202019%20(1).docx#_edn7" name="_ednref7" style="mso-endnote-id: edn7;" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">[7]</span></span><!--[endif]--></span></span></a> la
tenacidad es un principio dirigido a fortalecer los factores protectores que
expone en la intervención con niños y en términos parecidos se manifiesta
Valverde (1997)<a href="file:///C:/Dades/Pep/DADES%20RECUPERADES/Pep8/Narcea/RES/principios%20acci%C3%B3n%20socioeducativa/Carnaval%20blogs%202019%20(1).docx#_edn8" name="_ednref8" style="mso-endnote-id: edn8;" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">[8]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>
cuando dice que que el educador debe aportar a la relación socioeducativa la
constancia, seguridad y madurez que los niños no tienen, por su propia historia
de carencias y que el mantenimiento de conductas desadaptadas, incluso después
de establecer una vinculación profesional, es normal, al menos durante un
tiempo. La constancia afectiva y relacional del educador, aportando su madurez
en situaciones de conflicto, es la mayor garantía de éxito de la intervención.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">El trabajo socioeducativo es
difícil, cada niño es único y guarda dentro de sí infinidad de situaciones,
sentimientos, experiencias, capacidades, emociones, recuerdos y momentos
vividos, que no siempre es posible conocer, interpretar o entender a primera
vista. Conviene persistir en la intervención y que se anticipe al desarrollo de
más graves dificultades apoyando tanto a los progenitores como a sus sustitutos
y consiga facilitar el camino ofreciendo a las figuras tutelares y a los
educadores, por una parte, la información técnica suficiente acerca de los
distintos modelos y corrientes psicopedagógicas más importantes y, por otra
parte, las pistas que nos permitan desarrollar nuestro trabajo cotidiano con
menos estrés y mayor eficacia.<o:p></o:p></span></div>
<div style="mso-element: endnote-list;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-YUpPX6prmTM/XY0sHvU0rvI/AAAAAAAAIds/HY7bjl33b00M7lt7rO7U21CFyIVEMaAoACLcBGAsYHQ/s1600/Carnaval_DiaES2019%2B%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="1024" height="160" src="https://1.bp.blogspot.com/-YUpPX6prmTM/XY0sHvU0rvI/AAAAAAAAIds/HY7bjl33b00M7lt7rO7U21CFyIVEMaAoACLcBGAsYHQ/s320/Carnaval_DiaES2019%2B%25281%2529.jpg" width="320" /></a></div>
<!--[if !supportEndnotes]--><br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<br />
<div id="edn1" style="mso-element: endnote;">
<div class="MsoEndnoteText">
<a href="file:///C:/Dades/Pep/DADES%20RECUPERADES/Pep8/Narcea/RES/principios%20acci%C3%B3n%20socioeducativa/Carnaval%20blogs%202019%20(1).docx#_ednref1" name="_edn1" style="mso-endnote-id: edn1;" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span lang="CA"> Autores como Jaume Trilla - <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
Educación no formal</i>. Barcelona: Ceac, 1984<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>-, y <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Gloria Perez Serrano -<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pedagogía social, educación social</i>.
Madrid: Narcea, 2004 -, coinciden en varios aspectos de nuestra afirmacion con
otras palabras.</span><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div id="edn2" style="mso-element: endnote;">
<div class="MsoEndnoteText">
<a href="file:///C:/Dades/Pep/DADES%20RECUPERADES/Pep8/Narcea/RES/principios%20acci%C3%B3n%20socioeducativa/Carnaval%20blogs%202019%20(1).docx#_ednref2" name="_edn2" style="mso-endnote-id: edn2;" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span lang="CA"> Vallés, J. (2014): <a href="https://cuedespyd.hypotheses.org/409">Las
funciones polivalentes del educador en nuestra sociedad</a>. Aula Magna 2.0.
CUEDESPYD. Revistas Científicas de Educación en Red. ISSN: 2386-6705. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div id="edn3" style="mso-element: endnote;">
<div class="MsoEndnoteText">
<a href="file:///C:/Dades/Pep/DADES%20RECUPERADES/Pep8/Narcea/RES/principios%20acci%C3%B3n%20socioeducativa/Carnaval%20blogs%202019%20(1).docx#_ednref3" name="_edn3" style="mso-endnote-id: edn3;" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">[3]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span lang="CA"> Vallés, J. (2011): La atención a menores en los Servicios Sociales de
Base. En <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ámbitos y estrategias en la
intervención socioeducativa con menores</i>, coord. María Senra, 13-16. Madrid:
Sanz y Torres. Este libro es manual del curso de enseñanza abierta
“intervención socioeducativa con menores” de la UNED.</span><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div id="edn4" style="mso-element: endnote;">
<div class="MsoEndnoteText">
<a href="file:///C:/Dades/Pep/DADES%20RECUPERADES/Pep8/Narcea/RES/principios%20acci%C3%B3n%20socioeducativa/Carnaval%20blogs%202019%20(1).docx#_ednref4" name="_edn4" style="mso-endnote-id: edn4;" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">[4]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span style="mso-ansi-language: ES;">La libertad de las personas
es un principio humanístico.</span> <span lang="CA"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Viktor_Frankl"><span style="color: #31849b; mso-themecolor: accent5; mso-themeshade: 191;">Viktor Frankl</span></a><span style="color: #31849b; mso-themecolor: accent5; mso-themeshade: 191;"> </span>e</span><span style="mso-ansi-language: ES;">n 1945 escribió “El hombre en busca de sentido”,
donde describe la vida del prisionero de un campo de concentración desde la
perspectiva de un psiquiatra. En esta obra expone que, incluso en las
condiciones más extremas de deshumanización y sufrimiento, el individuo puede
encontrar una razón para vivir. Aunque no siempre podemos modificar las condiciones
en que vivimos, siempre somos dueños de elegir la actitud a adoptar frente a
ellas, es decir, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>los seres humanos
conservamos siempre la capacidad inalienable de poder elegir.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div id="edn5" style="mso-element: endnote;">
<div class="MsoEndnoteText">
<a href="file:///C:/Dades/Pep/DADES%20RECUPERADES/Pep8/Narcea/RES/principios%20acci%C3%B3n%20socioeducativa/Carnaval%20blogs%202019%20(1).docx#_ednref5" name="_edn5" style="mso-endnote-id: edn5;" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">[5]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span lang="CA"> Sánchez-Valverde C. (20159:<a href="https://www.researchgate.net/publication/314400394_LA_IMPORTANCIA_DE_LA_ETICA_PROFESIONAL_EN_LA_FORMACION_DE_AGENTES_DE_TRANSFORMACION_SOCIAL">LA
IMPORTANCIA DE LA ÉTICA PROFESIONAL EN LA FORMACIÓN DE AGENTES DE
TRANSFORMACIÓN SOCIAL</a>. In book: Libro de Actas do I Encontro Luso-Galaico
da Educación Social.Edition: Santiago de Compostela: CEESG (Colexio de
Educadoras e Educadores Sociais de Galicia</span><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div id="edn6" style="mso-element: endnote;">
<div class="MsoEndnoteText">
<a href="file:///C:/Dades/Pep/DADES%20RECUPERADES/Pep8/Narcea/RES/principios%20acci%C3%B3n%20socioeducativa/Carnaval%20blogs%202019%20(1).docx#_ednref6" name="_edn6" style="mso-endnote-id: edn6;" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">[6]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span lang="CA"> Funes Arteaga, J. (2008). El lugar de la infancia. Criterios para
ocuparse de los ninos y niñas hoy.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoEndnoteText">
<span lang="CA">Barcelona: Grao, 147.</span><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div id="edn7" style="mso-element: endnote;">
<div class="MsoEndnoteText">
<a href="file:///C:/Dades/Pep/DADES%20RECUPERADES/Pep8/Narcea/RES/principios%20acci%C3%B3n%20socioeducativa/Carnaval%20blogs%202019%20(1).docx#_ednref7" name="_edn7" style="mso-endnote-id: edn7;" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">[7]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span style="mso-ansi-language: ES;">Diego Espuny, F. (2011).
Evaluar y auditar la protección de menores. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Trobada
d’Educació</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Social</i>, CEESIB, 5,
7-12.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div id="edn8" style="mso-element: endnote;">
<div class="MsoEndnoteText">
<a href="file:///C:/Dades/Pep/DADES%20RECUPERADES/Pep8/Narcea/RES/principios%20acci%C3%B3n%20socioeducativa/Carnaval%20blogs%202019%20(1).docx#_ednref8" name="_edn8" style="mso-endnote-id: edn8;" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">[8]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span style="mso-ansi-language: ES;">Valverde, J. (1997). La
cárcel y sus consecuencias. La intervención sobre la conducta desadaptada.
Madrid, Ed. Popular.<o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
<br />Pep Valléshttp://www.blogger.com/profile/11758255274680950891noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3556693927618181514.post-50874267289235648952019-05-12T00:32:00.000+02:002019-05-12T00:32:00.515+02:00Vuit anys de la delegació del Col.legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya a Tortosa (Terres de l'Ebre)<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: #990000;">En aquest post recordem els actes d'aquesta efemèride recuperats de:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: #990000;">https://ceesc.blogspot.com/2011/05/fent-cami-pel-ceesc-terres-de-lebre.html<span id="goog_468259259"></span><a href="https://www.blogger.com/"></a><span id="goog_468259260"></span><o:p></o:p></span></div>
<div style="border-top: solid #EEEEEE 1.0pt; border: none; margin-left: -11.25pt; margin-right: -11.25pt; mso-border-top-alt: solid #EEEEEE .25pt; mso-element: para-border-div; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;">
<div class="MsoNormal" style="border: none; line-height: normal; margin-bottom: .75pt; mso-border-top-alt: solid #EEEEEE .25pt; mso-outline-level: 2; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm; padding: 0cm;">
<b><span style="background-color: #990000; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">dimarts, 17 de maig de 2011<o:p></o:p></span></b></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-outline-level: 3;">
<span style="background-color: #990000;"><a href="https://www.blogger.com/null" name="5075311371320800879"></a><b><span style="color: #227ab9; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 19.5pt;">Fent camí pel CEESC a
Terres de l'Ebre<o:p></o:p></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 5.0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;">El passat dijous 12 de maig de 2011, va tenir lloc l’acte d’inauguració de
la nova seu i un pas endavant, no només per al col·lectiu d’educadores i
educadors socials de Catalunya, sinó per l’aposta per la Catalunya del Sud, la
de les Terres de l’Ebre. Un pas endavant que suposa la descentralització dels
serveis i col·lectius professionals que donen suport a una nova professió. Una
professió que treballa amb i per les persones.<o:p></o:p></span></div>
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="mso-cellspacing: 0cm; mso-padding-alt: 3.0pt 3.0pt 3.0pt 3.0pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody>
<tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0;">
<td style="padding: 3.0pt 3.0pt 3.0pt 3.0pt;"><div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;">Al voltant d’aquest acte ens vàrem aplegar, no només professionals de l’Educació
Social, sinó també tots aquells que, d’alguna manera o altra, es comprometen
amb la societat del benestar (representants de les institucions públiques,
d’associacions, sindicats, de governs municipals, d'universitats…).</span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><o:p><br /> </o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;">L’acte va tenir lloc a la sala audiovisual de la UNED de Tortosa enmig d’un
ambient distès i de celebració. Pepín de la Rosa, president del CEESC i Pep
Vallés, president de la delegació territorial, van explicar el procés de
creació de la nova delegació i del nou local a una seixantena de
persones. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-LwFSLDGnl90/XLesACpF_UI/AAAAAAAAHhY/I1Fe_BiTMZUx8Tdfur6wXB76JLRuyBagQCLcBGAs/s1600/inauguraci%25C3%25B3%2Bceesc%2B1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: #f3f3f3;"><img border="0" data-original-height="150" data-original-width="200" src="https://4.bp.blogspot.com/-LwFSLDGnl90/XLesACpF_UI/AAAAAAAAHhY/I1Fe_BiTMZUx8Tdfur6wXB76JLRuyBagQCLcBGAs/s1600/inauguraci%25C3%25B3%2Bceesc%2B1.jpg" /></span></a><span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;">Van estar acompanyats pel Sr. Ferran Bel, alcalde de Tortosa, per la Sra.
Ana Algueró, primera tinent d'alcalde de la ciutat, i pel Sr. Josep Ma.
Franquet, director de la UNED. Pep Vallés va dedicar l’acte a la memòria de
Toni Julià i de Marc Polo (monitor de l’Escola de l’Esplai de Tortosa).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;">Durant l’acte, Pepi Borràs,
vicepresidenta de la delegació, va fer el lliurament de premis del concurs de
làmines per decorar la seu, que va tenir 12 obres premiades. A més, es van
concedir tres premis especials: el Premi Punt de Llibre, concedit a l’Andrea M.
G. de 7 anys, del Centre Obert El Castell d’Amposta (a partir del seu dibuix es
va dissenyar el punt de llibre entregat com a obsequi a tots els assistents);
el Premi Sènior, concedit a José A. B. de 91 anys, de l’Hospital de la Santa
Creu de Jesús (Tortosa), i el Premi al millor conjunt de treballs presentats,
concedit als nens i nenes amb síndrome de Down de Deltebre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-NsfJahpf_Mo/XLesaZgStiI/AAAAAAAAHhg/C0K5Laqij9oLloKumuxC5NfTZafMCqgrACLcBGAs/s1600/inauguraci%25C3%25B3%2Bceesc%2B2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: #f3f3f3;"><img border="0" data-original-height="150" data-original-width="200" src="https://2.bp.blogspot.com/-NsfJahpf_Mo/XLesaZgStiI/AAAAAAAAHhg/C0K5Laqij9oLloKumuxC5NfTZafMCqgrACLcBGAs/s1600/inauguraci%25C3%25B3%2Bceesc%2B2.jpg" /></span></a><span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><o:p> </o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;">A les 19 hores, vam anar plegats a visitar la seu del CEESC, situada al
carrer Ramon Berenguer IV de Tortosa, on els membres de la Junta delegada a
Terres de l'Ebre -Raquel Aixendri, Carina Callejon, Fina Callau, Núria Palau,
Toni Polo, Inés Solé i Manel Roman- van fer d'amfitrions.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-0Xi-vxdg1uE/XLeskbmbn0I/AAAAAAAAHhk/y9kinXChubYhMex-BzdB_Oic7LUus7-_gCLcBGAs/s1600/inauguracio%2Bceesc%2B4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: #f3f3f3;"><img border="0" data-original-height="132" data-original-width="200" src="https://2.bp.blogspot.com/-0Xi-vxdg1uE/XLeskbmbn0I/AAAAAAAAHhk/y9kinXChubYhMex-BzdB_Oic7LUus7-_gCLcBGAs/s1600/inauguracio%2Bceesc%2B4.jpg" /></span></a><span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;">A partir d’aquest moment, disposem d’una nova seu on poden aplegar-se les
educadores i els educadors socials de les Terres de l’Ebre per compartir
inquietuds i restar informats d’allò que suposa estar col·legiat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 12.0pt; text-align: justify;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-PB3VJU8axsE/XLetyF4UgWI/AAAAAAAAHh4/Etlkyd82ZCoxaubev7LGBZ4J-_rx6io0QCLcBGAs/s1600/inauguracio%2Bceesc%2B3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: #f3f3f3;"><img border="0" data-original-height="320" data-original-width="76" src="https://3.bp.blogspot.com/-PB3VJU8axsE/XLetyF4UgWI/AAAAAAAAHh4/Etlkyd82ZCoxaubev7LGBZ4J-_rx6io0QCLcBGAs/s1600/inauguracio%2Bceesc%2B3.jpg" /></span></a><span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;">Els serveis que s’ofereixen des d’aquest espai són múltiples i variats.
Serveis que poden ser útils per a qualsevol professional de l’Educació Social.
Disposem d’una tècnica que s’encarrega de l’acollida dels col·legiats i
col·legiades, dels grups de treball, de la formació i de la gestió de les seves
necessitats professionals.<o:p></o:p></span></div>
<div align="center">
<span style="background-color: #990000;"><br />
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-pVcWVV0q3rk/XLes1cx3cSI/AAAAAAAAHhw/lmmr3GmFFlUHGU1cdJS2rj362hpSilJlACLcBGAs/s1600/inauguracio%2Bceesc%2B5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="240" data-original-width="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-pVcWVV0q3rk/XLes1cx3cSI/AAAAAAAAHhw/lmmr3GmFFlUHGU1cdJS2rj362hpSilJlACLcBGAs/s1600/inauguracio%2Bceesc%2B5.jpg" /></a></div>
<div align="center">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="mso-cellspacing: 0cm; mso-padding-alt: 3.0pt 3.0pt 3.0pt 3.0pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody>
<tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0;">
<td style="padding: 3.0pt 3.0pt 3.0pt 3.0pt;"><div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 1; mso-yfti-lastrow: yes;"><td style="padding: 3.0pt 3.0pt 3.0pt 3.0pt;"></td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
Pep Valléshttp://www.blogger.com/profile/11758255274680950891noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3556693927618181514.post-28361098170767882942019-04-16T12:31:00.000+02:002019-04-16T13:06:26.257+02:00¿Cómo nos podemos aproximar al mercado laboral del educador social?¿Cómo nos podemos aproximar al mercado laboral del
educador social? <span style="background-color: red; color: white;"><i>Esperando el</i><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 13.2px;"><i> eco (Universidad Cooperativa de Colombia)</i></span></span><span style="background-color: white;"> </span>21 junio, 2018
Por Josep Vallés Herrero<br />
A esa pregunta le intentamos dar respuesta en Cataluña (España) a partir de un trabajo empírico
expuesto en “Aproximación al mercado laboral del Educador Social” publicado en la revista digital Aula
Magna 2.0, de las revistas científicas de Educación en Red, promovida por la Universidad Nacional de
Educación a Distancia (UNED), con el apoyo, en la edición, del Dr. Lorenzo García Aretio y del añorado
Dr. Ramón Pérez Juste.<br />
<br />
<img src="https://2.bp.blogspot.com/-rX69qC_HuJo/Wy4hcUIVoeI/AAAAAAAAFyc/ioAdFxLOS6oPL-cCr4PuR0LZdgmw4-5rQCLcBGAs/s1600/esperando%2Bel%2Beco.jpeg" /><br />
<br />
<br />
La educación social es una profesión en construcción. El resultado de la investigación que realicé en el
2014 ha sido un inventario detallado de 72 contextos laborales del educador social, y, aunque debería
contrastarse más, es decir, consultar a más expertos y en diferentes comunidades del Estado, puede
ser de utilidad en aspectos formativos y de prácticas profesionales para los educadores sociales; por
otro lado, nos falta una regulación de la educación social como profesión bien definida, como ha
defendido el Consejo General de Educadoras y Educadores Sociales (CGCEES) de España. La
extrapolación internacional de estos contextos laborales debería adaptarse a cada país. Hay una gran
diversidad de perfiles y denominaciones de educadores y educadoras sociales en todo el mundo:
animador sociocultural, social educator, social worker, educateur sociaux, educatore profesional,
psicoeducador o sociopedagogo, por lo que el principal desafío, al afrontar el reto de la globalización, en
clave de educación social y su mercado laboral, es la construcción de la identidad de todos estos
profesionales, voluntarios e investigadores, que en diferentes denominaciones trabajan, con objetivos
similares, para la educación social. Por lo tanto, los estudios sobre el mercado laboral de estos
profesionales tendrían que tener en cuenta esta diversidad que nos caracteriza como agentes de
acompañamiento educativo y promover el bienestar social y cultural.
Algunas de las voces más autorizadas para responder cuáles son los retos profesionales actuales son
los colegios profesionales de educadoras y educadores como la Asociación Internacional de
Educadores Sociales (AIEJI), la Sociedad Iberoamericana de Pedagogía Social(SIPS) y las
universidades; la primera, por ser una asociación de educadores y educadoras; la segunda, porque
reflexiona sobre las prácticas desde posiciones teóricas; y la última, porque puede reflexionar sobre la
formación de futuros educadores.
Un artículo relevante en estas temáticas es “La educación social en un mundo globalizado desde el
punto de vista de la AIEJI” de su presidente Benny Andersen, en el que describe los principales
objetivos de trabajo para los próximos años de esta asociación (2017-2021): el trabajo socioeducativo
en ancianos y personas con demencia y la ética en el trabajo socioeducativo.<br />
Otra anotación interesante es que, desde la Junta de Gobierno del Colegio Profesional de Educadoras y
Educadores Sociales Catalán (CEESC), promovimos un Informe sobre el Estado de la Educación Social
en Cataluña en el que se indican los principales ámbitos específicos de intervención de los educadores
y educadoras catalanas en el 2014, entre los que destacan en ocupación y a gran distancia de los otros,
los servicios sociales de base, los centros residenciales de acción educativa y, en porcentajes menores,
los programas socioeducativos para la infancia, la animación y dinamización sociocultural, el trabajo en
centros residenciales para mayores y el trabajo con personas con discapacidad.
Desde mi punto de vista, algunos de los grandes retos que tenemos planteados como profesionales,
desde la educación social y más teóricamente desde la pedagogía social, son retos también de toda la
sociedad: la defensa y acción educativa de los más vulnerables contra las injusticias sociales, la
búsqueda de la paz y la lucha por el equilibrio medioambiental (cuestiones como el cambio climático no
nos son extrañas). La magnitud de estos temas nos hace susceptibles de buscar alianzas y discursos
parecidos a los que encontraríamos en organizaciones como la ONU (UNICEF), UNESCO, Consejo de
Europa, Foro Social Mundial (FSM), Fundación Cultura y Paz, Premios Nobel de la Paz y Greenpeace,
por solo citar algunas.
La educación social es una de las profesiones más humanas y enriquecedoras espiritualmente ya que
consiste en ayudar a los más necesitados, a los indefensos y a los rechazados de forma injusta. La no
muy divulgada declaración de Barcelona, en el III Congreso de Educación Social en España (2001), es
que para la profesión lo importante es el progreso de la humanidad: dibuja un perfil profesional de tipo
reflexivo, crítico y autocrítico con la capacidad para la creación de conocimiento en un mundo incierto e
identifica el compromiso de la profesión con la promoción de las personas. Es por esto que los
educadores sociales tenemos el espíritu del Quijote, personaje errante en busca de utopías, en el
sentido en que lo describe Ignacio Ramonet en el Foro Social Mundial del 2005, en Porto Alegre: “Pero
no en el sentido estricto de la palabra utopía, en realidad, lo que él no soporta es la injusticia, las
desigualdades y quiere que cambien las cosas”.<br />
<br />
JOSEP VALLÉS HERRERO
Doctor en Pedagogía, educador social y profesor tutor de la UNED. Miembro de la Vocalía de Situación
Profesional y Sociolaboral del Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales de
España y de la Sociedad Iberoamericana de Pedagogía Social (SIPS). Vocal del Observatorio de
Infancia de la Generalitat de Catalunya. Autor de Manual del Educador Social. Intervención en Servicios
Sociales (2009), Compendio conceptual de la Educación Social(2010) y de la tesis Análisis y valoración
de las funciones de los educadores sociales en España(2011). Correo: jvalles@tortosa.uned.esPep Valléshttp://www.blogger.com/profile/11758255274680950891noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3556693927618181514.post-30126411089031769862018-06-23T12:32:00.000+02:002018-06-23T12:40:01.337+02:00How Can We Approach the Labor Market of the Social Educator? By Josep Vallés Herrero<div itemprop="articleBody" style="background-color: white; border: none; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; padding: 0px;">
<div style="border: none; box-sizing: border-box; margin-bottom: 15px; margin-top: 15px; padding: 0px;">
We tried to answer this question in Catalonia (Spain) based on an empirical work presented in “<a href="https://cuedespyd.hypotheses.org/336" style="border: none; box-sizing: border-box; color: #13b3bd; margin: 0px; padding: 0px;" target="_blank">Aproximación al mercado laboral del Educador Social</a>,” which was published in the online journal <em style="border: none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;">Aula Magna 2.0</em> of the Educación en Red scientific journals, promoted by the Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) with the editing support of Lorenzo García Aretio and the late Ramón Pérez Juste</div>
<div style="border: none; box-sizing: border-box; margin-bottom: 15px; margin-top: 15px; padding: 0px;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-rX69qC_HuJo/Wy4hcUIVoeI/AAAAAAAAFyc/ioAdFxLOS6oPL-cCr4PuR0LZdgmw4-5rQCLcBGAs/s1600/esperando%2Bel%2Beco.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="475" data-original-width="950" height="160" src="https://2.bp.blogspot.com/-rX69qC_HuJo/Wy4hcUIVoeI/AAAAAAAAFyc/ioAdFxLOS6oPL-cCr4PuR0LZdgmw4-5rQCLcBGAs/s320/esperando%2Bel%2Beco.jpeg" width="320" /></a></div>
<br /></div>
<div style="border: none; box-sizing: border-box; margin-bottom: 15px; margin-top: 15px; padding: 0px;">
Social education is a profession under construction. The result of the research I conducted in 2014 has been a detailed inventory of 72 labor contexts of the social educator and, while there should be more comparison, i.e. consulting with other experts in different communities of the State, it may be useful in terms of education and professional practices for social educators. Furthermore, we lack regulation of social education as a well-defined profession, <a href="http://www.eduso.net/noticias/?not=1303/" style="border: none; box-sizing: border-box; color: #13b3bd; margin: 0px; padding: 0px;" target="_blank">as defended by the <u style="border: none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;">Consejo General de Educadoras y Educadores Sociales</u></a> (CGCEES) of Spain. The international extrapolation of these labor contexts should be adapted to each country. There is a wide range of social educator profiles and names throughout the world: <em style="border: none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;">animador sociocultural</em>, social educator, social worker, <em style="border: none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;">educateur sociaux</em>, <em style="border: none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;">educatore profesional</em>, <em style="border: none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;">psicoeducador</em>or <em style="border: none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;">sociopedagogo</em>. So, when facing globalization, the main challenge of social education and its labor market is to construct the identity of all these professionals, volunteers and researchers who, under different names, work with similar objectives for social education. Therefore, studies on the labor market of these professionals should consider this diversity that characterizes us as educational assistance agents and foster social and cultural well-being.</div>
<div style="border: none; box-sizing: border-box; margin-bottom: 15px; margin-top: 15px; padding: 0px;">
The professional associations of educators such as the Asociación Internacional de Educadores Sociales (AIEJI), the <a href="https://sips-es.blogspot.com.co/" style="border: none; box-sizing: border-box; color: #13b3bd; margin: 0px; padding: 0px;" target="_blank">Sociedad Iberoamericana de Pedagogía Social</a> (SIPS) and universities are some of the most authoritative voices to answer what the current professional challenges are: the first one, because it is an association of educators; the second one, because it reflects on practices from theoretical positions; and the last one, because it may reflect on the education of future educators.</div>
<div style="border: none; box-sizing: border-box; margin-bottom: 15px; margin-top: 15px; padding: 0px;">
A relevant article on the subject is “<a href="http://www.eduso.net/res/25/articulo/la-educacion-social-en-un-mundo-globalizado-desde-el-punto-de-vista-de-la-aieji" style="border: none; box-sizing: border-box; color: #13b3bd; margin: 0px; padding: 0px;" target="_blank">La educación social en un mundo globalizado desde el punto de vista de la AIEJI</a>“ by its president Benny Andersen, in which he describes this association’s main work objectives for the next years (2017-2021): socio-educational work with the elderly and individuals with dementia and ethics in socio-educational work.</div>
<div style="border: none; box-sizing: border-box; margin-bottom: 15px; margin-top: 15px; padding: 0px;">
It should also be noted that, from the Governing Board of the Colegio Profesional de Educadoras y Educadores Sociales Catalán (CEESC), we promoted a <a href="http://ceesc.cat/images/simplefilemanager/567bb1311203b2.49611406/Informe_ES.pdf" style="border: none; box-sizing: border-box; color: #13b3bd; margin: 0px; padding: 0px;" target="_blank">Report on the State of Social Education in Catalonia</a> which points out the main specific areas of work of Catalan educators in 2014, including, but not limited to, basic social services, residential centers for educational action and, in smaller percentages, socio-educational programs for children, sociocultural animation and dynamization, residential centers for the elderly and work with the disabled.</div>
<div style="border: none; box-sizing: border-box; margin-bottom: 15px; margin-top: 15px; padding: 0px;">
From my point of view, some of the big challenges we have as professionals, from social education and more theoretically from social pedagogy, are also challenges of the whole society: the defense and educational action of the most vulnerable against social injustice, the search for peace and the fight for environmental balance (issues such as climate change are not alien to us). The extent of these matters makes us susceptible to seek partnerships and discourses similar to those found in organizations such as the UN (UNICEF), UNESCO, Council of Europe, World Social Forum (WSF), Fundación Cultura y Paz, Nobel Peace Prize Laureates and Greenpeace, just to name a few.</div>
<div style="border: none; box-sizing: border-box; margin-bottom: 15px; margin-top: 15px; padding: 0px;">
Social education is one of the most humane and spiritually enriching professions because it is about helping the needy, the defenseless and the unjustly rejected. The not widely publicized Barcelona Declaration, at the III Congress of Social Education in Spain (2001), states that for the profession the progress of humanity is what matters: It outlines a professional profile of a reflexive, critical and self-critical type that can create knowledge in an uncertain world and identifies the commitment of the profession to the promotion of people. For this reason, social educators have the spirit of Don Quixote, a wandering character in search of utopias, as described by <a href="http://www.lavanguardia.com/vida/20050129/51262804030/saramago-ramonet-mayor-zaragoza-y-galeano-conectan-el-espiritu-de-porto-alegre-con-el-del-quijote.html" style="border: none; box-sizing: border-box; color: #13b3bd; margin: 0px; padding: 0px;" target="_blank">Ignacio Ramonet at the 2005 World Social Forum</a> in Porto Alegre: “But not in the strict sense of the word utopia. Actually, what he cannot stand is injustice, inequality, and he wants things to change.”</div>
</div>
<div class="autorbio" style="background-color: white; border: none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;">
<h5 id="autor" style="border: none; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; font-weight: 300; margin: 0px; padding: 0px; text-transform: uppercase;">
<a href="http://esperandoeleco.ucc.edu.co/en/authors/how-can-we-approach-the-labor-market-of-the-social-educator/" style="border: none; box-sizing: border-box; color: #13b3bd; margin: 0px; padding: 0px;" target="_blank">JOSEP VALLÉS HERRERO</a></h5>
<div class="perfil" style="border: none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;">
<div style="border: none; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin-bottom: 15px; margin-top: 15px; padding: 0px;">
PhD in Pedagogy, social educator and tutoring professor at the UNED. Member of the Professional and Socio-Labor Situation Committee of the Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales of Spain and the Societat Iberoamericana de Pedagogía Social (SIPS). Member of the Observatory for Children of the Generalitat de Catalunya. Author of Manual del <em style="border: none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;">Educador Social. Intervención en Servicios Sociales</em> (2009), <em style="border: none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;">Compendio conceptual de la Educación Social</em> (2010) and the dissertation <em style="border: none; box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 0px;">Análisis y valoración de las funciones de los educadores sociales en España</em> (2011). E-mail: <a href="mailto:jvalles@tortosa.uned.es" style="border: none; box-sizing: border-box; color: #13b3bd; margin: 0px; padding: 0px;" target="_blank">jvalles@tortosa.uned.es</a></div>
<div style="border: none; box-sizing: border-box; margin-bottom: 15px; margin-top: 15px; padding: 0px;">
<span style="color: #333333; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif;">Waiting for an echo (Universidad Cooperativa de Colombia)</span></div>
<div style="border: none; box-sizing: border-box; margin-bottom: 15px; margin-top: 15px; padding: 0px;">
<span style="color: #333333; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif;"><a href="http://esperandoeleco.ucc.edu.co/en/authors/how-can-we-approach-the-labor-market-of-the-social-educator/">http://esperandoeleco.ucc.edu.co/en/authors/how-can-we-approach-the-labor-market-of-the-social-educator/</a></span><br />
<br />
En castellano:<a href="http://esperandoeleco.ucc.edu.co/es/notas-finales/como-nos-podemos-aproximar-al-mercado-laboral-del-educador-social/" target="_blank"> http://esperandoeleco.ucc.edu.co/es/notas-finales/como-nos-podemos-aproximar-al-mercado-laboral-del-educador-social/</a></div>
<div style="border: none; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin-bottom: 15px; margin-top: 15px; padding: 0px;">
<br /></div>
</div>
</div>
Pep Valléshttp://www.blogger.com/profile/11758255274680950891noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3556693927618181514.post-18561619149283271712018-06-02T19:43:00.003+02:002021-02-13T21:25:12.395+01:00CRÒNICA DE LA INAUGURACIÓ DE LA NOVA SEU DE LA NOSTRA ASSOCIACIÓ GRUP D’ESPLAI BLANQUERNA A TORTOSA (31.05.2018) per Federico Diego Espuny i Josep Vallés Herrero<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: #f1c232;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="color: #f1c232;">INTRODUCCIÓ<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="color: #f1c232;">Josep Vallés Herrero. Educador Social i
Pedagog.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="color: #f1c232;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #f1c232;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">Em
sembla d’interès públic fer noticiable aquest fet i situar-lo al meu Blog, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ja que “Lo Blanquerna”</span><span style="font-size: 16px;">, conegut així col·loquialment,</span><span style="font-size: 12pt;"> ha estat i és més que
un grup d’esplai, ja que hi han passat, al llarg dels seus 38 anys d'existència, centenars de xiquets i xiquetes de
Terres de l’Ebre i també de Tarragona, del nord Castelló i del sud de Terol.
Però no sols infants, també persones amb processos d’acompanyament. </span><span style="font-size: 12pt;"> </span><span style="font-size: 12pt;">La tipología de serveis és diversa: projectes
socioeducatius en medi obert, de tutela, de post-tutela, de reinserció i de lleure. </span><span style="font-size: 12pt;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #f1c232;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #f1c232;">L’entitat ebrenca és molt menys coneguda que l’escola de
magisteri a Barcelona o que la llibreria de
Madrid, es diu així com a metàfora moral inspirada en la novel·la de Ramon Llull:
LLIBRE D’EVAST E BLANQUERNA (Montpeller 1285).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #f1c232;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #f1c232;"><span style="font-size: 12pt;">“Lo Blanquerna” ha generat un “laboratori” de discussió pedagògica, aprenentatge dins de l’educació
no formal, de l’animació socio-cultural i elaboració de recursos i estratègies
educatives. També aquestes bones pràctiques mereixedores de diversos premis de
l’àmbit social, del què destaquem el premi Jaume Ciurana de la Generalitat
(1998), han inspirat alguns continguts d’investigacions i llibres (com
p. ex. de Federico Diego, Salvador Miquel, Jordi Burcet, Carmen Ponce, Montse
Guasch, Nuria Palau, Toni Polo, Ester Cabanes, i també, entre d’altres, </span><span style="font-size: 12pt;"> </span><span style="font-size: 12pt;">d’algunes de les meves obres i articles).</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="color: #f1c232;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="color: #f1c232;">Per
entendre millor l’essència i els origens d’aquesta associació s’hauria de
llegir “L'Esplai Blanquerna 1980-2000: una experiència d'inclusió a les Terres
de l'Ebre / Grup d'Esplai Blanquerna/ València: Siquem Ed. (2000)”, què està a la col·lecció local de la Biblioteca Marcel·lí Domingo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="color: #f1c232;">Fins
ara la nostra seu social estava al centre cívic de Santa Clara. El dijous 31 de
maig de 2018 hem inaugurat nova seu, amb presència de l’alcaldessa de la
Ciutat, la Sra. Meritxell Roigé, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>al
carrer Mossèn Sol, núm. 3 de Tortosa, al barri del Rastre (Casc Antic). A l’acte
van assistir antics i actuals monitors i monitores, gent del barri i dos
persones rellevants dins del sector d’infància tutelada i extutelada, els Srs.
Jordi Bach i Isidre Carbonell.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: #f1c232;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-fAXSCzdjP3U/WxLVKCuoibI/AAAAAAAAFpA/VvCILu75weEknSwQlGVxzKw8xDrnxvTvgCLcBGAs/s1600/IMG_20180531_205552%2B%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: #f1c232;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="179" src="https://4.bp.blogspot.com/-fAXSCzdjP3U/WxLVKCuoibI/AAAAAAAAFpA/VvCILu75weEknSwQlGVxzKw8xDrnxvTvgCLcBGAs/s320/IMG_20180531_205552%2B%25281%2529.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="color: #f1c232;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="color: #f1c232;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="color: #f1c232;">BLANQUERNA <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>DE TORTOSA. NOVA SEU I<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>NOUS SERVEIS.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="color: #f1c232;">F.Diego Espuny<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="color: #f1c232;">Pedagog<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="color: #f1c232;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="color: #f1c232;">La llavor d’un Esplai començat al Seminari <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>als inicis dels anys 80, s’ha fet un gran
arbre amb vocació de servir els més
petits i fràgils, els <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>descartats i
vulnerables. Blanquerna és una associació sense ànim de lucre, que es defineix com<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> una
experiència d’inclusió a les Terres de l’Ebre.<o:p></o:p></i></b></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="color: #f1c232;">Des del compromís local però de fons amb un
clar plantejament global, referma l’opció pels drets humans universals,
participant i teixint <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>xarxes, lluitant<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>contra l’individualisme lliberal de la postmodernitat.
A partir de la interconnectivitat fer camí junts cap a la
interfraternitat, maldant per a obtenir noves respostes , justes i
eficients a les<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>necessitats que segueix
plantejant-se un món dràsticament desigual, on <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’1% de la humanitat posseix gairebé la
mateixa riquesa que l’altre 99 %.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Denúncia i coratge per<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>mirar de
fer quelcom de concret , pràctic i quotidià.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 21pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="color: #f1c232;">Han estat Toni Polo i
Núria Palau, recolzats per la junta gestora (Francesc Caballé secretari i els
vocals: Fina Melero, Montse Mauri, Àngels Príncep i Josep Vallés),<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les cares visibles entusiasmades d’un projecte amb futur per l’acció i reflexió solidària <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i sostenible, sense defugir la utòpica
fraternitat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="color: #f1c232;">La seu del Blanquerna estarà ara a un antic edifici rehabilitat amb
cura i gust, recuperant els vells elements que el pas del temps havien amagat,
per artesans<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>emprenedors sota la
direcció de l’arquitecte Enric Roig. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="color: #f1c232;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="color: #f1c232;">La jornada d’inauguració va ser una ocasió de
retrobament dels pioners del projecte, de l’acollida als nous col·laboradors i
voluntaris. La nova seu esdevé un espai que afavoreix la transparència, la
relació, la proximitat, el respecte incondicional; la genuïnitat i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’autenticitat. Les portes sempre obertes al
barri, l’arbre pintat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tan bellament<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>com altruista per<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Jordi Castells, que aporta <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>color a unes parets blanques i que expressa la
inequívoca<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>voluntat d’agermanament de
persones i famílies alhora que evoca <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’Arbre de Llull. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-KUxssMnAB0g/WxLWa_4ZTJI/AAAAAAAAFpY/ISMVFn8W7NQQni28LcsLcUOU8b1njum5wCLcBGAs/s1600/34092180_1682445871869276_7428800487152943104_n.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: #f1c232;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="853" height="180" src="https://1.bp.blogspot.com/-KUxssMnAB0g/WxLWa_4ZTJI/AAAAAAAAFpY/ISMVFn8W7NQQni28LcsLcUOU8b1njum5wCLcBGAs/s320/34092180_1682445871869276_7428800487152943104_n.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="color: #f1c232;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-nY0PidNOjLM/WxLV12OpfbI/AAAAAAAAFpI/5HFHcWv_enI32tg4Gm6a7L0i0bOU4THbQCLcBGAs/s1600/IMG-20180601-WA0017.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: #f1c232;"><img border="0" data-original-height="924" data-original-width="1600" height="184" src="https://4.bp.blogspot.com/-nY0PidNOjLM/WxLV12OpfbI/AAAAAAAAFpI/5HFHcWv_enI32tg4Gm6a7L0i0bOU4THbQCLcBGAs/s320/IMG-20180601-WA0017.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="color: #f1c232;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="color: #f1c232;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="color: #f1c232;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="color: #f1c232;">Abans de la benedicció per part del rector de
la parroquia del Sant Crist de la Catedral, mossèn Josep Mª Membrado també hi
hagué el record tant dels infants de l’Esplai com el dels<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>familiars traspassats. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="color: #f1c232;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="color: #f1c232;">La nova seu significa una nova il·lusió per
emprendre nous reptes i consolidar<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els
projectes. Sense anar massa lluny, el <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>2017 Blanquerna<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>va atendre 2.585 persones de totes les edats
i en diferents situacions: des de joves i xiquets que gaudiren de temps de
lleure, excursions i esports, higiene i alimentació, passant per dones, persones
amb diversitat funcional, o el <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>suport a
la bona convivència en pisos assistits per a joves extutelats. Tot comptant no
només amb els professionals contractats sinó amb més de 100 voluntaris,
construint ponts, obrint portes, plantant arbres i com a fonament i raó de ser
de Blanquerna el compromís cristià que brolla de la fe i el seguiment d’aquella bona nova predicada per Jesús de Natzaret. També l’admiració i
l’exemple de Francesc d’Assís i del mateix Ramon Llull, que inspirà el nom de
l’associació i que Blanquerna<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>segueix<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>proposant-los com exemples per a formació d’educadors i educadores, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>xiquetes i
xiquets, mares i pares; per<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>l’enfortiment, el coratge <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i la
resistència en temps difícils.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><span style="color: #f1c232;">Una vesprada de portes obertes, de ponts i d’arbres
però especialment de persones que volen seguir mirant als ulls, obrint el cor i
oferint la mà.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 107%;"><span style="color: #f1c232; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 107%;"><span style="color: #f1c232;"><span style="font-size: large;">Per molts anys més, Blanquerna! </span><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
<br />Pep Valléshttp://www.blogger.com/profile/11758255274680950891noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3556693927618181514.post-19775154966447222662018-02-20T21:19:00.003+01:002020-12-07T02:37:56.484+01:00 A PROPÓSITO DE MANUAL DEL EDUCADOR SOCIAL por Federico Diego Espuny (21-12-2009)<br /><div>
<br /></div>
<div>
<img alt="[CIMG2100.JPG]" height="240" src="https://3.bp.blogspot.com/_bXW9u7mslgU/Sy-_K0PCrLI/AAAAAAAAG6w/vc94wgQGTaE/s320/CIMG2100.JPG" width="320" /><br />Vídeo del acto de presentación en catalán en: <a href="https://youtu.be/BD1YoIEuikI">https://youtu.be/BD1YoIEuikI</a><br /><br /></div><div>El “Manual del educador social” (2009) de Josep Vallés Herrero, profesional de servicios sociales del Ayuntamiento de Tortosa y profesor tutor de la UNED ha sido publicado por Editorial Pirámide del Grupo Anaya; es una obra práctica que resume y recapitula una larga historia que podrá servir de referencia y estudio a los interesados.<br />La publicación del texto coincide con los treinta años de ayuntamientos democráticos y con los veinte años de la Convención de las Naciones Unidas por los Derechos de los Niños. El compromiso académico, además de personal y profesional de su autor se dejan ver a través de las páginas de ese “cuaderno de bitácora” o navegación por el proceloso mar de la educación social durante más de un cuarto de siglo.<br /><br /><br />Entender la tarea del educador familiar, social o de menores para definir sus funciones será más claro al partir de la intervención psicoeducativa tal como ha sido formulada por Gilles Gendrau et col. (2001) “Jeunes en dificulté et intervention psychoeducative” en el ámbito quebecois o como educación especializada; interesante consultar Alejandro Tiana y F. Sanz (2003), “Génesis y situación de la educación social en Europa”.<br /><br />Enmarcaré este nuevo manual entre cuatro tradiciones: catalano-española, polaco-rusa, de países emergentes o del sur (América/África) y europeo-norteamericana.<br /><br />De forma sucinta repasamos algunos de sus protagonistas, maestros, educadores para entender adecuadamente qué novedad propone el autor del manual. Espero de esta forma disponer de referentes para escuchar mejor y respetar más a los niños/as, y hacerlo de forma más detallada y concreta, aprovechando la importancia del grupo de iguales para que aprendan a’ pensar’ y puedan ellos mismos construir su vida diaria de forma satisfactoria y crítica.<br /><br />1. La tradición catalana-española<br />La protección y defensa de los derechos a la infancia se desarrolla en la línea del movimiento de renovación pedagógica o Escuela Nueva (Escuela Moderna de F.Ferrer y Guàrdia,; Escola Montsessori de A. Gali, Escola de Bosc de R. Sensat; Colonias de Mar de A. Martorell; Revista Infantia nostra y Laboratorio de psicología experimental de Ll.Mª.Folch y Torres ...) y que en sectores específicos de infancia continuará durante la posguerra civil como la Obra Tutelar Agraria (OTA), fundada el 1928 por Ramon Albó (1875-1955), político y abogado que ya de estudiante visitaba las cárceles de Barcelona para interesarse por la cuestión carcelaria. Albó inicia las colonias agrarias a Santa Maria del Vallès y a Santa Maria de Gimenells, dada su experiencia a partir de 1922 como primer presidente del Tribunal tutelar de menores. Dimitió de estos cargos al proclamarse la II República (1931-39). Así lo explican publicaciones de la época y sobre todo el testimonio de un acogido Ricard Font (2000, Pagès), “Los otros niños de la guerra del 36”, hijo huérfano de los perdedores al 39, quien rememora cómo fue acogido en una de estas colonias agrarias de posguerra, sin marchar al extranjero (Los niños de Rusia, Jaime Camino, 2002).<br /><br />Un talante diferente ofrece la Casa de familia que toma impulso durante el periodo republicano cuando es nombrado vocal del Tribunal tutelar su creador mosén Josep Pedragosa i Montclús (1874-1957) estudiado historiadores como F. Santolaria y A.C.Moreau de la Universidad de Barcelona. La contraposición entre el catedrático de derecho Eugenio Cuello Calón, nuevo juez presidente que sustituye a R. Albó quién recuperó la presidencia del Tribunal tutelar a partir de 1939 hasta casi su muerte, son buena confrontación de laicismo frente al nacional-catolicismo.<br /><br />Más allá de la posguerra y el desarrollismo de los sesenta, para entender los cambios en el tratamiento de menores, a mayor distancia que obra coordinada por Amando Vega (1984)”Pedagogía Terapéutica e inadaptados en Catalunya” con testimonios de Adrià Trescents y Manel Oliveras, hay que incluir otros dos pioneros:<br /><br />-Faustino Guerau de Arellano (Valencia, 1929-Barcelona, 1986), pedagogo. Director técnico de la “Ciudad de los Muchachos” de Alicante. Orientador de estudios del Instituto Ramon Albó, de Barcelona. Renovador de la atención de niños y jóvenes marginados con una nueva perspectiva menos asistencial y encubridora de la marginación, y más crítica social que después ha acontecido: la educación social. Promotor de la Escuela de Educadores Especializados Flor de Maig, orientando a la vez el cambio en los centros de infancia de la Diputación de Barcelona. Autor de “La vida pedagógica” (1985) y “El educador de calle” (1987), libros en los cuales se encuentra la síntesis de su pensamiento y trabajo. Publicó diversos artículos y trabajos de su especialidad a revistas como Perspectiva escolar y Guix.<br /><br />-Toni Julià Bosch (1941–2009), educador social y referente histórico en la consolidación de la figura del educador especializado. Fue presidente de la Asociación Internacional de Educadores Sociales, (AEJI). Vinculado al Centro de Formación de Educadores Especializados y a la Escuela de Educadores Especializados de Girona. Había trabajado apoyando el movimiento de los Colectivos Infantiles del Ayuntamiento de Barcelona y fundador del Servicio Gerundense de Pedagogía Social.<br /><br />Los cotidianos y, a su vez, legendarios relatos, de éstos y de otros centenares educadores que han sido como las semillas, los testimonios antiguos (s. XX) o los militantes y la avanzadilla que han cimentado las bases de una profesión del presente y de futuro (s. XXI).<br /><br />La legislación catalana sobre infancia, desde el traspaso en 1981 de competencias en la materia se han realizado cinco grandes leyes: 11/1985, 37/91, 8/95; 9/98 Código de familia; 8/2002 y ahora está en trámite un sexto proyecto “Derechos y oportunidades de la infancia” que prevé, entre otras novedades, incluir una protección social hasta los 21 años por aquéllos tutelados antes de los 18 años.<br /><br />2. La tradición polaco-rusa<br />En el oficio de la educación social, debieran ser de obligada referencia dos hombres, que de forma distinta lucharon por la protección a la infancia: Janus Korczak (1878-1944) autor de Com estimar l’infant y El dret de l´ infant al respecte (1920) cuya edición preparó Antoni Tort (Univ. de Vic, 1999). A partir de la experiencia de autogestión en la casa del huérfano en Varsovia, este escritor-educador llevando dos de los huérfanos más pequeños a cada mano y detrás todo el resto del orfanato en formación subió a los vagones de ganado que los conducirían a las cámaras de gas de Treblinka. La vida institucional de grupo tras otro carismático narrador: Anton Seminovich Makarenko en sus Colonias Gorki y Dzerzhinski hacen inolvidable Poema pedagógico (1935) y Banderas en las torres.<br /><br />3. La presencia en la prosa y el cine en los países emergentes<br />Aunque incipiente, el sistema de protección infantil o de educación social en los países emergentes lo podemos seguir a través de la literatura. Por ejemplo Jorge Amado a “Capitanas de la arena” (1937) narra la trayectoria de una huérfana de padres y con un hermano a su cargo. Para los más pequeños es hermana-novia-madre como Wendy lo era para "niños perdidos" o para el mismo Peter Pan, de J. Barrie. Aquí es Pedro Bala, el líder del grupo de abandonados que sobreviven en los arenales cerca del puerto de Bahía y que se auto-organizan en torno a la violencia, pero también con generosidad e inocencia.<br /><br />Son meninhos da rúa, habitan en un viejo almacén y chocan con la policía, con un sacerdote y como siempre con el director del reformatorio, sus vigilantes, y también con el juez de menores así como con diferentes vecinos a quienes hurtan y engañan. Considerado precursor del gran boom de la literatura latinoamericana de los años sesenta con Cortázar, García Márquez, de alguna forma permanece tras “Ciudad de Dios” (Fernando Meirelles ,2002) que, siguiendo la trayectoria vital de un chico que descubrirá en el periodismo un camino para salir de las favelas de Río de Janeiro en Brasil. Autogestión y la vida que se abre paso con la auto-organización, como en “El milagro de Candeal” (Fernando Trueba, 2004) donde el diálogo entre culturas y músicas es el verdadero ejercicio de educación ciudadana y de cambio social.<br /><br />4. La tradición educativa y social europeo-norteamericana a través del cine <br />Desde el histórico padre Edgard J. Flanagan (1886-1948), encarnado por Spencer Tracy en la premiada “Forja de hombres” (Boys Town 1938) o “Cero en conducta” (del documentalista Jean Vigo, 1933) hasta “Ladrón de bicicletas” de Vittorio de Sica (1948) y el neorrealismo de postguerra ,llegaremos a la reflexión sobre la familia y el internado :“Los 400 golpes” dirigida en 1959 por François Truffaut, quizás origen de la Nouvelle vague, a unir una carrera de transgresiones con el ingenio del protagonista en diferentes contextos, metafórica o literalmente, representarán los golpes que la vida no perdona. En otro sentido “El milagro de Ana Sullivan” (Arthur Penn, 1962) “Rain man” protagonizada por D.Hoffman en 1988; “Forrest Gump” (R.Zemekis,1994); “La vida es bella” (Roberto Begnini, 1998) y entre nosotros “La lengua de las mariposas” (José Luis Cuerda, 1999), presentan lo mejor de la educación crítica tanto a un lado como a otro del atlántico.<br /><br />Hemos esperado medio siglo hasta “Los niños del coro” (C.Barratier 2004) y su personaje Clément Mathieu, fueran homenaje a las BoyTowns (ciudades de muchachos) anglosajonas. Ha sido una afirmación de los Centros de la ‘education surveill’ o de la ‘protection de la jeuneusse’ y de la intervención psicoeducativa. La historia del profesor de música sin trabajo que comienza para sobrevivir como vigilante en un internado con un clásico sistema represivo donde cada infracción es inmediatamente castigada pero que no funciona, en general pero mucho menos para los chicos más difíciles. La novedad radica en impulsar lo mejor de ellos a partir de aquello que él sabe hacer: cantar y animar una tan particular coral. <br /><br />Un elenco de pervertidos educadores también los encontramos en “Padre nuestro” (Song For A Raggy Boy, 2003). Irlanda 1939, con niños recluidos en un internado-reformatorio, gestionado por sacerdotes, que reciben al nuevo profesor William Franklin quién descubre que en el fondo de cada alumno hay un ser humano. Él mismo incorpora su personal trayectoria de internacionalista luchando en la Guerra Civil Española y a la vez atemorizado por la nueva guerra mundial que se acerca. Seguirá el cine testimonio el drama “Sinner” (2007) como las emitidas por el Canal 4 de Irlanda, en 1998 con testimonios ex-internos que fueron objeto de abusos sexuales, psicológicos y físicos mientras eran aislados del mundo a “Las hermanas de la Magdalena" (2002), dirigida por Peter Mullan.<br /><br />5. La actualidad teórico-práctica en España<br />Manual es “aquel libro en el cual se compendia la cosa más sustancial de una materia”, el presentado tampoco es una excepción pero tal vez pueda representar una tradición ecléctica y pragmática apoyada en los nuevos conocimientos que a su vez mejoran las prácticas diarias.<br /><br />Acierta al incorporar las reflexiones (saber hacer y saber ser) del educador y sus recursos, no únicamente de forma teórica sino concreta y operativa proponiendo ejemplos de buenas prácticas dentro de de la educación social, que como si la disciplina quisiese adquirir – con ese nuevo manual- cierta mayoría de edad. Tiene ilustres precedentes y coetáneos: el “Manual para el educador social” (vol. I y II, 1991) de Miguel Costa Cabanillas y Ernesto López Méndez publicado en Madrid por el Ministerio de Asuntos Sociales, hoy localizable únicamente en bibliotecas y, después de una década, el “Manual de pedagogía social de la inadaptación social” de Carmen Panchón Iglesias. O las recientes aportaciones de: T. Feliz, F. Sepúlveda y R. Gonzalo “Didáctica General para educadores sociales” (2009) y J. A. Caride y M. Vieites “De la educación social a la animación teatral” (2006).<br /><br />Un buen acervo de aportaciones universitarias a la Educación Social, como objeto científico, y sin ánimo de agotar la relación son las múltiples obras y artículos de: C. Ponce, M. Guasch, L. F. Valero (en la Univ. Rovira i Virgili ); J. M. Quintana, M. Senra, M. L. Sárrate, M. Melendro, P. Quicios, G. Pérez Serrano, M. T. Martín González (en la UNED), J. Sáez (en la Univ. de Murcia), J. García Molina (en la UCLM), P. Fermoso (UCJC), J. Ortega (Univ. de Salamanca), V. Núñez, C. Sánchez, A. Parcerisa y A. Petrus (UB), X. Úcar (UAB), M. Segura (Univ. de la Laguna), J. Riera (URL), X. March (UIB), V. Garrido (Univ. de Valencia) o desde perspectivas institucionales diferentes (J. Funes, J. Barudy y J. M. Alonso Varea).<br />Es estimulante el testimonio de un educador y profesor universitario del Practicum que, después de numerosos esfuerzos para llegar a una cierta síntesis entre la teoría y la práctica, aceptando confrontar su experiencia a la de sus colegas... En puridad, su demasiado ambicioso título puede defraudar aunque tal vez haya sido fruto de las exigencias editoriales que desbordan el resultado de un honesto trabajo. <br /><br />Esta opera prima supone un hito en el desarrollo de la identidad profesional y de las competencias profesionales de la educación social. Insisto a pesar de la redundancia en que es un oficio ligado a los ayuntamientos democráticos y a los derechos del niño como factores de cambio por un educador social.<br /><br />Comparto la visión positiva y optimista del ser humano que ofrece, sin entrar a fondo en factores protectores o en la resiliencia ( Stephan Vanistendael, Jordi Cots, Boris Cyrulnik; Tim Guenard ) acepta el análisis de los déficits para hacer valoración o diagnóstico y mejorar la intervención. Acción, modelos, técnicas y métodos que, a modo de compendios, conformarán el corpus de intervención y que ayudan el educador a ejercer su rol profesional dentro de los espacios personales e interprofesionales en que se mueve. <br />Son importantes los ejemplos de actuaciones profesionales que desarrollan: Inés Solé, educadora de equipos de infancia en riesgo, Helena Homedes, educadora experta en intervención domiciliaria, Carmen Carretero, experta en temas de familia, Gemma Grau, pionera en equipos de orientación del ámbito educativo en Cataluña, y Cinta Borràs y José Ángel Martín, educadores de centros de menores.<br />El libro atestigua tal vez una creciente demanda en los últimos treinta años de contextos laborales (servicios sociales, penitenciarios, sanitarios, especializado en toxicomanía, en infancia o menores) diferenciados. Lucha diaria para poner fin o coto a la marginación; respuestas en estado de construcción y necesidad de plantear éticamente alternativas y actuaciones para poder atender en las cambiantes circunstancias, tal y como hace Araceli Lázaro, en “Consideraciones éticas en la atención a la infancia y adolescencia” (QASC, 6/2009).<br />Hoy es importante validar las funciones de estos profesionales, en los servicios sociales y fuera de ellos, como está investigando el profesor Vallés en su proyecto de tesis doctoral dirigido por R. Pérez Juste y M. Senra (UNED) pero aún lo es más la profundización de la praxis emprendida hace menos años por las Universidades y cuyo reflejo puede ser la Sociedad Iberoamericana de Pedagogía Social (SIPS). <br /><br />Es un libro que después de seis meses en los escaparates de las principales librerías, catálogos, ha recibido más de media docena de exigentes críticas y tal vez dejará definitivamente atrás lo que su autor considera la caballería andante del educador social. El texto mira de aprovechar las oportunidades proponiendo el mismo humor e ingenio que el Don Quijote para seguir deshaciendo entuertos, es decir, dando habilidades, instrumentos y ejemplos para mejorar.</div>
Pep Valléshttp://www.blogger.com/profile/11758255274680950891noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3556693927618181514.post-59607400895694344792018-01-13T01:20:00.000+01:002018-01-13T01:24:45.425+01:00In memoriam del ilustre pedagogo D. Ramón Pérez Juste He realizado una semblanza del Dr. Ramón
Pérez Juste fallecido en Guadalajara, en enero de 2017, con 75 años de edad y recién
jubilado de sus tareas universitarias. Fue catedrático emérito de la UNED, pedagogo,
investigador, formador y docente de pedagogos y también de educadores sociales.
Desempeñó numerosos cargos de responsabilidad como Presidente de la Sociedad
Española de Pedagogía, Decano de la Facultad de Educación de la UNED, Vicerrector
de Ordenación Académica y de Profesorado, y Vicepresidente del Consejo Escolar del
Estado. A un año de esta efemérides queremos sumarnos a este homenaje.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-S0NDqJwFPQc/WllQIr9L_0I/AAAAAAAAErQ/QPA-7OZH9ggoeo4S_kW0dJ4UgizbPP7JQCLcBGAs/s1600/Ram%25C3%25B3n%2BP%25C3%25A9rez%2BJuste.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="243" data-original-width="205" src="https://4.bp.blogspot.com/-S0NDqJwFPQc/WllQIr9L_0I/AAAAAAAAErQ/QPA-7OZH9ggoeo4S_kW0dJ4UgizbPP7JQCLcBGAs/s1600/Ram%25C3%25B3n%2BP%25C3%25A9rez%2BJuste.jpg" /></a></div>
El artículo está accesible en:<br />
<a href="http://www2.uned.es/ca-tortosa/Biblioteca_Digital/Biblio/Josep_Valles/Art.%20Ramon%20Perez%20Juste.pdf">http://www2.uned.es/ca-tortosa/Biblioteca_Digital/Biblio/Josep_Valles/Art.%20Ramon%20Perez%20Juste.pdf</a>Pep Valléshttp://www.blogger.com/profile/11758255274680950891noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3556693927618181514.post-48176153232807994572017-10-02T09:05:00.000+02:002017-10-02T09:09:17.148+02:00Els reptes de l’educació social en temps de la globalització per Josep Vallés Herrero<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-O8XeknHQhAI/WdE3V5YoswI/AAAAAAAAD80/cQY8wcShcSIPPjLiL3ti0i2mQR4sIpOfgCLcBGAs/s1600/CarnavaldeBlogs_CAT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="248" data-original-width="528" height="150" src="https://1.bp.blogspot.com/-O8XeknHQhAI/WdE3V5YoswI/AAAAAAAAD80/cQY8wcShcSIPPjLiL3ti0i2mQR4sIpOfgCLcBGAs/s320/CarnavaldeBlogs_CAT.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Com a preàmbul, a
conseqüència dels fets succeïts ahir a Catalunya, sobre el referèndum, i com a ciutadà català,
vull manifestar que estic trist i preocupat pels episodis de violència reflectits
per la premsa internacional. Demano que s’escolti la <i><a href="http://www.ceesc.cat/2014-11-03-13-05-23/noticias-blog/542-manifest-taula-democracia">Taula
per la Democràcia</a></i>, iniciativa que agrupa a unes quaranta entitats i
organitzacions de la societat catalana, a la que estem adherits com a CEESC i
faig èmfasi al diàleg polític, els Drets Humans, i les solucions pacífiques. I
dit això, vaig ara a celebrar el nostre Dia Internacional de l’Educació Social
i a exposar els que considero que són els nostres principals reptes com a col·lectiu
professional.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Hi ha una gran
diversitat de perfils d'educadors i educadores socials a tot el món, de manera que el
principal desafiament per afrontar el repte de la globalització en clau d’educació
social és la construcció de la identitat de tots aquests activistes,
professionals, voluntaris i investigadors, que en diferents denominacions
treballen, amb objectius semblants, per l'educació
social. D’altra banda, ens manca una
regulació de l’Educació Social com a professió ben definida, com ha defensat el
<i>Consejo General de Educadoras y
Educadores Sociales </i>(CGCEES).<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Per tant, cap resposta
pot ser plenament satisfactòria si no es té en compte aquesta diversitat que ens
caracteritza com agents d’acompanyament educatiu i de promoure el benestar
social i cultural. La declaració de Barcelona, del III Congres d’Educació
Social estatal (2001), va fer una declaració no massa divulgada (Vilar, 2011)<a href="file:///F:/Narcea/Blog/Blog-%20Reptes%20de%20la%20globalitzaci%C3%B3.docx#_edn1" name="_ednref1" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></a>,
en què allò important és el progrés de la Humanitat per a la professió, perquè
dibuixa un perfil professional de caire reflexiu, crític i autocrític,
capacitat per a la creació de coneixement en un món incert i perquè identifica
el compromís de la professió amb la promoció de les persones. Els educadors socials tenim l’esperit del
Quixot, personatge errant a la recerca d’utopies, però no en el sentit estricte
de la paraula utopia, en realitat, el que ell no suporta és la injustícia, les
desigualtats i vol que canviïn les coses, com va descriure’l un dels principals
impulsors del Fòrum Social Mundial, Ignacio Ramonet, a Porto Alegre<a href="file:///F:/Narcea/Blog/Blog-%20Reptes%20de%20la%20globalitzaci%C3%B3.docx#_edn2" name="_ednref2" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></a>.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Algunes de les
veus més autoritzades per respondre aquestes qüestions, sobre els reptes
actuals, són l’ Associació Internacional d’Educadors Socials (AIEJI), la <i>Societat Iberoamericana de Pedagogia Social </i>(SIPS) i les
universitats: la primera per ser una
associació d’educadors i educadores; la
segona, perquè reflexiona sobre les pràctiques
des de posicions teòriques; i l’altra,
les universitats, per reflexionar sobre la formació de futurs educadors/es. Un article rellevant en aquestes temàtiques és
el del Sr. Benny Andersen, president de l’AIEJI, “</span><a href="http://www.eduso.net/res/admin/archivo/docdow.php?id=1089"><i><span lang="CA">Social
education in a globalized world from an AIEJI point of view</span></i></a><i><span lang="CA">”<a href="file:///F:/Narcea/Blog/Blog-%20Reptes%20de%20la%20globalitzaci%C3%B3.docx#_edn3" name="_ednref3" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><b><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;">[3]</span></b></span><!--[endif]--></span></a>, </span></i><span lang="CA">on descriu els principals objectius de
treball per als propers anys (2017-2021)
d’aquesta associació: el treball socioeducatiu en gent gran i persones
amb demència, i l’ètica en el treball socioeducatiu.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Des del meu punt
de vista, alguns dels grans reptes que tenim plantejats com a professionals des de l’Educació Social i
més teòricament des de la Pedagogia Social, són reptes també de tota la
societat:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Defensa i acció
educativa dels més vulnerables, de les
injustícies socials, de la recerca de la pau, i també la lluita per l’equilibri
medioambiental (qüestions com el canvi climàtic no ens són estranyes). La
magnitud d’aquests temes ens fa susceptibles de cercar aliances i discursos
semblants als que nosaltres faríem en
organitzacions com:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">ONU
(UNICEF), UNESCO, Consell d’Europa,
Fòrum Social Mundial (FSM), Fundació
Cultura i Pau, Premis Nobel de la Pau, Green Peace, per citar-ne algunes.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Unes fites molt
importants, ja històriques, però que ens faciliten, encara avui, un abordatge
integral dels reptes van ser la Declaració de Drets Humans (ONU, 1948) i la Convenció
sobre els Drets de l’Infant (UNICEF, 1989). Per exemple, a Brasil es va
replantejar la política en infància després de l’any internacional del nen
(1978) i va permetre el treball de forma diferent dels educadors en aquest país.
La Declaració de Drets Humans fa possible el treball amb persones immigrants i
en situacions de crisi bèl·lica de forma molt diferent a si no estiguessin. Un
altre exemple és la Fundació “Provocant la Pau” de les Terres de l’Ebre i el
seu projecte vers els refugiats de Grècia, un espai d’educació, cultura i pau
per als refugiats i la concreció en la creació d’escoles a Grècia per a
refugiats siris (premi Mayor Zaragoza de 2017, d’intervenció internacional)<a href="file:///F:/Narcea/Blog/Blog-%20Reptes%20de%20la%20globalitzaci%C3%B3.docx#_edn4" name="_ednref4" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;">[4]</span></span><!--[endif]--></span></a>.
El propi Benny Andersen ens comenta, a l’article citat, que l'AIEJI va ser
afegida a la llista INGOS (associacions internacionals no governamentals) amb
poder participatiu al Consell d'Europa. Sota la supervisió de la AIEJI es va
presentar a Estrasburg el projecte sobre el treball socioeducatiu amb menors no
acompanyats el gener de 2016.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-RlMuqW-sMOs/WdE4CBhSkSI/AAAAAAAAD9A/1zMulL7RAO4W-utVVxhMbG-mfI8VmE5oQCEwYBhgL/s1600/This%2Bis%2Bnot%2Beducation.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="338" data-original-width="600" height="180" src="https://3.bp.blogspot.com/-RlMuqW-sMOs/WdE4CBhSkSI/AAAAAAAAD9A/1zMulL7RAO4W-utVVxhMbG-mfI8VmE5oQCEwYBhgL/s320/This%2Bis%2Bnot%2Beducation.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 9.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"> [“This is not Education”; Vallés, a partir d’un fotograma
de la pel·lícula “The Wall”]<sup><o:p></o:p></sup></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Actualment es
combinen múltiples crisis – bèl·liques, econòmiques, ecològiques, democràtiques,
del propi “Estat del Benestar” en països europeus – ens hauríem de qüestionar,
seriosament, l’actual model educatiu i
de desenvolupament que reprodueix desigualtats
i que hegemònicament opera a escala global i local. Com deia José Luis
Sampedro: “</span>Es asombroso que la Humanidad todavía no sepa vivir en paz,
que palabras como “competitividad” sean las que mandan frente a palabras como “convivencia”.<span lang="CA"><o:p></o:p></span><br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Construir altres
models de societat basats en la sostenibilitat mediambiental, l’equitat i el
respecte als drets humans requereix un
formidable canvi cultural i educatiu, que generi una ciutadania responsable i
compromesa amb aquests horitzons<a href="file:///F:/Narcea/Blog/Blog-%20Reptes%20de%20la%20globalitzaci%C3%B3.docx#_edn5" name="_ednref5" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;">[5]</span></span><!--[endif]--></span></a>.
<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Sols veig possible
afrontar els grans reptes de la Humanitat amb la mirada de l’Educació Social,
donant primer prestigi a la professió reforçant les eines associatives
internacionals, i cercar aliances amb reconegudes institucions que ja treballen
en un sentit semblant. La nostra força serà la implantació professional, sense
que això exclogui la implicació personal en els projectes i la cerca de
treballs en xarxa amb voluntaris i des de l’acció també municipal, on es dóna
la convivència (com va dir Marco Marcioni al VII congrés estatal de l’Educació
Social a Sevilla). És en aquesta curta distancia, la personal i la de petita comunitat,
on té més potència i sentit la nostra acció, amb coneixement de tècniques
d’acompanyament, mediació, participació i de psicopedagogia. Les aliances han
de ser per facilitar un “paraigua” per la nostra acció i que aquesta
retroalimenti les grans institucions
líders mundials en la transformació de la societat, en una societat no sols
globalitzada econòmicament, sino també humanísticament, anant a contracorrent
dels grans mitjans de comunicació que
controlen ideològicament allò que s’ensenya (Chomsky, 2012)<a href="file:///F:/Narcea/Blog/Blog-%20Reptes%20de%20la%20globalitzaci%C3%B3.docx#_edn6" name="_ednref6" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;">[6]</span></span><!--[endif]--></span></a>.
Per altra banda aquesta acció que Freire anomena “educació alliberadora” s’ha de concretar en
un determinat indret del món, immers en una realitat que s’ha de conèixer
profundament per fer unes bones praxis.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Resulta potser
tot plegat utòpic, però la utopia és com cercar l’horitzó. A l’abril de 2015, el Sr. Federico Mayor
Zaragoza (ex responsable de la UNESCO), en una conversa informal a Tortosa,
dialogant</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">de diversos temes educatius, em va dir: “<i>potser no el trobaràs mai (l’horitzó) però t’ajuda a navegar”</i>. Es referia a unes paraules del seu apreciat
amic i enyorat Eduardo Galeano: <i>La utopía
está en el horizonte. Camino dos pasos, ella se aleja dos pasos y el horizonte
se corre diez pasos más allá. ¿Entonces para que sirve la utopía? Para eso,
sirve para caminar. <o:p></o:p></i></span></div>
<div>
<!--[if !supportEndnotes]--><br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<br />
<div id="edn1">
<div class="MsoEndnoteText">
<a href="file:///F:/Narcea/Blog/Blog-%20Reptes%20de%20la%20globalitzaci%C3%B3.docx#_ednref1" name="_edn1" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></a> Vilar,
J. (2011). La ética en el proceso de construcción de identidad de los educadores
y educadoras sociales. <i>Voces de la
educación social</i>, Segundo Moyano i Jordi Planella (coords.). Barcelona: Ed.
UOC; 367-381<i><o:p></o:p></i></div>
</div>
<div id="edn2">
<div class="MsoEndnoteText">
<a href="file:///F:/Narcea/Blog/Blog-%20Reptes%20de%20la%20globalitzaci%C3%B3.docx#_ednref2" name="_edn2" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></a> http://www.lavanguardia.com/vida/20050129/51262804030/saramago-ramonet-mayor-zaragoza-y-galeano-conectan-el-espiritu-de-porto-alegre-con-el-del-quijote.html<o:p></o:p></div>
</div>
<div id="edn3">
<div class="MsoEndnoteText">
<a href="file:///F:/Narcea/Blog/Blog-%20Reptes%20de%20la%20globalitzaci%C3%B3.docx#_ednref3" name="_edn3" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">[3]</span></span><!--[endif]--></span></a> Article
d’Andersen a la Revista RES<i>, Revista de
Educación Social</i>, núm. 25, de juliol de 2017<o:p></o:p></div>
</div>
<div id="edn4">
<div class="MsoEndnoteText">
<a href="file:///F:/Narcea/Blog/Blog-%20Reptes%20de%20la%20globalitzaci%C3%B3.docx#_ednref4" name="_edn4" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">[4]</span></span><!--[endif]--></span></a> http://www.ebredigital.cat/cultura/3526-els-premis-federico-mayor-zaragoza-reconeixen-el-compromis-social-d-entitats-i-centres-educatius<o:p></o:p></div>
</div>
<div id="edn5">
<div class="MsoEndnoteText">
<a href="file:///F:/Narcea/Blog/Blog-%20Reptes%20de%20la%20globalitzaci%C3%B3.docx#_ednref5" name="_edn5" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">[5]</span></span><!--[endif]--></span></a> En
aquest sentit em manifestava a “<a href="http://pepvalles.blogspot.com.es/2014/06/avatar-y-educacion-social.html">Avatar
y Educación Social</a>”, al meu blog.<o:p></o:p></div>
</div>
<div id="edn6">
<div class="MsoEndnoteText">
<a href="file:///F:/Narcea/Blog/Blog-%20Reptes%20de%20la%20globalitzaci%C3%B3.docx#_ednref6" name="_edn6" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">[6]</span></span><!--[endif]--></span></a> Chomsky,
N. (2012). <i>Chomsky esencial</i>. Planeta.<o:p></o:p></div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<div id="edn4">
</div>
</div>
Pep Valléshttp://www.blogger.com/profile/11758255274680950891noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3556693927618181514.post-54708570486882971082017-09-13T21:07:00.002+02:002022-08-02T01:39:26.337+02:00RECURSOS DOCUMENTALS SOBRE L’EDUCACIÓ SOCIAL A CATALUNYA recollits per DIXIT<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-tPm5We7L7u4/WbmBN3y-awI/AAAAAAAADbQ/NEkKqPK0LUYx7n7l8ilTa9YMt-6dY5GUQCLcBGAs/s1600/descarga.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="174" data-original-width="289" src="https://4.bp.blogspot.com/-tPm5We7L7u4/WbmBN3y-awI/AAAAAAAADbQ/NEkKqPK0LUYx7n7l8ilTa9YMt-6dY5GUQCLcBGAs/s1600/descarga.png" /></a></div>
<br /><a href="https://dixit.gencat.cat/ca/detalls/Article/20170522_educacio_social">https://dixit.gencat.cat/ca/detalls/Article/20170522_educacio_social</a>Pep Valléshttp://www.blogger.com/profile/11758255274680950891noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3556693927618181514.post-69678433474142433232017-07-17T19:03:00.001+02:002017-07-17T19:03:40.299+02:00Reflexions després del Debat sobre acompanyament socioeducatiu a Tortosa amb Jordi Planellaper Josep Vallés Herrero Tortosa, Educador social. Col·legiat<br />
398 . President de la Junta Delegada del CEESC a<br />
Terres de l’Ebre. 26 d’abril.<br />
-----------------------------<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-q7ZWz62lvcI/WWzpYAJkvBI/AAAAAAAADUA/OkQWeaHWEGIg22szUXZJmZIM1JAasw0tACEwYBhgL/s1600/Foto%2Bamb%2BJordi%2BPlanella.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://1.bp.blogspot.com/-q7ZWz62lvcI/WWzpYAJkvBI/AAAAAAAADUA/OkQWeaHWEGIg22szUXZJmZIM1JAasw0tACEwYBhgL/s320/Foto%2Bamb%2BJordi%2BPlanella.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
El passat 26 d’abril vam parlar amb Jordi Planella<br />
sobre l’acompanyament i vam conèixer, de la mà<br />
de Núria Palau (projecte Invulnerables a Tortosa),<br />
i de Marta Prats (Premi Toni Julià 2015), una<br />
experiència d’èxit i un projecte premiat a l’entorn<br />
d’aquest fet.<br />
Aquest interès per l’acompanyament (no recorda<br />
si conscient o no) el va sentir Jordi Planella en<br />
algunes experiències concretes en un servei<br />
residencial de protecció a la infància. Allà va<br />
començar a portar a la pràctica algunes idees<br />
que bullien en el seu cap i que no van ser<br />
sempre compartides per tot l’equip professional.<br />
Entre altres qüestions va destacar i compartir<br />
el desig que tenen els nois i noies en consultar<br />
el seu expedient i la necessitat d’experimentar<br />
el risc dels adolescents. D’aquestes reflexions<br />
iniciades fa 20 anys, cal dir que encara en<br />
moltes organitzacions es segueixen construint els<br />
projectes individuals sense la participació directa<br />
i activa dels “afectats”. No deixar experimentar<br />
és un risc que té conseqüències clares, gairebé<br />
sempre negatives.<br />
És ben curiós que quan ho revisem (en una<br />
revisió bibliogràfica ràpida, per exemple) ens<br />
adonem que fins a finals dels 70 i primers dels<br />
80, en llengua francesa, l’acompanyament gairebé<br />
sempre es refereix a “acompanyament musical”.<br />
El terme acompanyament social es va posar en<br />
“circulació” entre els professionals del treball<br />
social, especialment en les associacions que<br />
lluitaven contra l’exclusió social a França. L’any<br />
1992, en una revisió de la llei que feia referència<br />
a la Renda Mínima d’Inserció ja es parla, a nivell<br />
legal, del terme “acompanyament” com una de<br />
les formes d’aconseguir la inclusió social dels<br />
col·lectius exclosos socialment.<br />
El verb acompanyar procedeix del terme llatí<br />
cumpaniare i significa “compartir el pa amb<br />
algú”. Es tracta de compartir amb un altre o<br />
amb uns altres el propòsit d’arribar a una meta<br />
o d’aconseguir finalitzar un determinat projecte<br />
conjuntament. Té darrere de la seva concepció, la<br />
idea central que l’home, tot home, pel fet de ser-ho<br />
és un ésser de projecte.<br />
Jordi Planella quan pensa en la idea de “marxar<br />
al costat de” com un dels fonaments metafòrics<br />
de l’acompanyament, es remet a la tasca<br />
que exercia el pedagog a la Grècia antiga. El<br />
paidagogos era el servent, l’esclau encarregat<br />
d’acompanyar el nen en els seus trajectes<br />
quotidians entre la casa i l’escola. La seva funció,<br />
en un inici, és modesta: es tracta d’un simple<br />
esclau encarregat de transportar l’equipatge del<br />
seu jove amo i la llanterna per il·luminar el camí.<br />
El pedagog, a través del contacte quotidià que<br />
tenia lloc en aquest caminar de l’acompanyament,<br />
exercirà l’educació més enllà de la instrucció que<br />
el nen rep a l’escola. L’essència de la funció del<br />
paidagogos serà recollida en els replantejaments<br />
de l’educació com a acompanyament i de la seva<br />
vinculació a la praxi socioeducativa. Però no es<br />
tracta únicament de caminar al seu costat, de<br />
seguir, sinó que és necessari crear determinats<br />
llaços socials, personals, etc.<br />
Planella també ens remet a Sant Zotikos, (segle IV<br />
d. C). Mentre la gran majoria de persones fugien<br />
d’aquells que tenien el cos infectat per la lepra,<br />
Zotikos els visitava, mentre posava la cara sobre<br />
de les úlceres i els abraçava, sanant-los amb les<br />
seves pròpies mans. Apareix un acompanyament<br />
des de la carícia, del tacte, del reconeixement<br />
del cos de l’altre.<br />
El segon autor que li sembla fonamental per<br />
pensar l’acompanyament des d’un altre moment,<br />
és del segle XX i francès. Fernand Deligny:<br />
l’acompanyament com a acte de subversió<br />
política. El model subversiu de Deligny, aplicat a<br />
joves infractors, ens convida a pensar les nostres<br />
maneres de conduir, d’intervenir, de manipular,<br />
de resistir, de decidir per l’altre. Deligny ens<br />
condueix a una certa transgressió que ens<br />
proposa actuar sense imposar ni comprendre,<br />
sense dirigir ni castigar, sense fer ús de la nostra<br />
condició d’autoritat. Deligny aposta per envoltar-se<br />
de persones sortides dels mateixos entorns<br />
socials que els nois i, si pot ser, sense haver<br />
passat per les escoles de formació. Aquesta<br />
concepció d’acompanyar va més lligada a “acció<br />
socioeducativa” que a “intervenció”.<br />
També proposa alguns interrogants: què es fa a la<br />
universitat sobre aquest tema? Podem generar una<br />
il·lusió de treballar però cobrant pel que fem? Els<br />
moviments neoliberals ens subvencionen com a<br />
una mena de control social? És l’acompanyament<br />
una pràctica paternalista? L’estatus de ciutadans<br />
no es fàcil d’aconseguir, hi ha molts models<br />
d’acompanyaments: terapèutic, bancari,<br />
psicoanalític, conductista… qui té potestat per<br />
decidir el que és el bon acompanyament o el que<br />
no ho és? Potser és un concepte carregat d’il·lusió,<br />
naïf, que té gent d’esquerres que treballa per a<br />
governs de dretes, que creuen més en el control<br />
que en l’emancipació? Potser els educadors i les<br />
educadores no emancipen tothom perquè llavors<br />
es quedarien sense feina?<br />
I, per últim, des de la taula s’afegeix un darrer i<br />
inquietant interrogant: els robots cada cop amb<br />
més sistemes operatius avançats incorporats,<br />
podrien fer acompanyament com suggereix<br />
la sèrie noruega Real Human o l’oscaritzada<br />
pel·lícula Her?<br />
Publicat a Full Informatiu del CEESC, nùm. 80, juliol 2017, 22-23.<br />
Debat íntegre a: <a href="https://www.youtube.com/watch?v=C838-lcyTbw">https://www.youtube.com/watch?v=C838-lcyTbw</a>Pep Valléshttp://www.blogger.com/profile/11758255274680950891noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3556693927618181514.post-36651058182608242252017-06-18T21:17:00.001+02:002019-12-21T00:34:52.070+01:00Conte "La bicicleta trencada o la barbàrie de la força" a Cadena SerConte breu que em van premiar sobre els Drets dels Infants (CEESC, 2013) en versió audio a la cadena Ser.<br />
<br />
<a href="https://www.ivoox.com/2651913">https://www.ivoox.com/2651913</a><br />
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-wkG1tEkA_xo/WUbNbeklmHI/AAAAAAAADOo/5G1p3oAHxu8oGyMR1Rg2Xo7bgg9xHP8NgCLcBGAs/s1600/La%2Bbicicleta%2Btrencada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="375" data-original-width="719" height="166" src="https://1.bp.blogspot.com/-wkG1tEkA_xo/WUbNbeklmHI/AAAAAAAADOo/5G1p3oAHxu8oGyMR1Rg2Xo7bgg9xHP8NgCLcBGAs/s320/La%2Bbicicleta%2Btrencada.jpg" width="320" /></a><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: sans-serif;"><span style="background-color: #f8f9fa; white-space: nowrap;">I</span></span></div>
Imatge, "La bicicleta" Vallés (2017)<br />
Aquest conte i els d'altres premiats pel CEESC al 2013 es poden aconseguir en versió digital a:<br />
<a href="http://www.ceesc.cat/images/simplefilemanager/56684bd66d0c83.65588823/LLibreContesConeixElsteusDrets_2013.pdf">http://www.ceesc.cat/images/simplefilemanager/56684bd66d0c83.65588823/LLibreContesConeixElsteusDrets_2013.pdf</a><br />
<br />
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-Nhd6GGUrozo/WUbN_vUkJ3I/AAAAAAAADOw/T072XSf23v0TqtvLgvooaBHqCRJ0d_UyQCLcBGAs/s1600/21%2Bcontes%2Bimatge.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="169" data-original-width="120" src="https://2.bp.blogspot.com/-Nhd6GGUrozo/WUbN_vUkJ3I/AAAAAAAADOw/T072XSf23v0TqtvLgvooaBHqCRJ0d_UyQCLcBGAs/s1600/21%2Bcontes%2Bimatge.jpg" /></a><br />
<br />
<br />
Aquest llibre està al seguen catàlegs:<br />
<ul>
<li><a href="http://dixit.gencat.cat/ca/detalls/Article/21_contes_educar_valors">http://dixit.gencat.cat/ca/detalls/Article/21_contes_educar_valors</a></li>
<li>Col.lecció Local Biblioteca Marcel.lí Domingo de Tortosa </li>
</ul>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<br />Pep Valléshttp://www.blogger.com/profile/11758255274680950891noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3556693927618181514.post-90279858270857667952017-05-01T18:45:00.000+02:002017-05-01T18:45:08.610+02:0020è aniversari del CEESC a Tortosa. L' ACOMPANYAMENT SOCIOEDUCATIU<span style="background-color: white; font-family: "YouTube Noto", Roboto, arial, sans-serif; font-size: 13px; white-space: pre-wrap;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/C838-lcyTbw/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/C838-lcyTbw?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<span style="background-color: white; font-family: "YouTube Noto", Roboto, arial, sans-serif; font-size: 13px; white-space: pre-wrap;"><br /></span>
<span style="background-color: cyan; font-family: "YouTube Noto", Roboto, arial, sans-serif; font-size: 13px; white-space: pre-wrap;">D</span><span style="background-color: blue;"><span style="font-family: "YouTube Noto", Roboto, arial, sans-serif; font-size: 13px; white-space: pre-wrap;">ata: 26 d’abril, a les 18.00h.
Lloc: Escola de l'Esplai de Tortosa- Espai Patronat. Mercaders, 4-6, Tortosa.
Es pot veure la gravació del Debat en youtube a través del canal CEESCTV. Comença al minut 37:45.
Què significa acompanyar? Escoltar l’altre, comprendre’l, estar al seu costat, compartir el seu camí… Què és l’acompanyament socioeducatiu? Podem diferenciar l’acompanyament social, més assistencial, de l’educatiu i del terapèutic? Quin paper té dins l’Educació Social? I en els programes comunitaris?
En aquest debat parlem sobre l’acompanyament i una experiència d’èxit i un projecte premiat a l’entorn d’aquest fet i veurem com la pràctica i l’acció socioeducativa hi són presents i són clau en la metodologia dels processos d’aprenentatge de les persones, tant a nivell pràctic com teòric.
Les xarxes socials s'han fet ressó amb les etiquetes </span><a class="yt-uix-sessionlink spf-link " data-sessionlink="itct=CAYQtnUiEwjD99f6js_TAhWGSBwKHZBnB38" href="https://www.youtube.com/results?q=%23DebatsCEESC20anys" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px; color: #167ac6; cursor: pointer; font-family: "YouTube Noto", Roboto, arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; white-space: pre-wrap;">#DebatsCEESC20anys</a><span style="font-family: "YouTube Noto", Roboto, arial, sans-serif; font-size: 13px; white-space: pre-wrap;"> i </span><a class="yt-uix-sessionlink spf-link " data-sessionlink="itct=CAYQtnUiEwjD99f6js_TAhWGSBwKHZBnB38" href="https://www.youtube.com/results?q=%23AcompanyamentES" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px; color: #167ac6; cursor: pointer; font-family: "YouTube Noto", Roboto, arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; white-space: pre-wrap;">#AcompanyamentES</a><span style="font-family: "YouTube Noto", Roboto, arial, sans-serif; font-size: 13px; white-space: pre-wrap;">.
PROGRAMA
18.00h Benvinguda a càrrec de Pep Vallés, president de la delegació del CEESC a Terres de l’Ebre i vocal de la Junta de Govern del CEESC; i Pepi Borràs, vicepresidenta del CEESC a Terres de l’Ebre, vocal de la Junta de Govern del CEESC.
18.10h Apunts i reflexions sobre l’acompanyament social amb <b>Jordi Planella</b>.
19.00h Torn del públic (preguntes, dubtes, reflexions).
19.15h Descans
19.30h Taula rodona amb <b>Núria Palau (Invulnerables)</b> i <b>Marta Prats (Premi Toni Julià 2015).</b> Acompanyarà el debat Jordi Planella i el modera Pep Vallés.</span></span>Pep Valléshttp://www.blogger.com/profile/11758255274680950891noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3556693927618181514.post-73637981990293403882017-03-29T01:22:00.002+02:002017-03-29T01:35:11.144+02:00Implicándome por una Ley de Educación Social en España<div class="" data-block="true" data-editor="dbqbk" data-offset-key="7kdth-0-0" style="background-color: white; color: #4b4f56; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;">
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="7kdth-0-0" style="direction: ltr; font-family: inherit; position: relative;">
<span data-offset-key="7kdth-0-0" style="font-family: inherit;">Implicándome en la campaña iniciada por el <b>Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales (CGCEES) y los Colegios profesionales de Educadoras y Educadores Sociales</b> en pro de una Ley de regularización de la profesión de Educación Social.</span></div>
</div>
<div class="" data-block="true" data-editor="dbqbk" data-offset-key="1o9jd-0-0" style="background-color: white; color: #4b4f56; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;">
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="1o9jd-0-0" style="direction: ltr; font-family: inherit; position: relative;">
<span data-offset-key="1o9jd-0-0" style="font-family: inherit;"><br data-text="true" /></span></div>
</div>
<div class="" data-block="true" data-editor="dbqbk" data-offset-key="32r14-0-0" style="background-color: white; color: #4b4f56; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;">
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="32r14-0-0" style="direction: ltr; font-family: inherit; position: relative;">
<span data-offset-key="32r14-0-0" style="font-family: inherit;">Como profesional de la Educación Social presento una solicitud al Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, en la Delegación del Gobierno en Tortosa (<i>Terres de l'Ebre)</i> por una Ley de Educación Social - el 28.03.2017 -.</span></div>
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="32r14-0-0" style="direction: ltr; font-family: inherit; position: relative;">
<span data-offset-key="32r14-0-0" style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="32r14-0-0" style="direction: ltr; font-family: inherit; position: relative;">
<span data-offset-key="32r14-0-0" style="font-family: inherit;">Si queréis saber los motivos, ver: <a href="http://www.eduso.net/noticias/?not=1303/" target="_blank">http://www.eduso.net/noticias/?not=1303/ </a></span></div>
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="32r14-0-0" style="direction: ltr; font-family: inherit; position: relative;">
<span data-offset-key="32r14-0-0" style="font-family: inherit;">Ahora los comento, en aquellos aspectos que quiero resaltar:</span></div>
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="32r14-0-0" style="direction: ltr; font-family: inherit; position: relative;">
<span data-offset-key="32r14-0-0" style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="32r14-0-0" style="direction: ltr; font-family: inherit; position: relative;">
<span data-offset-key="32r14-0-0" style="font-family: inherit;">Después de que en 1991 se iniciara la andadura de la Diplomatura, en España (RD 1420/1991) y en 2007 el Grado (RD 1393/2007), con el ejercicio profesional previo a ellas, con competencias reconocidas en esas titulaciones y también, añado, en procesos de habilitación profesional, ahora es necesaria un Ley que reconozca la E. S. como una prestación educativa, al servicio del cumplimiento de los valores fundamentales de un Estado de Derecho; como una profesión de carácter pedagógico, generadora de contextos educativos y acciones mediadores y formativas, con UNA DENOMINACIÓN DE EDUCADOR/EDUCADORA SOCIAL (en función de la titulación o la habilitación en su momento) para el acceso profesional y unas funciones y ámbitos específicos de intervención en nuestra sociedad que se comentan en el enlace mencionado del portal EDUSO.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-9-kArfaYGXU/WNruX8NYMKI/AAAAAAAACzo/ah6nZjL7ApUATrf_5seQY8_JcLL_O3L0wCLcB/s1600/firmadepetici%25C3%25B3n.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="245" src="https://1.bp.blogspot.com/-9-kArfaYGXU/WNruX8NYMKI/AAAAAAAACzo/ah6nZjL7ApUATrf_5seQY8_JcLL_O3L0wCLcB/s320/firmadepetici%25C3%25B3n.png" width="320" /></a></div>
<div class="_1mf _1mj" data-offset-key="32r14-0-0" style="direction: ltr; font-family: inherit; position: relative;">
<span data-offset-key="32r14-0-0" style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
</div>
Pep Valléshttp://www.blogger.com/profile/11758255274680950891noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3556693927618181514.post-64553714222871085582017-03-21T21:57:00.000+01:002017-03-21T22:11:32.538+01:00Xerrada en el temps pretèrit "El Neotribalisme Adolescent" EMD Jesús 05.05.2005 per Josep Vallés Herrero<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-uYMADrbMFiM/WNGTT6dncbI/AAAAAAAACx4/NDYpwOzoyPcz9LSD_evQ1TSli5oJkgEAQCLcB/s1600/Tribus%2Burbanas.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://4.bp.blogspot.com/-uYMADrbMFiM/WNGTT6dncbI/AAAAAAAACx4/NDYpwOzoyPcz9LSD_evQ1TSli5oJkgEAQCLcB/s320/Tribus%2Burbanas.png" width="320" /></a></div>
<b><br /></b>
<b>1. EL NEOTRIBALISME ADOLESCENT </b><br />
<br />
L'adolescent, en la cerca de la
seva identitat (davant de tot allò que
és parental), abandona el "temps
familiar" (els menjars, veure la televisió,
els caps de setmana, les nits),
intentant sortir a les nits, renunciant
a anar amb els pares, etc. Per altra
part, el temps regalat (la ronda diària,
la rutina setmanal i la temporada
anual), establerta en les societats
tradicionals, falta espontaneïtat,
creativitat i novetat al món social,
per això és reconvertit i invertit pels
adolescents, principalment els caps
de setmana i a la nit, es troba lligat
inevitablement amb els joves, que
ho viuen especialment els caps de
setmana (es pot pensar en les rutes
nocturnes pels locals de moda, on
regnen els "pastilleros", es pot pensar
en el fenomen dels "after
hours"...). És aquesta la manifestació
més clara de la lluita contra la reglamentació
horària, imposada pels pares.
La temporalitat és viscuda com
una transgressió de l'ordre parental.
La repetició d'aquest ritual festiu
permet atenuar l'angoixa pròpia
d'allò que és present, ja que al mateix
temps com a projecte, el futur ja no
serveix d'argamassa a la societat, el
ritual al confortar el sentiment de
pertinença, pot jugar aquest paper i
permetre, així, l'existència de grups.
La inclusió en el grup marca
inevitablement un abans i un després.
L'adolescent no entra a la tribu com
una finalitat de trobar algun benefici
a llarg termini, la seva única prioritat
és actual: la cerca d'una identitat
col.lectiva viscuda en un present
grupal. El jove, en la seva incorporació
a la dinàmica tribal trenca amb
el seu passat, "no tribal" i familiar, i entra en un present: ja és membre de
la tribu, <i>molts cops la realització
d'algun ritual li donarà el passaport
necessari per considerar-se membre
autèntic del grup. Encara que la
ruptura amb la família no és total, ja
que continua existint un nexe
materialitzat en la dependència
econòmica dels pares i dormir encara
a casa seva, exceptuant, clar està,
aquells casos en els que s'abandona
la llar paterna</i>.<br />
En el present grup influiran les
biografies individuals de cadascun
dels seus integrants. Un cop integrat
al grup amb els seus iguals, abandona
el seu passat (vincles familiars)
per a viure una biografia grupal
plena d'activitats i d'un estar junts.
És llavors, quan entra en contacte
amb el seu passat històric de la tribu,
el qual comença a escriure's a partir
del seu naixement, en una ciutat al
voltant d'una persona un grup, el
qual es convertiran en els seus herois
i models a identificar.
A aquest fet se li ha de sumar els
successos que hagi protagonitzat la
tribu constituint-se en la memòria
col.lectiva del grup, memòria que
quedarà recollida, i en les revistes o
retalls de premsa que els seus membres
recullen i guarden, creant-se un
autèntic arxiu històric i que es transmet
oralment.
El futur no serà a llarg termini: és
un futur quasi immediat que ve
marcat per la realització d'activitats
conjuntes, com ara anar a un concert,
realitzar sortides nocturnes per anar
a ballar, beure en un bar, assistir a
un partit de futbol, etc.
És així com la "festa" es presenta
com quelcom que ordena un temps
present, mentre que el futur com una
concepció utòpica és interpretat de
diferents formes segons cada tribu o
grup: des del crit punk (No future),
fins a la creació d'un futur cibernètic
dels ciperpunkis o ciberhippies, o
per l'apatia d'un futur difícil segons
els grunges.<br />
<b><br /></b>
<b>2. LES TRIBUS URBANES COM
A REFLEXIÓ DE DIVERSOS
SABERS </b><br />
<br />
El fenomen que denominem "tribus
urbanes": els escamots, bandes,
o, simplement, agrupacions de joves
i adolescents, que es vesteixen de
manera pareguda i cridanera segueixen
hàbits comuns i es fan visibles,
sobretot, a les grans ciutats.
El fenomen va començar a ocupar-nos aproximadament al 1991,
un moment en què l'emergència
d'aquestes tribus es feia molt notòria
als mitjans i als carrers. Aquells
tractaven, no sense cert sensacionalisme,
de les malifetes de grups violents
–com els skins– o dels efectes
del vandalisme sobre el mobiliari
urbà... Mentrestant, els centres i perifèries
de les grans ciutats es poblaven
de joves que significaven la seva
rebel.lia, o simplement la seva diferència,
ocupant espais i temps –
especialment les nits– que fins el
moment estaven reservats a la
normalitat.
Poc a poc, la inicial preocupació
pels fenòmens violents relacionats
amb aquests grups va anar obrint
pas a altres interessos. Les tribus
urbanes es presentaven com
potencials fons d'agressivitat i com
el resultat d'innombrables tensions,
contradiccions i ansietats que embarguen
a la joventut contemporània.
El següent esquema correspon als
coneixements i mètodes que s'han
ocupat amb major interès del fenomen
de la violència urbana i les
tribus.
Podríem citar algunes de les tribus
urbanes existents més comuns:
B-BOYS O RAPEROS
HEAVIES
SKINHEADS (caps rapats)
SINISTRES
PUNKS
RAPEROS
PIJOS
HOOLIGANS, ULTRAS,
BOJOS NOIS
HARDCORES
OKUPES
SKATERS
HIPPIES
MODS
ROCKERS
LOLAILOS
Són moltes les subcultures que
existeixen en el nostre país, però he
citat algunes de les més usuals (q<i>uan vaig fer la conferència al 2005)</i>, ja
que no vull estendre'm massa.<br />
<br />
<b>Disciplines i discursos Conceptes clau </b><br />
<i>Medicina</i> Disturbis neuronals
Neuropsiquiatria Síndromes paranoides i esquizoides.
Patologies mentals i relacionals.<br />
Criminologia Conductes desviants. Mesures preventives i
repressives. Discurs policial i tipologies
delictives.<br />
<i>Psicologia social </i>Desviació. Autodestrucció. Marginació.
Sociologia Grups gregaris i líders carismàtics. Anomia. Construcció social de la realitat.
Violència instrumental i expressa.
<i>Antropologia </i>Conflicte interracial. Violència simbòlica.
Intensitat relacional. Territorialitat i vincle.
Sistemes culturals: producció i transmissió.<br />
<i>Etologia </i>Territori: marques i senyals. Conflictes
jeràrquics, grups, escamots, manades i
altres formes organitzatives.<br />
<i>Semiòtica</i> Construcció discursiva de la identitat.
Circulació del sentit. Manipulacions i
interpretacions de textos. Actuacions i
representacions.<br />
<i>Comunicologia </i>Estratègies i tàctiques comunicatives,
difusió i propagació de models, missatges i
recepció, relacions i influències entre
individus i grups. Mitjans.<br />
<i>Discurs mediàtic</i> Barreja de tots els altres discursos i
especularització.<br />
<h3>
<b><br /></b><b><br /></b><b> 3. ACTITUDS DELS PARES I
ELS EDUCADORS</b></h3>
<br />
Lluís Folch i Camarasa, psiquiatra
i educador, comenta les virtuts dels
pares que tenen menys conflictes amb
els seus adolescents ja que la
pertinença a alguna tribu o altres
conflictes de l'adolescència poden
causar preocupa-ció a pares i educadors
i assenyala:
1. Serenitat...
– No dramatitzen... són sincers,
estan tranquils (no indiferents)
– No són irònics o sarcàstics envers
els seus fills o envers la joventut
2. Són discrets...
– Viuen a prop dels fills, però no
a sobre
– Saben respectar la intimitat dels
seus fills i no fan comparacions amb
ningú
3. Tenen fermesa...
– Els adolescents necessiten lí-
mits. Estimar i no aprovar segons
quines conductes és compatible.
4. Són pares conseqüents...
– Coherents. La parella està
d'acord en els aspectes fonamentals
5. Saben escoltar... i dialogar
– que és invitar a enraonar. S'interessen
per les seves coses.
6. Són tolerants...
– Hi ha coses: –importants,
menys importants i gens importants.
7. Els fan responsables...
– Donant-los llibertat amb mesura,
d'acord amb les seves
possibilitats.
8. Respectar afeccions, gustos i
inclinacions.
9. Estan atents a tot el que passa...
10. Si cal advertir-los ho fan sense
aixecar la veu.<br />
<br />
PER SABER MÉS...<br />
– Costa,P; Pérez Tornero, J. M. y Tropea, F. (1996). Tribus Urbanas. Barcelona: Ed. Paidós.<br />
– Folch i Camarasa, L. et al. (1994). Educar els fills cada dia és més difícil.
Ed. Eumo, Universitat de Vic.<br />
– Galbraith, J. (1981). La era de la incertidumbre.
Ed. Plaza&Janés.<br />
– Toffler, A. (1992). La tercera Ola. Ed.
Plaza&Janés.<br />
– Http://www.fueradeclase.com (26/03/
2005).Guía para la vida. Tribus urbanas.<br />
<br />
Article íntegre a: <a href="http://www.jesus.altanet.org/informatiu/2005/maig05/pg7-11.pdf">http://www.jesus.altanet.org/informatiu/2005/maig05/pg7-11.pdf</a>Pep Valléshttp://www.blogger.com/profile/11758255274680950891noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3556693927618181514.post-58844432950592954892017-03-19T01:49:00.000+01:002017-03-19T01:55:25.896+01:00Reseña del blog: http://pepvalles.blogspot.com.es/ - RES. núm. 24 Revista de Educación Social<span style="font-size: x-large;">En el espacio Reseñas, núm 24 de la Revista RES, artículo en castellano de: "La Educación Social como garante de los derechos de la ciudadanía"</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-BPoLIVkLbfA/WM3VHtycecI/AAAAAAAACxU/J2Cjn6Qb4pIVf1lmACevsTsGkue0naQfwCLcB/s1600/manifestacion%2B2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="164" src="https://2.bp.blogspot.com/-BPoLIVkLbfA/WM3VHtycecI/AAAAAAAACxU/J2Cjn6Qb4pIVf1lmACevsTsGkue0naQfwCLcB/s320/manifestacion%2B2.jpg" width="320" /></a></div>
<a href="http://www.eduso.net/res/24/articulo/http-pepvalles-blogspot-com-es-#.WM3Se7JIoic.blogger">http://pepvalles.blogspot.com.es/ - RES. Revista de Educación Social</a>Pep Valléshttp://www.blogger.com/profile/11758255274680950891noreply@blogger.com